Hi vàrem anar un bon grapat de companys: Dolors Boter, Llüisa Cano, Pere Cantons, José Hidalgo, Jaume Julià, Lluïsa Mengual, Toni Robert, Jordi Sabroso, Rafael Solanas, Antoni Torra, "Víctor", la Duna i Jordi Perera.
La sortida tenia com a objectiu el Forat del Gel, però no hi vàrem arribar.
Circulant per la pista, anàvem trobant una mica de fang i unes petites clapes de neu, tot semblava prou senzill. Jo anava el primer i no havia posat el 4x4. En una de les rampes el que semblava una mica d'aigua-neu era en realitat una placa de gel d'un centenar de metres, En un punt el Vitara va començar a patinar i a creuar-se, vaig haver de parar fent que la resta de cotxes també s'aturessin al mig de la pujada. Per acabar-ho d'adobar els alliberadors de roda manuals "que no fallen mai" van fallar, i de cap manera es va connectar la tracció davantera.
Vam acabar deixant caure els cotxes un a un, per la rampa de gel mentre els anàvem guiant i empenyent amb les mans perquè no es creuessin ni anessin barranc avall.
Com que encara ens quedava 1 km de pista i era prou difícil de caminar-hi amb el gel, vam decidir de canviar d'objectiu i tornar a la Cova Negra de Mata-Solana, objectiu que també teniem pendent de tornar-hi.
Forat del Camí Nou
| Forat del Camí Nou | wgs84 | 31T | x=334579 | y=465665 | z=1113 |
Baixant per la pista ens vam adonar que en un dels revolts hom havia estat desobstruint una cavitat. Pensàvem que potser seria una primera, però no.
Fitxa de la cavitat a l'Espeleoíndex 
Restes d' ossos que vam trobar apartats i protegits.
I ara ja sí, vam fer cap a la
Cova Negra de Mata-Solana
Articles de les visites anteriors a aquesta cova.
30-10-2010 htp://espeleobloc.blogspot.com/2010/10/cova-negra-de-mata-solana.html
02-02-2017 https://espeleodijous.cat/index.php?node=16
A l'inrevés del que pugui semblar, el camí no és gens perillós.
Pel camí vam trobar un parell d'avis asseguts, d'aquells que no callen mai i expliquen batalletes
A tot això, en aquesta cavitat hi ha una formació que sempre ens ha cridat l'atenció, i que ens hi fa tornar per re-mirar-la.
És com si fos el motllo negatiu d'algun material que posteriorment hagués desaparegut.
La part inferior no és cilíndrica i evidencia que l'original estava recolzat en aquesta mateixa posició sobre el terra.
El bordó entre el cilindre i el rectangle és aixamfranat .
Amb detalls ben copiats de l'original.
I amb aquest bordó que ha crescut sobrepassant l'original.
Amb tot això sembla que, ara sí, ja hem arribat al consens que és una còpia d'un CÓM
Similar a aquest que vam tenir la sort de fotografiar en aquesta cavitat el 2010 abans que un lladre pocapena se l'endugués.
El mateix punt al 2019, el cóm ja no hi és.
Altres detalls.
