Slide1_950x355 Slide2_950x355 Slide3_950x355 Slide4_950x355

Gouffre du Trou du Vent

Feia uns mesos que la Leo i en Sergi havien visitat aquesta cavitat, i es van oferir a fer-nos de guia, això sí, aquesta vegada no podria ser un dijous i ho faríem un dissabte. Al final es va apuntar més gent i va ser una sortida multi-clubs, del RES del Pirenaic + CIMA, del GEP del Pedraforca i els qui hi anem com a "Espeleodijous"

Els participants érem: Oriol Bonas, Gustau Garcia, Cristian Martínez, Melodia Martínez, Gerard Ribera, Mario Sánchez i de l'Espeleodijous: Dolors Boter, Leo Castelló, Sergi Duatis, Toni Robert, Jordi Roca i Jordi Perera.

Ens trobem de bon matí a Puigcerdà i fem via pel tunel de Puymorens cap a Bélesta. Allà patim una mica d'embús, car és el dia nacional de França: hi ha tot de gent mudada pel carrer, uns uniformats que desfilen, els bombers de gala, celebren el dia que els revolucionaris van assaltar la "Bastilla", potser els del sud hauríem de seguir l'exemple.

A la sortida del poble agafem la carretera D16 i després de 3 Km, tot just passat el pont anomenat «del Mayne», aparquem a l'esquerra fora de l'asfalt i unes desenes de metres més endavant, a mà dreta, comença la pista que s'ha de fer caminant. Després de fer-ho durant uns quatre-cents  o cinc-cents metres, travessem un pontet de pedra a mà dreta i anem seguint un corriol que s'enfila força dret. Pocs minuts després, trobem la boca estreta (Trou du vent), tombem a la dreta i cinquanta metres més enllà arribem a la boca ample (Las Goffias).


Com que érem força gent vam decidir d'instal·lar els dos pous, en Jordi Roca i la jovenalla es van quedar al Trou du Vent, i la resta cap a Las Goffias.

Trou du Vent


Las Goffias







Havíem quedat de retrobar-nos a la sala du Trou du Vent per anar agrupats.

La cavitat






























































La visita ha estat força complerta - excepte les galeries inferiors que les deixem per a una propera ocasió - però quan ja anem a sortir, caminant per la galeria Martel, es produeix la dolorosa anècdota de la sortida.

En Mario rellisca, i de l'estrebada que fa per voler mantenir l'equilibri, envia el cap de l'húmer d'excursió, es dislocar l'espatlla.

Uns primers moments d'indecisió, la majoria no sabem l'abast de la lesió, però queda ben clar que és dolorosa pels brams que fa l'accidentat. Un cop parlem amb ell, ens diu que vol sortir pel seu peu.

Cal veure què farem a partir d'ara, som un grup força nombrós i la meitat ens hem conegut fa poques hores. Cal posar una mica d'ordre i organitzar-nos.

En Jordi Roca, en Cristian i en Gerard pujen pel Trou amb l'objectiu de desinstal·lar-lo i portar el material cap a Las Goffias, muntar politges i enviar la corda cap avall.

Un segon grup, l'Oriol i la Melodia van pujant per Las Goffias per tal d'ajudar a dalt. La resta ens quedem acompanyant i ajudant en Mario.

Quan arribem a la base del pou, l'altre grup encara no ha portat la corda per tibar, llavors la Dolors i en Sergi comencen a pujar. Tan bon punt en Sergi arriba a la rampa ens llança una corda directa.

Ajudem en Mario a col·locar-se els estris, i quan es penja veiem que li és massa dolorós i que no podrà pujar pels seus mitjans. Tot just llavors si que ens arriba la tercera corda. El nuem i mentre des de dalt el tiben, en Gustau, per la corda fixa, puja al seu costat avançant-li el puny, atès que ell resta completament doblegat pel dolor i ni això pot fer.

L'ascens del ferit fins la rampa es prou ràpid, mentrestant els últims anem avançant per les reinstal·lacions del pou.

Un petit impàs al canviar de corda a la rampa i ja és fora.

L'equip de dalt és fa càrrec de l'accidentat i sense perdre temps van fent via cap als cotxes, nosaltres acabem de sortir, recollim i els atrapem a la pista.

Un cop als cotxes ja podem decidir si val la pena de cercar ajuda mèdica a França (recordem que és festiu),o anar a l'Hospital de Puigcerdà, a tot això en Mario ja fa dues hores que te l'espatlla fora de lloc.

Ell decideix d'anar cap a Catalunya, i dues hores després se l'emporten a la sala de cures. Unes radiografies, una punxadeta màgica, i ja té el braç a lloc i un somriure d'orella a orella.

Aquella nit, en Cristian i en Gustau van quedar-se de guàrdia dormint al pàrquing de l'hospital (dins la furgo), en Jordi Roca, després de sopar, va fer de taxista repartint pel territori la resta del seu grup i els del dijous vam fer nit a casa de la Dolors i en Toni.

L'endemà al matí, vam fer cap a l'hospital i mentre i érem , van passar-li visita i ja li van donar l'alta hospitalaria, tot i que havia de seguir en mans dels metges per la recuperació.

Molts d'ànims per en Mario i esperem que ben aviat pugui tornar a fer espele.

Una sortida accidentada, i aquesta ja és la segona dislocació d'espatlla de l'espeleodijous !

Etiquetes:

Afegeix un nou comentari

HTML restringit

  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd> <h2 id> <h3 id> <h4 id> <h5 id> <h6 id>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.

Qui és nou

  • teresahr
  • sergi
  • Víctor
  • Espeleobloc
  • jordi

Diseny basat en els treballs de Danetsoft / Danang Probo Sayekti / Maksimer