Slide1_950x355 Slide2_950x355 Slide3_950x355 Slide4_950x355

Avenc del Pastor

Els participants d'aquesta sortida foren: Dolors Boter, Lluïsa Cano, Toni Robert, Antoni Torra i Jordi Perera

Fitxa de la cavitat

Localització: wgs84 31T 0401254  4686932

 Fitxa tècnica:  Des de l'exterior vam instal·lar en les restes d'un pi caigut, un primer ressalt en natural, a la vertical del pas estret vam posar un parell de multi-monti i a partir d'aquest punt un altre cop en natural.

Fa temps que el Toni i la Dolors es belluguen per la Cerdanya i miren de localitzar algunes cavitats que, descobertes ja fa anys, no són visitades pels espeleòlegs i resten oblidades.

Així doncs, van topar amb l'avenc del Pastor que semblava fàcil i proper al cotxe, el que permetia esmerçar temps en la seva localització. Quina va ser la sorpresa quan en ser al bosc, se n'adonen que l'han talat en part i les capades dels arbres són per tot arreu. La progressió es fa difícil i tenint en compte que la boca no és gaire gran, no el troben. Busquen mapes, parlen amb gent de la zona, però ningú no sap donar cap referència. L' únic que saben és el que explica l’Espeleoíndex: “La boca s'obre a l'O de la cota 1634, a la part alta del Serrat de la Quera. Es troba aproximadament a 5 minuts del refugi situat en el coll format per l'esmentada cota i els contraforts del Moixeró. Coordenades aproximades sense gaire precisió.”

Després de tornar-hi en diverses ocasions sense èxit, parlen amb en Julià González, bon coneixedor de la zona per haver participat en les exploracions a la Fou de Bor i els seus voltants, qui els informa que ja l’han intentat localitzar en diverses ocasions sense èxit.

La tossuderia a trobar aquest avenc es deu a què es troba a la capçalera del Torrent de la Fou de Bor i la seva possible relació amb aquesta cavitat.

Finalment el dia 20 d'agost, Dolors Boter, Leo Castelló, Sergi Duatis, Úrsula Garrido, Toni Robert i Jordi Perera érem a Puigcerdà el dia abans de anar al Mounégou i vam dedicar el matí a buscar-lo. Aquesta vegada si que va sonar la flauta i vam trobar-lo. La boca, realment petita, era tapada per les molses i uns troncs que (se suposa) són per evitar que algun animal es faci mal, ja que hi pasturen vaques i cavalls per la zona.

Aquell dia no portàvem material, l'anàvem a buscar i ja l'havíem trobat, ja teníem la feina feta.

Finalment el dia 27 de setembre hi tornem i davallem l'avenc.

Situació.

La cavitat

La boca de l'avenc, tot i que petita, no ofereix cap dificultat, és oberta al bell mig de l'herba, amb quatre pedres al seu voltant i que en cap cas evidencien que hagi d'haver-hi una cavitat, tot i això, en baixar i a pocs centímetres de l'exterior, ja veiem una bona estructura de roca.

Un metre per sota la roca trepitgem una panxa de roca,  poc més avall, el terra és una rampa de fang negre amb pedres encastades i que segurament feien un tap que els primers exploradors van haver de buidar per forçar el pas.

De seguida trobem una estretor. En Toni amb més esforç del que normalment li cal, i desprès de treure's de sobre part del material, aconsegueix passar. Ell des de sota i jo des de dalt, anem picant i amb l'ajuda del martell i del trepant guanyem alguns centímetres d'amplada. Tot i així l'única que pot seguir-lo és la Dolors.

Mentre la parella seguia amb l'exploració,  els demès, Lluïsa, Antoni i jo , anàvem picant i eixamplant el pas.

El pou segueix estret  3 ó 4 metres, es veuen algunes formacions trencades per permetre el  pas, seguidament hi ha un pou que s'eixampla i s’arriba a una saleta força concrecionada. D’aquesta saleta surt un altre pou, també amb molta concreció, i de mides més espaioses que arriba al punt de màxima fondària. El terra és cobert de sediments amb senyals d’haver-se inundat. Arran de terra es veu una petita gatera susceptible de desobstrucció per a buscar una possible continuació.

En una esquerda al mig de l'últim pou, a un parell de metres de la vertical de la corda, hom va deixar-hi clavada una piqueta de bones dimensions.

El proper que hi vagi, si ho fa amb una aixada petita o una pala americana potser tindrà premi. Alguns sacs per anar-los omplint amb els sediments i mantenir-los a ratlla., també anirien bé.

La boca






Aquí estic provant de passar

La capçalera de l'últim pou.


Al fons de l'avenc hi ha l'esquelet d'un cànid.

La gatera del final.

L'oxigen totalment correcte, però tots vam agafar una tos força emprenyadora, fins i tot abans d'utilitzar el trepant.




Si us hi fixeu, veureu la piqueta clavada a la paret.


La Dolors ja sortint a punt d'arribar a l'"estretor"





 

Comentaris

Bona feina companys/es,
Ja feia anys que intentaven retrobar aquest forat infructuosament.
Ha sigut una bona troballa.
Salut,

Afegeix un nou comentari

HTML restringit

  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd> <h2 id> <h3 id> <h4 id> <h5 id> <h6 id>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.

Diseny basat en els treballs de Danetsoft / Danang Probo Sayekti / Maksimer