Aquest dijous hi érem: Dolors Boter, Estrella Broquetas, José Hidalgo, Lluïsa Mengual, Mari Oliveras, Josu Riezu, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera.
Una visita anterior de la Lluïsa i en Josu.
https://espeleobloc.blogspot.com/2017/09/forat-del-pere-postol-capafons.html
Fitxa tècnica:
Per baixar al pis inferior hi ha una corda amb nusos i uns angles d'estanteries Mecalux fent una mena d'escala, si tot això hi és, no cal portar res. En el nostre cas portàvem un 15 i qui va voler el va utilitzar per assegurar-se amb el puny.
Situació:
Per nosaltres que som de "quemaculand" arribar-hi i sortir-ne ja va ser una aventura.
S'hi pot arribar per dues pistes, la dolenta que és més llarga, i la pitjor que és més curta. Vam provar sort per la llarga.
En Josu sabent que hom havia ficat cadenes a la pista, és va posar en contacte amb l'ajuntament de Capafonts demanant permís de pas i si ens deixaven les claus. Ens van respondre que si que hi podíem passar i que normalment les cadenes estaven obertes, tot i advertint-nos que més endavant n'hi havia un altra que la gestionaven els pagesos i que ells no en tenien la clau.
Al començament la pista no te gaire història, tot és fàcil. Vam sobrepassar el tancar dels pagesos que també era obert i van anar seguint fins una cruïlla on ja vam deixar el turisme.
Els últims kilòmetres només és poden fer amb 4x4 o a peu.
De tornada, en uns graons al Vitara llarg de la Mari se l'hi va despenjar el tub d'escapament de les hòsties que va rebre, sort que era la pista "fàcil".
El track del mapa és més llarg perquè arriba fins l'Escudelleta-10.
Hi ha unes fites diminutes i imperceptibles amagades sota la farigola, que indiquen on cal abandonar la pista per anar a buscar el forat. Més val sortir de casa amb el gps a punt
En un punt toca començar a arrossegar-se per arribar al final de la galeria.
En Toni i jo ens vam quedar esperant... portàvem les granotes netes i no calia embrutar-nos.
Tornem a ser a la sala d'entrada.
Al sostre de la sala s'hi pot observar, a diversos punts unes coloracions vermelloses. La fèrtil imaginació d'en Josu hi veu zebres, girafes i lleons.
I en un racó on s'uneix el sostre amb la paret s'hi aprecien unes rascades al sostre, que certament no semblen "naturals" del material, però de les diverses fotos que vam fer, no n'hi ha cap que hagi quedat prou bé com per publicar-les.
Més taques vermelles.....
I ara anem cap al pis inferior.
La corda fixa, que és massa prima, per voler ser una corda de nusos.
En Victor a punt d'entrar.
L'escala, per di-ho d'alguna manera... i el servei que fa!
A sota l'escala el nivell del oxigen era perfecte.
Aquest és el pas per arribar a la màxima fondària. Més endavant s'hi veu una minúscula gatonera. Nosaltres ja no hi vam baixar.
Toca anar sortint.
I desprès de sortir, reparar el tub d'escapament i recollir el cotxe abandonat..... vam fer cap a La Febró, on hi ha l'hostal de La Perdiu, que son coneguts de l'Estrella i on ens havien guardat dinar.
