Hi vàrem anar: Dolors Boter, Miquel Fuentes, Jaume Juliá, José Hidalgo, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera
Més endavant faig refèrencia a l'article del Juli i La Montse publicat a l'Espeleobloc:
http://espeleobloc.blogspot.com/2014/06/micro-campanya-de-cap-de-setmana-al.html
Material:
Vam portar dues cordes 40+15, però un 60 o un 50+10 hauria anat millor.
7 plaques amb cargol per Spits.
Situació:
Tot és molt senzill si de bon començament trobem l'inici del corriol.
Nosaltres vam errar per pocs metres i vam seguir acumulant errors intentant baixar a la llera del torrent per on no tocava.
Encara sort que vam acabar trobant el corriol, i que tot sigui dit, hom hi ha fet una feinada de tallar branques.
Si s'aparca al coll de la Pua, cal pujar una mica per la carretera tot parant atenció a una fita prou grossa, però que nosaltres no vam veure ( i erem nou!).
A la fita comença el corriol, que primer s'enfila lleugerament, però que en general va planejant fins a situar-nos a la llera.
Cal seguir per la llera fins a trobar una fita imperceptible que indica per on sortir, si ens la passem de llarg ens trobarem amb un mur de metre i mig que ens barra el pas., caldrà retrocedir fins a trobar l'escapatòria.
Ara sí que toca una pujada molt dreta, segueix una mica de tartera i ja som a tocar la paret on hi ha l'avenc.
Aquí dalt hi ha la icona amb el nostre track, el de tornada sense les tonteries de l'anada. Fem notar que vam trobar un error de 63 metres amb les coordenades que hi havia a l'Espeleoíndex, tot i això, a dia d'avui, el camí de pujada des de la llera és molt evident.
Tot arribant a Àger ens trobem aquest panorama!
Pobra gent, i sort que nosaltres anàvem a dalt de tot.
Parada ritual per regar els boixos.
I ja som al pla del coll de la Pua.
Per vergonya no poso les fotos de la tragèdia.
Aquí ja som a la llera del torrent.
També ens vam passar de llarg la sortida del torrent.
I aquí ja anem pel bon camí, no ho sembla però el corriol hi és.
Una mica de tartera...
I ja tenim a la Mari instal·lant.
Això podria haver estat un desviador.
La colla de jubilats criticant.
Un parell de reinstal·lacions i ens trobem amb una rampa.
Mentrestant, els de dalt van fent.
I aquest és l'accés a l'últim pou.
A sota de tot hi ha un gourg que a vegades és ple d'aigua. Nosaltres el vam trobar totalment sec.
I vam aprofitar per treure alguns ossets que normalment serien sota l'aigua.
(18-12-2021 Les restes corresponen a mustèlids dels que tenim dos cranis i altres ossos: conill, ratpenat, musaranya i ovicaprid. La calcificació produïda per estar submergits fa difícil la determinació complerta.)
En Miquel ens havia demanat de portar-li uns ossos d'ocell que es veien a les fotos publicades a l'Espeleobloc.
El crani amb el bec ja no el vam trobar, però l'hi vam recollir una pila d'ossos.
(18-12-2021, en Miquel confirma que son les restes d'un àliga peró l'especie encara no és pot determinar)
La mesura d'oxigen. 20,3% a dins el forat, però la hipòxia la teniem a la tartera.
