BarnaSub

La mina Berta. Sant Cugat del Vallès - El Papiol (1)

Fa 1 dia 14 hores

 


Objectiu

Aquest apunt i els tres següents responen a la petició que m’han fet per tal de conèixer les característiques d’aquest indret i les possibilitats de fer-hi una visita espeleològica als sectors subterranis. 

Hi ha diverses publicacions espeleòlogiques dedicades al conjunt de la pedrera i mina Berta, una explotació que pretenien reconvertir-la en abocador, que ha estat objecte d’una agre polèmica mediambiental en la Serra de Collserola. 

Un dels fenòmens subterranis estudiats és l’anomenada mina de Quars, també coneguda amb el nom de mina Batzach o mina Matilde, on s’han realitzat exploracions de busseig i explorat un pou natural. Pel seu interès la Federació Catalana d’Espeleologia durant uns anys administrà l’accés a la mina, que ara és gestionada directament per les autoritats municipals. 

Situació actual

El 2019 l’Ajuntament de Sant Cugat clausurà la pedrera després de l'ordre rebuda per la Generalitat per aturar els treballs d'aportació de terres que fins ara continuaven fent-se al sot a instàncies de l'empresa gestora Jaime Franquesa. El pronunciament de la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic permetrà a l'Ajuntament projectar les actuacions per preservar els valors naturals i ambientals de l'espai perquè esdevingui un espai visitable per a la ciutadania. De fet aquesta va ser la voluntat del ple al novembre passat quan va donar llum verda, amb el suport de tots els grups, a la petició d'aturada del procés de rebliment i iniciar un nou programa de restauració, que la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la conselleria de Territori i Sostenibilitat revisi el programa que es va posar en marxa una vegada completada l'activitat extractiva a la pedrera. 

La idea és crear un circuit obert a la ciutadania per poder visitar la zona, un recorregut de tipus formatiu i paisatgístic.

 Antecedents

Abans de convertir-se en pedrera, els minerals d'aquest indret s'extreien d'una mina. Es creu que van ser els ibers els primers a treballar-hi tot i que no es té constància de l’explotació de les mines de galena i plata fins a l'època romana. Des d’aquests segles i fins inicis del segle XX es va crear una extensa xarxa de galeries i pous dedicats a l’extracció d’aquests minerals.

La pedrera Berta és considerada el bressol de la mineralogia catalana i el jaciment de minerals més visitat de Catalunya. Actualment, s'hi poden trobar minerals com coure, plata, sofre, galena, pirita, quars, rútil, siderita, farmacolita o moscovita; entre molts altres.

Científicament, és l’unic jaciment on es poden trobar registrades evidències de la circulació de fluïds en dues etapes ben diferents de la història geològica de Catalunya i s'hi poden observar l’estructura de dos filons de fluorita massiva que responen a la mineralització de fractures durant les etapes de rift desenvolupades durant el Triàsic superior i el Juràssic inferior.

Les publicacions 

Existeix una abundosa documentació, que és pot trobar a internet, entre d’altres en els enllaços que inserim. 

Probablement l’estudi principal es deu al mestre d’espeleòlegs Joaquim Montoriol Pous que defensà la seva tesí doctoral: 

MONTORIOL, J.- Estudio del yacimiento de fluorita “Mina Berta” de San Cugat del Vallés (Barcelona), 282 f., 29 il. Tesi doctoral (mecanografiada). Universitat de Barcelona. Departament de Cristal•lografia i Minerologia. Director: Manuel Font-Altaba. 1963. Barcelona.

 Dedicarem una especial atenció als cinc següents documents que son d'accés lliure a la web:

 1989 Espeleòleg. ERE.CEC.

 2004 Espeleòlegs Catalans

 2009 Minerals

 2010-14 Espeleobloc. 

2016  Arxiu CETerrassa

Enllaços:

https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/13954

https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/202261/280196

https://www.foro-minerales.com/forum/viewtopic.php?t=2318

http://espeleobloc.blogspot.com/2010/10/lavenc-de-la-mina-del-quars.html

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/13954/MEM%C3%92RIA.pdf

https://mineratlas.com/location/1381

http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/11-mediambient/144104-la-pedrera-berta-un-altre-garraf-es-possible.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedrera_Berta

http://avvcelm.blogspot.com/2010/04/pasejada-i-visita-la-mina-berta.html

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/el-complex-miner-berta-6939185

http://espeleoiaigua.blogspot.com/2008/06/berta-el-complex-miner.html

http://mineralcat.blogspot.com/2009/04/mina-batzach-matilde-mina-del-quars.html

http://mineralcat.blogspot.com/2009/04/mina-batzach-matilde-mina-del-quars.html

http://ce-terrassa.cat/wp-content/uploads/2017/11/ARXIU-CET-3-2016-complet.pdf

 

 
Victor

De nou a les mines de ferro del Turó de Roquetes (2).

Fa 3 dies 14 hores

 


Mines números 1 i 2.

No veig clar per on avançar. En front, el que deuria ser un torrent, està totalment embardissat i és alhora el camí per on, girant-se cap a la dreta, dirigir-se a l’antiga pedrera. No hi ha traça de cap sendera.

Decideix-ho pujar pel pendent costerut de la muntanya rodejant la depressió pel vessant dret. Hi ha un munt d'arbres caiguts. Però situats a dalt, l’esvoranc cau verticalment i caldria material per baixar-hi. D’aquí és veuen les boques, amb el zoom de la cambra faig unes fotos. 

La del número 1 és la que presenta senyals evidents d’estar ocupada per algun indigent.

Crido... i aviat surt el que l’habita. No contesta però s’enfila pel costat esquerra de la boca, pujant l’estimball tot agafant-se a arrels i brancatge. És l’accés!

M’hi acosto i el crido... recula i s’amaga dins del cau. 

Ara ja he vist per on s’entra i segueix-ho el seu camí. Ens trobem cara a cara.

Hem presento i li dic que he vingut a fer unes fotos de la mina llarga. Contesta amb monosíl·labs i senyala cap a la mina del costat. 

Mina número 2

Vaig a la segona mina, fent un flanqueig rocós i després una grimpadeta. És una boca alta en forma diaclasada, probablement seguint un filó. Pocs passos i hi ha un pou d’uns tres metres amb un spit per instal·lar el material de descens. Al fons hi ha un munt de deixalles. 

Ho deixo córrer i torno a la mina 1.

Mina número 1

Li demano d’on és... silenci... li torno a demanar... li dic si és marroquí... i finalment respon que és algerià. Aleshores continuo parlant-li en francès i ara si que s’inicia un diàleg. M’explica que aquesta mina és casa seva, que hi habita fa més de cinc anys, i que és dedica a recollir ferralla per menjar. Té 56 anys i és diu Thaer (costa d’entendre,  a la web cerco aquest nom i m’envia a una ciutat algeriana) de manera que no sé si m’ha dit que ve d’aquesta ciutat o si és el seu nom. Potser les dues coses alhora. També m'explica més coses de la seva vida, que ja no té família, que ni a França ni aquí no ha trobat feina, que no té papers, etc. 

Li ensenyo la topo de la mina i pregunta com son les galeries que hi ha al final del tram d’entrada, ja que ell no les ha recorregut. L’hi explico el que diuen els papers i finalment els hi dono. Torno a demanar permís per fer les fotos... i ara si, retira les fustes que bloquegen l’entrada i em deixa passar.

Situo el frontal i obro el llum Vaig ràpid, faré les fotos de sortida.

Fa una olor intensa, en realitat fa pudor, avanço entre muntanyes de deixalles, fins i tot tinc que pujar-me a quatre grapes per un matalàs recobert de mantes i plàstics, que ocupa tota l’amplada. Més endavant les rates, com a mínim una dotzena, ben grosses, fugen espaordides de tanta llum. I després d’una botella de butà, m’aturo; el terra és molt fangós...merdós... efectivament, cagarades i pixum a dojo, una ferum insuportable. Tot i que ja veig els conductes laterals, la conclusió és clara, fins aquí he arribat i me n'entorno.  

Segons la topo he recorregut 50 metres. Marxo ràpidament, fent fotos, i en la boca de sortida li dono un bitllet de deu euros. Fa un somriure que potser fa anys que no feia i em diu que puc tornar qual vulgui.

 



Victor

De nou a les Mines de ferro del Turó de Roquetes (1)

Fa 4 dies 14 hores

 

Antecedents

Ja fa uns anys que vam visitar una mina en aquest turó de Collserola prop d’un camí molt freqüentat que va a Torre Baró. 

Amb la numeració actual, aquella seria la mina número 5. Una primera destrepada de 3 ó 4 metres per on vam aterrar en una curta galeria amb un forat al terra per on s’escolà el Toni Robert desembocant a un recinte obturat per bidons i deixalles. En total un recorregut de poc més de 30 metres. Vam marxar sense fer-hi la topo. Potser algun dia caldria tornar-hi.

http://espeleobloc.blogspot.com/2013/07/mina-del-turo-de-roquetes.html

https://barnasub.blogspot.com/2021/03/mina-del-turo-de-roquetes-del-coll-de.html

 Fa uns dies que el Toni i la Dolors m’entreguen unes fotocòpies d’un treball del GERS, que va tenir una difusió limitada, on citen 8 mines en aquest turó. La majoria, tapiades o ensorrades, però inclouen una topografia de la que anomenen Mina 1 amb un recorregut de 124 m. 

Tot seguit podeu veure aquest document de sis fulls, (tal com el vaig rebre) que inclou anotacions posteriors i un ortofotomapa amb la situació de les mines.

L’indret té fama de ser utilitzat per algun “sense sostre”... i des del treball dels companys de l’Agrupació Excursionista Muntanya – Grup d’Exploracions i Recerques Subterrànies,ja han passat més de 20 anys!

Proposo anar-hi un dilluns, que ara s’ha convertit en el dia de recerca de mines. Després d’una ronda de trucades, constato que els companys habituals ho tenen complicat per compromisos familiars, o d’altres activitats i a més a més, hi ha el tema de les “bombolles”. Tampoc no sembla que sigui una proposta gaire interessant. Bé, aprofitant el transport públic hi faré una visita en solitari el 05.04.2023.

Itinerari

Metro fins Canyelles L3, Plaça Karl Marx, (pedrot dedicat a Victor Jara) Carretera Alta de Roquetes, vistes panoràmiques de BCN, Font de Canyelles, que coincideix amb la parada 3108 del Bus 82.

 


https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/barcelona-per-canyelles-roquetes-i-torre-baro-12342677

https://buxaweb.blog/2019/07/29/de-canyelles-a-torre-baro-pel-coll-de-la-ventosa/

    

                                ...continua en l'apunt següent... 


Victor

La Rierada (3). Mina d'aigua de Can Planes. - F012 -

Fa 6 dies 14 hores

 

L'aproximació és curta però com sempre amb força vegetació, no veiem l'entrada fins que ja hi som al hort de Can Planes..


Contràriament al que estava previst, enlloc d’un conducte sec, trobem 35 cm d’aigua que inunda tota la galeria.

L’Estrella que du les seves botes d’aigua entra sense cap problema. Potser podrem mesurar des de l’exterior, però als 23m el conducte fa un gir que impedeix la visual.


Caldrà mullar-se ja que jo no he dut calçat adequat. Però l’Elsa hem cedeix les seves botetes d’aigua, que tot i no tenir l’alçada suficient, sense mitjons i amb els pantalons arremangats podré posar els peus en remull amb una certa comoditat.




Sortida a l'altre extrem del conducte.


El primer tram té una secció mitjana de 1,30 d’alçada per 0,66 d’amplada. Després del gir de 70º segueixen 15 metres més de galeria fins sortir a l’exterior, la secció és més reduïda amb una mitjana de 1,13 d’alçada per 0,50 d’amplada. Tot el conducte continua embassat i forma part d’una canalització enterrada que podem seguir fins el salt de la rierada. 
De nou el Marcel, com ens té habituats, mentre que fem la topo, comença a gratar el terra amb les mans i després amb l’ajuda d’una pedra plana. Aconsegueix destaponar la barrera de retenció, i fins i tot amb l’ajut d’una branca, allibera la canonada inferior que va buidant la galeria, tot conduint l’aigua, que és precipitarà dins dels dos grans embassaments propers, que antigament servien per fer anar un molí.

Vídeo de la Elsa

En total 38 metres de recorregut. L’Estrella li deixa les seves botes d’aigua a l’Elsa i tornem a recórrer la conducció fent-hi més fotos. Finalment el cabal circulant s’ha reduït molt gràcies als treballs de draga d’en Marcel.



Hem fet la feina, i tots satisfets, ens acostem fins al proper Salt de la Rierada, on veiem l’inici de la desviació d’aigua cap el canal. El conducte és tan petit que només permet donar-hi una ullada tot estirant-se al terra..

Com es pot veure, avui tant el Marcel com l'Estrella, ens han mostrat amb alegria i sense cap vergonya,  la seva millor segona cara.
https://fontscollserola.com/?p=852
Victor
Checked
Fa 1 hora 2 minuts
Barcelona subterrània. Recerca i protecció del patrimoni del subsòl de la ciutat. Coves, túnels, mines, refugis, abandonats o en desús.
Subscriu-te a Canal BarnaSub

Contacte
     rss

Últims atacs contra el servidor

Descripció
14:03:07 34.74.252.229 United States
13:54:03 34.239.150.57 United States
13:36:51 40.77.167.83 United States
13:16:32 41.97.97.202 Algeria
13:11:32 24.78.61.152 Canada
12:43:25 103.226.84.164 India
12:04:55 192.241.209.148 United States
11:35:11 157.44.160.185 India
11:07:11 176.104.182.1 Poland
10:08:53 105.102.252.181 Algeria

Modificació del tema "Danland" basat en els treballs de Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspirats per Maksimer