Avenc del Penya-segat de La Falconera

Imatge de portada del article

Aquesta vegada vàrem anar-hi: Dolors Boter, Manolo Cano, José Hidalgo, Jaume Julià, Mari Oliveras, Toni Robert, Duna i Jordi Perera.

Fitxa Tècnica.

Aquesta vegada vam utilitzar 3 cordes, 36 - 60 - 20 i no ens en va sobrar gens.
A la zona de la pendent de sorra, hi ha muntat un passamà, que facilita el moure's per la pendent.

No cal portar plaques, tan sols mosquetons, hi ha instal·lacions per donar i per vendre, químics de titani, parabolts amb placa, ferros vells.....

(Imatge de l'Espeleoíndex)

Aprofitem per avisar, que hom ha decidit rendibilitzar el pàrquing de pagament o les zones blaves que habiliten a l'estiu, perquè han encerclat amb rocs de pedrera l'esplanada on aparcàvem.

Vam trobar bastants turismes aparcats als camins de l'altra banda de la via del tren.
Això és perquè ara està obert aquest pas, ja veurem quant durarà.

A mida que pujàvem amunt anàvem notant força mala olor, però tot just a l'arribar a la carena, on hi ha l'avenc del Coll Corralets, la pudor ja era molt forta.
Aquesta pudor venia de la Cova de la Falconera.

Des de l'inici de la via vèiem això.

t

No teniem llarga-vista, però a mi em va fer l'efecte que eren residus sòlids, més que no pas bromera, en tot cas, si ho era d'escuma, deuria ser molt espesa. En tota l'estona que vàrem estar fent l'avenc, això no es va bellugar gens. Sembla clar que es manté a lloc per la diferència de salinitat o temperatura entre l'aigua del mar i el que sigui que surt de la cova.

Quan ja marxàvem ens vam acostar a donar un cop d'ull al Pou del "Eusebio", la pestilència que sortia d'allà dins no es pot explicar. Dir que feia pudor a àcid sulfhídric es queda curt per descriure l'olor del gas que sortia del pou provinent de la cova.

Les fotos de l'activitat.

La Duna que estava empiocada.













I per acabar, una foto antiga de l'arxiu d'en Toni Torra i comentada per ell.

El primer forat de l'esquerra, es la sortida del túnel del tren i és el que fèiem servir per entrar amb bot a la surgència de la Falconera (anàvem a omplir les cantimplores amb l'aigua dolça)

sota mateix del forat del tren, i un xic a la dreta, es veu l'entrada a la Cova de la Falconera, encara es pot identificar el petit mur artificial de l'entrada

Una mica més cap a la dreta es pot observar el forat i rampa de la sortida de l'Avenc del Penya-Segat de la Falconera i resseguint en línia recta cap amunt s'hi pot intuir l'entrada.

Comentaris

records
Toni, aquesta foto hem porta a recorda les moltes visites a la falconer als voltants de any 66, la paret on vaig aprendre a rapelar i on com expliqueu a dintre de la cova es podia veure aigua dolça. Crec que no hem fet gran cosa per conserva aquesta cova amb aigua dolça. Les institucions han fet allò que sempre fan: -Després del desastre: definim un PARK. -Limitem les visites i controlem a la gent...... -Pro el malt esta fet i per, exemple mai podré portar als meus nets a veure aigua dolça a la cova.....
" COVA DE LA FALCONERA"
Fa mols anys vaig anar a la cova de la "Falconera", amb en Ramón Canela, Rufino Sánchez, Antón Sanchez Santamaria, i jo mateix. El aigua que hi sortia era transparent i de bon sabor. Varem entrar amb un bot inflable. El Rufino es vara cabussar fins un petit "naixement" que algú hi havia posat a la surgència. A la sortida, van veure unes fulles de diari, que algun pescador havia deixat a les roques i que el ven havia fet caure al aigua; la força del corren de la cove, era molt forta i ampla. Els papers havien anat molt endins del mar...( Julià).
contaminació de la Falconera
Benvolguts amics d'espeleodijous. respecte la foto de la línia blanca al mar davant de la Falconera us puc dir que no són residus sòlids sinó escuma, una escuma densa i oliosa. Com es forma?. Necessitem matèria orgànica, en condicions naturals sovint són acumulacions d'algues, aquí és la que surt per la Falconera a partir dels lixiviats de l'abocador. També necessitem dues masses d'aigua amb diferent temperatura, en aquest cas l'aigua continental que surt per la surgència de la Falconera té una temperatura més baixa que l'aigua del mar, que aquests dies ha pujat fins uns 17º C. Una mica d'agitació de l'aigua és la darrera condició, per tal de formar una mica d'escuma superficial. Els processos de descomposició de matèria orgànica produeixen olis i altres substàncies tensoactives. Les línies s’allargassen i indiquen la posició de les dues aigües amb composició i temperatura diferents dins el mar. Aquesta posició varia durant el dia i així les línies blanques es poden situar en diferents posicions, així com a parèixer i desaparèixer sobtadament. Davant la Falconera hem observat que a vegades la línia apareix perpendicular a la costa, entre la bocana del port de Garraf i els penya-segats, i altres vegades es queda més enganxada al litoral de la Falconera i Penyes Roges, en paral.lel a la costa
contaminació de la falconera
Aquests dies ha circulat aquesta fotografia presa des de prop del coll de Corralets on es veu una línia blanca al mar davant de la surgència de la Falconera de Garraf. S’ha especulat sobre la seva possible composició de sòlids en suspensió i la relació amb la contaminació de les aigües subterrànies que afloren a la Falconera. Les línies blanques allargassades al mar no són infreqüents, no són d’objectes sòlids sinó que es tracta d’una escuma densa i sovint d’aspecte greixós. Com es forma?. En primer lloc es necessita matèria orgànica, en condicions naturals a vegades són acumulacions extraordinàries d’algues mortes, aquí la matèria orgànica està servida per les aigües aflorants i procedents de l’aqüífer càrstic de Garraf, que amb una forta contaminació procedent de l’abocador d’escombraries de la vall de Joan / fondo de les Terradelles, s’aboca al mar sota el penyal de la Falconera. Es necessita també aigües de diferent composició i temperatura que entrin en contacte, en aquest cas les aigües continentals més fredes i amb una forta càrrega de lixiviats i l’aigua del mar, que aquests dies ha pujat de temperatura fins els 17º C. Finalment, com diuen moltes receptes gastronòmiques, només cal remenar una mica i servir. Els processos de descomposició de matèria orgànica produeixen olis i altres substàncies tensoactives, d’aquí la formació d’escuma. Les línies s’allargassen i indiquen la posició de les dues aigües amb composició i temperatura diferents dins el mar. Aquesta posició varia durant el dia i així les línies blanques es poden situar en diferents posicions, així com aparèixer i desaparèixer sobtadament. Davant la Falconera hem observat que a vegades la línia apareix perpendicular a la costa, entre la bocana del port de Garraf i els penya-segats, i altres vegades es queda més enganxada al litoral de la Falconera i Penyes Roges, en paral.lel a la costa.

Si vols comentar res....


(L'adreça no es mostrarà públicament)

Per culpa del "SPAM" aquest comentari NO es publicarà fins que no sigui revisat
This comment will NOT be published automatically, will be pending approval.
Этот комментарий не будет публиковаться автоматически в ожидании утверждения.
Почему российские спамеры так заинтересованы в комментариях? ? ? ?
icona feedback Contacte
icona galeta Legal
icona sindicacio rss
icona sindicacio espeleoíndex
icona link estàdistica Estàdistiques

Últims atacs contra el servidor

Hora IP País
06:29:56110.175.220.250Australia
06:37:3245.88.90.13United States
06:45:40106.75.174.148China
06:55:44221.150.144.39South Korea
06:55:5461.84.235.142South Korea
06:56:03161.35.36.171United Kingdom
06:56:06111.70.15.85Taiwan
06:56:17114.113.152.217China
06:56:4842.193.43.173China
06:56:5939.165.154.222China

Modificació del tema "Danland" basat en els treballs de Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspirats per Maksimer