Natura Endins

Pou de Cal Santó. Cunit. Visita del 2021 (3: la saleta concrecionada )

2 hores 54 minuts ago

 

La sala de 20m de llargària i uns 3 d'ample, està inclinada seguint el pendent de l'estratificació. El terra està ocupat per un amuntegament de blocs on trobem un forat que baixa entre ressalts fins la cota màxima de -31. No vam baixar fins el fons ja que la mesura d'oxigen era cada cop pitjor en un espai estret i sense ventilació... en un dia especialment calorós.

El concrecionament

En els apunt del 2015 ja vam tractar amb un cert detall aquesta abundosa varietat de concrecionaments, al lector interessat el recomanem visita aquelles notes, aquí només mostrarem algunes imatges addicionals. Cal destacar que juntament amb les formes més tradicionals, hi ha delicades concrecions fibroses, d'altres reompliments reticulats i buidats, i mostres de reexcavació i dissolució destructiva.


...continua en l'apunt següent...



Victor

Pou de Cal Santó. Cunit. Visita del 2021 (2: el pou )

1 dia 2 hores ago

 

Com no podia ser d'altra manera la Mari va fer una instal·lació doble. Un punt amb un ferro estructural de la mateixa vorera del pou i un segon més allunyat penjat d'una cinta a un pal de la llum. Seguretat i comoditat.Amb el fraccionament a la boca i un protector per evitar fregaments, baixem contra paret fins els darrers dos o tres metres que desembocant en la saleta és aeri.

El “canari” que duia el Toni havia xiulant la seva interessant melodia en detectar l’aire enrarit amb la presencia de la indesitjable hipòxia (17,6). Al sortir tothom ho notà en pujar el pou que semblava que s’havia estirat i ens exigia esbufegar més del compte.


...continua en l'apunt següent...


Victor

Pou de Cal Santó. Cunit. Visita del 2021 (1: situació)

1 dia 16 hores ago

 

De nou visitem aquesta singular cavitat. Sortida de Espeleodijous del 29.7.2021: Dolors, Jordi, Mari, Toni i “Víctor”.

Per diverses dificultats altres companys que volien participar no es pogueren incorporar, i tal com succeí en l’anterior visita del 2015 no vam poder gaudir dels nostres fotògrafs d’alta qualitat.

Situat en terme de Cunit, vam deixar els vehicles, a menys de 20 metres de distància, superant el talús de la vorera esquerra de la pista.Es tracta d’un pou artificial de 22m de fondària que intercepta una saleta força concrecionada. Posant-hi força imaginació, pensem que potser el "saurí" que va indicar on calia excavar el pou va percebre el buit de la sala i va interpretar que podia trobar-s'hi aigua. 

Enllaços a les anteriors cinc notes d'Espeleodijous  publicades a Espeleobloc:

https://espeleobloc.blogspot.com/2015/02/pou-de-cal-santo-1-de-5.html

https://espeleobloc.blogspot.com/2015/02/pou-de-cal-santo-2-de-5.html

https://espeleobloc.blogspot.com/2015/02/pou-de-cal-santo-3-de-5.html

https://espeleobloc.blogspot.com/2015/02/pou-de-cal-santo-4-de-5.html

https://espeleobloc.blogspot.com/2015/02/pou-de-cal-santo-5-de-5.html


...continua en l'apunt següent...

Victor

Bòfies de la Valldan. Odèn. (4) La bòfia B - la dels blocs -.

5 dies 2 hores ago

Aquesta segona bòfia és caracteritza per un gegantí apilament de blocs i quantitat de deixalles que cal atribuir als cercadors de tresors i experts "minaires". El recorregut transitable l'estimem en uns 80 metres i el desnivell -20.

El pou d'accés de 3 metres l'hem deixat amb una corda instal·lada en natural aprofitant els arbres propers.

Cap al final de la galeria el pendent és més acusat fins arribar a un tram extraplomat de 3m que vam equipar. Tant en la baixada com la pujada el arqueòlegs van gaudir d'una assegurança complementària i fins i tot la remuntada amb politja. 
 Els amuntegaments de blocs son d'una magnitud considerable.La imatge que segueix mostra el punt més impressionant...que ens deixa el dubte de com han pogut remuntar i encaixar aquest enorme apilament. Sembla impossible que hagi estat l'obra d'un únic cercador. Algú s'atreveix a explicar-ho?.
A la sortida deixarem una corda per tal que els arqueòlegs que treballen al costat pugui continuar investigant l'interior de la bòfia...si s'escau.


Victor

Bòfies de la Valldan. Odèn. (3) La bòfia A - de la figuera -.

6 dies 2 hores ago

La bòfia de la figuera, aprofitant l'arbre es pot desgrimpar sense material, però vam instal·lar cordes per assegurar en els petits trams vertical o força pendents. El recorregut estimem que deu tenir uns 40 metres i un desnivell de -12.

Arreu trobem empremtes del treball dels cercadors de tresors: apilament de blocs fets artificialment, suports de troncs, restes carbonitzats, llaunes rovellades, etc.


...continua en l'apunt següent...
Victor

Bòfies de la Valldan. Odèn. (2) Les cavitats.

1 setmana ago

 

El mapa geològic indica que els conglomerats on es desenvolupen les bòfies con de fàcies apical del sistema al·luvial mitjà de Berga, corresponen al Paleocè, (Eocè superior - Oligocè) tant els còdols com la matriu que els uneix son bàsicament calcaris.
A l'Espeleoíndex reprodueixen les dades de les bòfies, A i B. que tot i molt properes físicament resten independents. 
Les descripcions i les topografies son del any 1989 i és nota el temps transcorregut. Avui en dia serien manifestament millorables, però hores d’ara son les més bones disponibles. Tot i que reproduïm l’essencial, reenviem als interessats a les publicacions citades en la bibliografia.

Nosaltres només destacarem que la singularitat que presenten és que han estat materialment reformades per l’obra dels cercadors de tresors, arreu trobem replans de pedra per fer esglaons, amuntegament de rocs apilats formant parets de metres d’alçada, una saleta on han abocat tot tipus de deixalles, i alguns restes de troncs podrits que deurien ser destinats a fer d’escala o d’apuntalaments d’aquestes “parets de pedra seca”. En algun punt és localitzen restes molts deteriorats de ciment per estabilitzar-ne el pedregam.

...continua en l'apunt següent...

Victor

Bòfies de la Valldan. Odèn. (1) Arqueologia

1 setmana 1 dia ago

Dijous 22.07.2021 Sortida de suport a uns treballs arqueològics.

Per l’Espeleodijous:

Dolors Boter, Pere Cantons, Tere Hernandez, Mari Oliveras, Miquel Nebot, Toni Robert,  i “Víctor”

Pels arqueòlegs:

Josep Ramon Gallart, arqueòleg Generalitat. Adrià Breu, Sara Ferré, Josep Caravaca, UAB i Josep Mª. Bertran, Grup de Prehistòria del Solsonès.

Situació

El grup d’arqueòlegs estan fent campanya de recerca al costat de les bòfies. Ells en coneixen tres. Una la menys coneguda que podríem denominar bòfia C és la més petita, una curta galeria descendent que no presenta cap dificultat d’accés ja l'han visitada sense que hagin trobat cap material interessant. Però les altres cavitats (A i B) presenten l’accés en forma de petits trams verticals i volien l’ajut d’uns espeleòlegs per fer-hi un descens amb seguretat.

A l’exterior treballaven minuciosament buidant un rectangle terrós on recuperaven petits fragments de ceràmica probablement neolítica. La bòfia que es troba a tocar de l’excavació la vam deixar instal·lada per facilitar-les la visita ja que és possible que el material trobat a fora tingui l’origen, o sinó més, continuïtat amb el de l’interior.


...continua en l'apunt següent...
Victor

L’entorn de Can Catà

1 setmana 2 dies ago

 

...segueix de l'apunt anterior...

L’antiga masia de Can Catà, amb la seva Reserva Natural conté jardins, llacs i fonts dins d’un bosc amb gran varietat d’especies forestals de gran alçada.  Disperses per l’entorn podem trobar restes de mines,  diverses construccions d’esbarjo, ponts i canalitzacions  avui dia degradades. Malauradament nosaltres vam trobar les pistes d'accés tancades i superarem diverses dificultats per accedir-hi. Cal suposar que no encertarem el dia adequat. 

"Casa pairal senyorial originària del s. XVIII, situada en el terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Fou reformada el 1910 per P. Gil, tant l’interior com la façana tenen un caire noucentista. Esplèndids jardins de traçat clàssic dissenyats per l’arquitecte Leopoldo Gil i Nebot. Actualment té un ús agrícola i senyorial"

Hi ha un munt d’activitats en l’Escola de la Natura de Can Catà i alguns diumenges fan portes obertes i fins i tot tast de vins. 




Al final d’aquest apunt trobareu un vídeo i enllaços per donar-vos una millor idea de la magnificència d’aquest lloc.



blog de urbano: Masia Can Cata


Victor

La mina del torrent de Can Catà. Cerdanyola del Vallès.

1 setmana 3 dies ago

Visita del dilluns 19.07.21 Elsa, Estrella, Laia, Jesús, Marcel i “Víctor”. Aquest cop en l’infatigable Carlos no ens pogué acompanyar físicament, però ens envià les localitzacions dels indrets que prèviament ell havia visitat. 


La Mina

L’entrada ha estat tapiada amb maons, i alhora algú hi ha fet un forat suficient per poder colar-se a l’interior.

Els primers 60 metres és pot avançar còmodament un xic ajupits (secció de 0,70 x 1,60m). Segueix una mena de decantador i a partir d’aquest punt és redueix l’alçada (0,6 x1,2m) amb un tub de canalització al terra, torna a baixar l’alçada i apareix la primera xemeneia, avancem uns cinquanta metres més fins que apareix una segona i més petita xemeneia quadrada de 4 m.

De nou és redueix l’alçada (0,6x0,70m). Ara permanentment cal anar de quatre grapes... primer sobre fang endurit, després fang tou, i finalment fang lliscós amb dos dits d’aigua. Seguim ara estirats al terra resulta impossible mantenir els equips de fotografia i topo fora de l’aigua... i continua encara amb estretaments que ens forcen a anar de costat i amb dificultats per mirar endavant.

Decidim deixar-ho, tot i que continua, ja que en aquestes penoses condicions no podem fer cap feina. Retrocedim cap enrrera sense poder girar-nos fins a la xemeneia on ens incorporem i encarem cap a la sortida. 

En total hem mesurat 161,7 metres.

F344-Font M13 – Fonts de Collserola (fontscollserola.com)

Font Vella de Can Cata | fonts naturals, aigua, muntanya i més (wordpress.com)


...continua en l'apunt següent...



 

Victor

Cova de la Mola de Colldejou

1 setmana 5 dies ago


Visitem de nou aquesta cavitat que vàrem topografiar l’any 1973. Gairebé 50 anys després emprenem la marxa tant per gaudir-la els que no la coneixien, com per aclarir alguns dubtes geomorfològics.

Fou el 15.07.2021 i l’equip d’aquest Espeleodijous era format per: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, Miquel Fuentes, Mari Oliveres, Jordi Perera, Toni Robert i “Víctor”.

El Jordi ja ha penjat en el web d’Espeleodijous la crònica d’aquesta sortida amb nombroses fotos. Us recomano que la visiteu seguint el següent enllaç:

Cova de la Mola | espeleodijous.cat/node/274


Accés Iniciem l’ascens a la Mola de Colldejou partint del Coll Roig, que segueix el GR 7-3 per la canal del Batllet, potser més llarg que el més directe que surt de la Fontfreda, però els 300 m de desnivell semblen menys sobtats.
 
Anem raonablement carregats ja que pensem despenjar-nos pel ràpel de la boca sud. Invertim una hora en la pujada.


Apunts geomorfològicsEns trobem des del punt de vista geològic en una geozona, la 310, d’alt valor patrimonial per les seves estructures d’encavalcaments de Pratdip-Llaberia-Mola de Colldejou. Anem trepitjant les dolomies grises del Triàsic superior, després les del Liàsic inferior, i fins al peu de les del Cretàcic que ja formem el relleu superior de la Mola, tot envoltat de cingles.
L’estratificació té una lleugera inclinació d’uns 10º i les abundants fractures esculpeixen el relleu.

Es clar que l’actual paisatge separat en "moles" és hereu d’una superfície anteriorment unificada que al llarg dels centenars de milions d’anys ha estat soscavat i aïllant per l’erosió.


La cavitatLa cova té una longitud de 140 metres. La boca Nord en correspondència amb la canal que baixa de la Mola, s’ajusta a l’estratificació, però tot seguit dona pas a un recorregut adiaclasat.Le galeries tenen com a base nivell inferior el mateix estrat, la disposició de les galeries està condicionada per les diàclasis de descompressió paral·lela a les parets del relleu exterior. Es tracta, doncs, d’una estructura actualment essencialment tectònica. En el seu interior els abundosos trencaments i l’encaixament de blocs paral·lelepipèdics en son una demostració, més o menys emmascarats per un notable procés litogènetic també esberlat.Veient l'ortofoto de detall podem veure la correspondència entre la fracturació i el traçat de la cavitat.
La sortida sud penjada uns quinze metres del peu del cingle, creiem que correspon tal com hem dit al nivell de l’estrat de l’entrada, que en aquest punt desemboca en un cingle de més alçada ja que s’ha anat desmantellat el relleu i ens mostra fins la base del paquet carbonatat, que en la canal de la boca nord encara està més cobert pels esbaldregalls de pendent.

Recorregut interior



Victor
Checked
Fa 42 minuts 8 segons
Natura endins te com objectiu la ressenya de les activitats d’exploració subterrània en cavitats (naturals o artificials) i descens d’engorjats en les que participen els seus contribuïdors.
Subscriu-te a Canal Natura Endins

Contacte
     rss

Últims atacs contra el servidor

Descripció
21:47:02 157.55.39.86 United States
21:46:22 157.55.39.50 United States
21:45:51 157.55.39.150 United States
21:45:47 40.77.167.106 United States
21:45:39 157.55.39.17 United States
21:26:53 23.236.146.162 United Kingdom
21:26:47 185.83.214.69 Norway
21:03:29 192.241.217.36 United States
21:00:25 40.77.167.68 United States
20:37:24 104.148.102.200 United States

Modificació del tema "Danland" basat en els treballs de Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspirats per Maksimer