Mines de ferro de Can Xirot

Aquest dijous hi varen anar: Ricard Alsina, Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert i "Vìctor" 

Tot respectant les restriccions perimetrals de la COVID19 ens vam aplegar sis amics de l’Espeleodijous residents a Barcelona: Ricard Alsina, Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert i “Víctor”. Quan ja sortíem vingué en Javier Benito que s’apropà fins l’entrada de la mina.

Al llarg de tot Collserola existeixen restes d’antigues explotacions dels òxids de ferro per a ús industrial.
Un d’aquest exemples és la mina de Ferro d’en Xirot coneguda també com mina de ferro de Gràcia o coves d’en Cimany (veure els comentaris)

Les mineralitzacions consisteixen en concentracions ferruginoses relacionades amb les calcàries del Devonià.
Els minerals són pirita, goethita, lepidocrocita, hematites, calcita, siderita.

L'extracció de mineral de ferro va durar pocs anys, quan esclatà la que els historiadors anomenen "febre del ferro al Carmel". El material era escàs i de mala qualitat. Les foneries que estaven associades ( Font i Alexander & Cia), tenien les seves instal·lacions a la Barceloneta, concretament al carrer Ginebra, es van especialitzar en carcasses per a màquines i calderes de vapor.

El nom de la mina de ferro de Gracia, es degut perquè al moment d'iniciar-se les explotacions , (1857), el lloc pertanyia a aquesta vila.

Es situada en la vessant sud occidental de la muntanya del Carmel, a un pas de les escales del camí de Can Mora, sota el mirador de Joan sales, a prop del complex esportiu del Carmel i al costat de la tanca de separació del Parc Güell.

Aquesta mina, en realitat dues galeries amb una longitud total de 217 m -segons topografia dels amics del GEB- estava formada per dos nivells superposats independents.

La planta de les mines transcorre per dos districtes, Gracia i Horta / Guinardó, però la seva entrada es al Carmel.

LLUÍS BOU, historiador

"Som al Carmel, a la vessant meridional de la muntanya, aquí hi ha una cosa curiosa que són unes mines, unes mines de ferro.
Aquestes mines de ferro són de mitjan segle XIX i van tenir malauradament poca vida perquè el ferro que s'extreia d'aquí era d'una qualitat baixa.
Però és interessant perquè ens hem d'imaginar una munió de carros portant ferro i terres cap al Clot.
Això ve precisament d'una llei de mitjan segle XIX que deia que tota aquella persona que anés a la muntanya i trobés algun filó d'algun material podia començar a excavar i els beneficis serien per a ell.
En aquell moment es va produir una febre d'or i la gent va sortir per la muntanya a buscar restes de ferro, vetes de minerals, etc.
Hi ha un forat d'entrada molt incòmode, però a partir d'aquí s'obre per uns passadissos que pots anar dret.
Deu haver uns 200 i pico, 300 metres de galeries subterrànies que es van ramificant. A les parets es veuen les vetes de ferro, es veu també el treball de la picoleta.
No només hi ha aquestes mines, sinó que n'hi ha algunes més. El que passa és que tot això encara està en procés de recerca i és una cosa que crec que s'hauria de potenciar per donar a llum la història del Carmel.

" Mina 1 - clausurada -

Tot i ésser la de majors dimensions, actualment està tancada amb un entrellat de barres de ferro, que pel seu disseny impedeixen el seu us habitual com amagatall pels ratpenats.
Realment és un sistema que a part de resultar gens ecològic, bloqueja l'accés als estudiosos del nostre patrimoni històric.

Si s'hagués optat per un reixat horitzontal amb pany, es minimitzarien els seus inconvenients i fins i tot permetrien el seu ús com recurs educatiu.

Mina 2 - visitable

És la menors proporcions i té una boca d'accés per un pas vertical estret.

















Mesura d'Oxigen

Dins de la normalitat 20,7 ben ventilat.

Etiquetes:

Comentaris

Segons informacions de treballadors del Parc Güell, es va posar la reixa per impedir que els "manters" que pul.lulaven pel parc abans de la pandèmia, s'amaguessin a la mina quan venia la policia. Segons sembla hi ha un projecte, en un futur indeterminat, d'arrenjar la mina per fer-la visitable.
Enllaç permanent

Res tenen a veure le mines de Can Xirot amb les coves d'en Cimany, ja que diverses referències escrites sempre les han ciutat a la part Nord del parc Güell, la que mira a Collserola. Actualment encara és conserva una part d'ella però mig tapada per un gran bloc de roca. La seva situació és UTM ETRS89: 429150 - 4585291, la cova va estar en part modificada degut a l'extracció de mineral, actualment és plena de deixalles.  Hi ha qui la situa en el Camí de Casa Mora, en una antiga pedrera de la que no hi queda testimoni, però aquest lloc queda bastant allunyat del que és el Parc Güell on sempre l'han situat, per sobre de la caseta de Can Xirot, que estava situada més al NW de la masia. Jo els anys 50s anava a l'escola al Parc Güell, i era un entreteniment a la sortida de l'escola ficar-se per totes aquestes mines i coves, la cova de Mena que hi havia al turó de les Tres Creus la van tapiar el 1960, els veïns de la Salud fa anys que li reclamen a l'ajuntament que les obri i condicioni, però el regidor super ecologista de pandereta Eloi Badia ni punyeter cas.   Cova d'en Cimany
Enllaç permanent

Jo a aquesta última que citeu com a Coves d'en Cimany hi he entrat i pensava que formava part del complex de les mines d'en Xirot. Pel que m'havien explicat les mines antigament eren molt més extenses del que en queda ara. La de les Coves d'en Cimany s'acaba en uns 10 - 15 metres i com bé dieu està plena de deixalles i fins i tot hi vaig trobar un gat que em mirava enmig de la foscor des d'una esquerda. El bloc abans tapava molt més el forat d'entrada però el vam moure amb un gat de cotxe i va deixar el pas just. Aventures juvenils d'un altre que viu per la zona. Si segueix el confinament també podeu visitar les mines de ferro del turó de roquetes. Hi ha una que fa uns 100 metres a tocar la carretera alta de roquetes. A collserola també hi ha un túnel visitable d'un quilòmetre més o menys que recull les aigües pluvials del cementiri i les acaba abocant a un torrent, per donar idees. Salut i espele...encara que sigui urbana!  
Enllaç permanent

Us deixo també la ubicació i una foto del túnel que recull les aigües pluvials del cementiri. Deu fer un quilòmetre de llargi i si malament no recordo és de formigó i de trànsit còmode. S'hi entra desde sota un aqüeducte a un torrent de collserola. Quan hi vaig anar en algun punt proper a l'entrada l'aigua ens arribava quasi als genolls. En una bifurcació al fons de tot vam veure una tapa de clavegueram al sostre, la vam conseguir obrir i vam sortir enmig d'un "carrer" del cementiri. Ubicació túnel  

Hola de nou companys.  Comentar-vos que no cal que us acosteu a la mina que us comentava del turó de Roquetes. Avui m'he acostat fins a la boca.  Actualment algú la està fent servir com a vivenda i no dona gaire bon rollo.  

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Aquest comentari NO es publicarà fins que no sigui revisat, això ho fem per filtrar el"SPAM"
This comment will NOT be published automatically, will be pending approval,
Этот комментарий не будет публиковаться автоматически в ожидании утверждения.
Почему российские спамеры так заинтересованы в комментариях? ? ? ?
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Totes les fotografies son de lliure disposició, tot i que agrairíem que esmentéssiu la seva procedència.
Si necessiteu alguna fotografia amb més qualitat, la podeu demanar utilitzant els formularis de "comentaris" o "contacte".

Totes les imatges de mapes que utilitzem, son del web del Servei Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 

Contacte
     rss

Últims atacs contra el servidor

Descripció
13:59:12 207.46.13.91 United States
13:58:22 40.77.167.106 United States
13:57:24 157.55.39.175 United States
13:56:34 157.55.39.150 United States
13:56:17 40.77.167.34 United States
13:56:13 207.46.13.129 United States
13:56:09 207.46.13.40 United States
13:56:05 157.55.39.86 United States
13:48:28 37.9.13.48 Russia
13:37:24 62.210.37.82 France

Modificació del tema "Danland" basat en els treballs de Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspirats per Maksimer