Una matinal del que queda de l'escamot Vilafranca (I fora dels seus dominis!): Pere Cantons i Jordi Perera
Aquest matí vam fer tres activitats.
- A Cervelló vam fotografiar i fer la topografia d'una balma.
- A La Palma van anar a veure unes coves de Can Ponçgem, (En parlarem en un altra entrada).
- A Corbera de Llobregat vam anar a cercar les coves de la Guineu i de les Agulles
Cervelló: Balma de Penya Roja.
UTM: X 412054 Y: 4583850
Pujant per la pista que surt de Cervelló cap a l'urbanització de Les Rovires, la mateixa pista que agafaríem per anar a l'avenc Molins, així que s'agafa una mica d'alçada és pot veure això a la dreta.
Aquestes boques criden molt l'atenció i de segur que més d'un espele s'hi ha atansat per veure que hi havia.
Jo mateix vaig necessitar 2 intents l'any 2010 per arribar-hi i comprovar que no tenien recorregut.
La situació al mapa.
L'accés més fàcil és per dalt, pel carrer Anoia, com si anéssim a l'avenc de l'Escalfor.
Amb una mica de sort anirem trobant el pas sense gaires esgarrinxades.
Com a cavitat tenen poca importància, però si les cataloguem ja no caldrà que hom si acosti per veure que hi ha.
Al principi, tot sembla prou fàcil, però més endavant és va complicant.
La vista des de la boca.
Corbera de Llobregat: Cova de la Guineu i Cova de les Agulles
Més tard vam anar a cercar dues coves diminutes però amb interès arqueològic.
Vam fer via cap a l'urbanització de Ca n'Armengol de Corbera de Llobregat.
Les dues coves haurien d'estar molt properes entre elles, però la de la Guineu no la vam saber trobar, ens ha quedat pendent.
La cova de les Agulles si que la vam trobar, ja és catalogada a l'espeleoíndex, i l'aproximació que diuen és totalment correcta, però és pendent de situar-la correctament.
Les coordenades que nosaltres vam llegir van ser: UTM X:407365 Y:4585659, prou a prop de les altres.
És una zona molt emboscada, però sort que l'aproximació és fa per dalt des del dipòsit d'aigua. llavors només ens cal avançar cap el petit cingle fins trobar-nos davant de dues agulles de pedra i tindrem la cova es a sota els nostres peus,
Només cal buscar un pas per on poder baixar i anar voltant la roca fins que la veiem.
Aquestes son les agulles que treuen el nas enmig del verd.
La boca molt petita és tancada amb una reixa.
L'espai on poder moure's sense punxar-se amb el sotabosc és escàs, aquesta és la millor foto que va poder fer en Pere.
