Hi vàrem anar: Dolors Boter, Francesc Mas, Mari Oliveras, Josu Riezu, Toni Robert i Jordi Perera.
D'aquestes mines ens n'havia parlat en Juli Ochoa quan vam anar a visitar la mina de Torreblanca I tot i que alguns dels companys del dijous ja hi havien anat per la seva banda, a uns altres ens quedava pendent.
Aquí hi han els links de la visita hi van fer en "Víctor" i l'Estrella, amb el grup de les fonts:
https://naturaendins.blogspot.com/2021/05/mines-per-la-serra-del-ginestar-1.html
Se'ns havia dit que no diguéssim la localització exacta d'una de les mines, i tot i no combregar amb aquesta idea, no podem fer altra cosa que fer-ne cas, i a més o estenem a les dues mines.
Així, doncs en aquest web que el miren quatre gats i tots espeleòlegs no hi han les localitzacions, però a la xarxa és poden trobar sense dificultat, tant és així, que fins i tot a dins una d'elles hom hi ha col·locat un "espantaocells" amb un "geocaching".
Ens vam trobar allà on Sant Just Desvern s'acaba.
I tot seguint l'instint de la Mari vam agafar una drecera ... 
Una mica més enllà, i un cop debatut el que és i el que no és una drecera, vam arribar al nostre objectiu.
Uns pocs metres més avall, hem de fer un pèndol, (no tant gran com el de la Sivinota), per arribar a una galeria penjada.
Les mides de la galeria i la sala on s'acaba fan que hi entrem en dos grups de 3.
Hi trobem unes estalagmites molt primes de més de 20cm de llarg.
Fixeu-vos en la llargària d'aquest "macarró "
Desfem el camí i acabem de baixar el pou,.
Aquest és el ninot que han fotut al final de la galeria inferior.
Al darrera hi ha una bossa amb el "geocaching"
I una granota que no deuria entendre res.
Uns cromos, uns llibres de firmes, res que poguéssim empenyorar.
El pou de buidatge que hi ha al mig de la galeria.
Per poder sortir per la galeria t'has de mullar fins els genolls.
Ja fa dies que la van fer.
Un cop a dalt, recuperem les motxilles i les cordes i cap a la segona mina.
O és la pell d'una serp, o les restes d'un espele que seguia totes les dreceres que trobava.
L'accés a la mina de la Font del Broll és per senglars
Qui va fer la mina era molt menut.
Aquesta és la zona del ensorrament.
Cal arrossegar-se, primer de pujada i desprès de baixada. en el punt mig convé no mirar gaire el sostre, i sobre tot no tocar-lo.
Vam muntar el pícnic al mateix carrer on havíem aparcat els cotxes, sota uns pins, amb la font i la galleda, només ens faltava una escala, una cabra i el casiotone.
