Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Pere Cantons, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Una corda per ajudar a superar la rampa i la vertical de l'entrada.
Topo
Situació:
Aquest és un territori on, amb raó o sense, els visitants no hi son benvinguts.
No tan sols hi ha la cadena que barra el pas per la pista, si no que a més a més om ha col·locat un munt de pedres al marge de la Carretera per impedir que hi puguin aparcar els cotxes.
Encara sort que se'ls hi deurien acabar els rocs perquè va quedar un raconet uns centenars de metres abans de la pista on vam poder entaforar els vehicles.
De seguida vam trobar un cartell avisant-nos que no embrutessim. Sempre és un bon consell, però els infrahumans que embruten, tampoc fan cas dels avisos.
Llàstima que ho van fer embrutant una roca de 50.000.000 d'anys, qui ho va fer deu considerar que anar pintant la muntanya no és embrutar.
Seguint les indicacions del Espeleoíndex duïem tot d'eines de tall per poder obrir-nos pas pel sotabosc. Però no ens van caldre, car vam tenir la sort que hom havia netejat el bosc i l'accés va ser molt senzill.
Tot i així, en Toni va trobar un motiu per utilitzar el matxet, i he de reconéixer que no recordo quina va ser la meva falta, però deuria de ser prou grossa perquè ningú em va socórrer.
Encara sort que fa anys m'havia banyat al riu Estígia.
Hi ha un parell d'anelles antigues on poder lligar la corda.
I apartant una mica de pinassa i fang, encara vam trobar un ferro millor on lligar-la.
Primer hi ha la rampa.
I de seguida el tram més vertical.
seguit d'una gatonera molt curta.
De tornada vam acostar-nos al riu Brugent.
El Toll de la Pastera.
I el Gorg de l'Olla.
Vam tornar a la carretera sense embrutar gens.
I gairebé al cadenat el vent havia fet caure aquest pi.
Teniem previst de fer pícnic, però el vent ens ho posava molt difícil, vam aturar-nos en una esplanada, però la truita hagues marxat volant.
Sort que vam veure un llogaret, el Pinatell, on per cert també hi havia un cartell foragitant els forasters, on vam trobar aixopluc darrera la paret del safareig.
