Aquests divendres-dissabte vam ser-hi: Manel Alfaro, Dolors Boter, Pere Cantons, Carme, Jordi Gual, Xavier M.Galiana, Teresa Mateu, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Material de verticals, (El pou normalment és instal·lat) i com que vam fer un tros del riu, el millor es dur un neoprè o un vestit sec.
Topo
Situació:
COVA DE SANTA ELENA
Aquest dissabte no ha estat una sortida de l’Espeleodijous normal. Tenia un motiu.
Enguany fa 50 anys del descobriment de la Cova de Santa Elena i 53 que el nostre amic Manel Alfaro baixava per la boca d’una grallera anomenada del Turbón, a la serra de Tendeñera i que posteriorment esdevindria una de les principals entrades de l’immens complex subterrani del Sistema Arañonera.
En Manel volia commemorar aquesta efemèride (abans no fos massa tard) fent una entrada a la Cova de Santa Elena juntament amb alguns dels companys i amics que havien compartit exploracions ja fa més de 50 anys.
Va poder reunir a Teresa Mateu, Dolors Boter, Jordi Gual i Antoni Robert, que no van dubtar en acompanyar-lo en aquesta experiència.
Aprofitant l’avinentesa, Jaume Ferreres de l’EspeleoClub, juntament amb Victor Ferrer, van organitzar també una entrada per revisar una finestra riu avall i fer fotos de qualitat.
Un altre equip format per Pere Palau, Xavier M. Galiana i Lluis Tortajada van aprofitar per remuntar el riu de Santa Elena fins que van tenir prou.
En Manel també va convidar a Pere Cantons i Jordi Perera a entrar amb el grup de veterans. Havia coincidit amb ells en una exploració prèvia que es va fer a l’avenc de la Codoleda, on que va conèixer a en Jordi i es va retrobar amb en Pere després d'una pila d'anys.,
Per si no hi havia prou gent, també es va coincidir amb un grup de 13 aragonesos els quals van quedar encantats en conèixer i parlar amb el Manel, que es va presentar com el que és, l’autèntic descobridor del Sistema Arañonera.
Vam sortir divendres dia 7 amb l'intenció de dormir al refugi, excepte en Pere Palau i na Carme que hi van anar amb la seva camper.
El divendres ens va fer bon dia, fins al vespre que va començar a ploure i ja no va parar.
Una parada davant la riera per comprovar el nivell de l'aigua.
A l'endemà quan ens aixequem encara plovia, ho havia estat fent durant tota la nit, i això ens baixà la moral.
Però just al equipar-nos va deixar de ploure i mentre pujàvem va sortir el sol.
Actualment el camí és prou ben marcat, excepte, a l'inici, a la pista.
Vam deixar passar una dotzena+1 d'espeleòlegs aragonesos que també anaven cap al riu.
I ja hi som a la cova.
El grup A (Galiana, Lluís i Palau) s'avança.
I els seguim la resta.
I havent acabat, de bell nou al refugi, a berenar.
I ves per on, la Carme i en Manel havien estat companys de feina.
