Aquests divendres-dissabte vam ser-hi: Manel Alfaro, Dolors Boter, Pere Cantons, Carme, Jordi Gual, Xavier M.Galiana, Teresa Mateu, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Material de verticals, (El pou normalment és instal·lat) i com que vam fer un tros del riu, el millor es dur un neoprè o un vestit sec.
Topo
Situació:
COVA DE SANTA ELENA
Aquest dissabte no ha estat una sortida de l’Espeleodijous normal. Tenia un motiu.
Enguany fa 50 anys del descobriment de la Cova de Santa Elena i 53 que el nostre amic Manel Alfaro baixava per la boca d’una grallera anomenada del Turbón, a la serra de Tendeñera i que posteriorment esdevindria una de les principals entrades de l’immens complex subterrani del Sistema Arañonera.
En Manel volia commemorar aquesta efemèride (abans no fos massa tard) fent una entrada a la Cova de Santa Elena juntament amb alguns dels companys i amics que havien compartit exploracions ja fa més de 50 anys.
Va poder reunir a Teresa Mateu, Dolors Boter, Jordi Gual i Antoni Robert, que no van dubtar en acompanyar-lo en aquesta experiència.
Aprofitant l’avinentesa, Jaume Ferreres de l’EspeleoClub, juntament amb Victor Ferrer, van organitzar també una entrada per revisar una finestra riu avall i fer fotos de qualitat.
Un altre equip format per Pere Palau, Xavier M. Galiana i Lluis Tortajada van aprofitar per remuntar el riu de Santa Elena fins que van tenir prou.
En Manel també va convidar a Pere Cantons i Jordi Perera, els quals havia conegut en una exploració prèvia que es va fer a l’avenc de la Codoleda, a entrar amb el grup de veterans.
Per si no hi havia prou gent, també es va coincidir amb un grup de 13 aragonesos els quals van quedar encantats en conèixer i parlar amb el Manel, que es va presentar com el que és, l’autèntic descobridor del Sistema Arañonera.
Vam sortir divendres dia 7 amb l'intenció de dormir al refugi, excepte en Pere Palau i na Carme que hi van anar amb la seva camper.
El divendres ens va fer bon dia, fins al vespre que va començar a ploure i ja no va parar.
Una parada davant la riera per comprovar el nivell de l'aigua.
A l'endemà quan ens aixequem encara plovia, ho havia estat fent durant tota la nit, i això ens baixà la moral.
Però just al equipar-nos va deixar de ploure i mentre pujàvem va sortir el sol.
Actualment el camí és prou ben marcat, excepte, a l'inici, a la pista.
Vam deixar passar una dotzena+1 d'espeleòlegs aragonesos que també anaven cap al riu.
I ja hi som a la cova.
El grup A (Galiana, Lluís i Palau) s'avança.
I els seguim la resta.
I havent acabat, de bell nou al refugi, a berenar.
I ves per on, la Carme i en Manel havien estat companys de feina.
