Aquest dijous vam anar:-hi Dolors Boter, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Situació:
Aquesta aventura va començar a la primavera. Un dia en Palau anava a fer una excursió i abans d'arroibar a Gurp és va trobar aquest salt d'aigua.
Va fer una fotografia i va quedar a la carpeta de temes pendents.
L'aigua de la surgència va a a trobar la llera de la Llau de Tosca.
El dia 31-07-2025 vam fer una sortida a la cova Genera i vam aprofitar el viatge per cercar-la.
https://espeleodijous.cat/index.php?node=1001
Aquell dia no baixava gens d'aigua.
Vam iniciar la pujada per l'esquerra hidrogràfica del torrent pel nord i de seguida la pujada es va fer molt penosa i amb un cert perill, perquè la majoria dels còdols que trepitjàvem volien marxar cap avall.
Finalment no vam saber per on pujar, érem aturats en una cascada, no dúiem cordes i teniem que anar a la cova Genera i vam desistir.
Però de baixada, uns seguien el camí que havíem fet de pujada, però jo i en Lluís anàvem mes o menys per la llera.
En un moment donat em vaig girar per veure si s'endevinava un accés millor, i sorpresa!
Es veien dues cascades de tosca més o menys una al costat de l'altra, la que ens havia vençut al nord i al sud una de més gran i que segurament deu dur més aigua.
Finalment hi tornem, amb un parell de cordes, cintes, pitons, trepant i parabolts.
Aquesta vegada si que baixa aigua per el torrent i no veiem que surti de dalt de la paret.
Vam iniciar l'ascens molt a la dreta hidrogràfica de la riera, amb la voluntat de fer una diagonal i intentar arribar-hi ben arrambats a la paret.
La pujada va ser força dura, però per sort no fèiem rodolar tants còdols com la vegada anterior.
Vam creuar com a mínim tres esfondraments, que a mi em sembla que son just a sota unes finestres de la paret, totes a la mateixa alçada.
Penso que de tant en tant, l'aigua que no pot marxar per la surgència més habitual ho fa per aquí, només hi ha l'esfondrament, no hi ha llera que arribi fins la carretera.
En Lluís ens va fer marxar del cotxe dient que ja ens atraparia i el resultat fou que ell va pujar molt més al nord que no pas nosaltres i va haver de fer uns flanqueigs prou delicats.
En Pere i jo, tot i la diagonal vam fer cap a la cascada més gran. En Toni feia la seva guerra particular resseguint la paret de sud a nord.
En Palau va fer una grimpada i va lligar la corda en un boix.< br/> En aquest punt ens atrapà en Toni.< br/> van apianar la motxil·la amb les bateries, trepant etc. i això em va permetre a mi de pujar.
A la segona tirada en Palau va arribar a la paret i va clavar un pitó.
En Lluís també va poder atansar-se on érem.
Vam clavar un parabolt i en Palau va baixar un parell de metres fins la surgència.
Es va trobar un parell de boques una al cosat de l'altra,
La activa a un parell de metres de l'exterior ja no permet ni tan sols de passar-hi el casc.
L'altra, que exteriorment te unes mides similars. està ben reomplerta de sediments.
Un parell de ràpels que ens van deixar baixar amb tota la seguretat.
I de seguida ja érem al cotxe.
