Aquest dia hi vam anar: Mallu, Santi i Xavier M.Galiana
Situació:
Aprofitant els primers dies de desembre i abans de festes hem aprofitat per tal de fer una miqueta d'Activitat, tot retrobant antigues cavitats que feia moooolt de temps que tenia al cap, que algun dia havia de repetir.
Dit i fet, amb coneguts locals que aquests dies també tenen liure hem atacat la primera de la llista, Txomin IV.
Aquest és un dels 'Soplaos" que és tal i com anomenen per allà dalt a la trobada casual d'una cavitat natural durant l'excavació d'una explotació minera.
Quedem a mig mati, no cal matinar gaire i ens trobem a Ramales cap a dos quarts d'onze. Allà s'afegeixen en Santi i la Mallu procedents de Santander capital, ho carregem tot en un vehicle i sortim cap a l'Anestosa a tan sols uns quilometres de Ramales, però a la veina Biscaia, un curt tros de pista encimentada i aparquem a 200 metres escassos de la boca de la mina.
Ens canviem i cap a dins que falta gent, la mina és perdedora, però al cami cap al Txomin IV hi trobarem força balises i en uns 10 minuts ens plantem en els primers ancoratges del passamà.
La combinació de cordes triada ha sigut la següent:
Pel Passamà i el pou de -20: 1x10 m 1x50 m
Per l'aproximació i el pou de -110: 1x60 m 1x70m 1x60m Cal dir que en el segon tram ens ha sobrat forca corda, però com l'última tirada és prou llarga i en volat hem preferit posar el 60 per tal d'estalviar-nos un possible nus.
Fins aquí hem gastat una ben bona trentena de mosquetons, cal preveure xapes de spitz perquè gairebé tot està instal-lat amb aquest ancoratge a excepció de tres de parabolts 1 de 8mm i 2de 10 mm, cal dur xapes i femelles.
Un cop al fons d'aquest imponent pou, creuem la gran sala cap a lesquerra en direcció a la famosa sala blanca per la que ens caldrà una altra corda d'uns 20 m.
Un parell de xapes i mosquetons per davallar un petit pou que ens conduirà a un pas més incòmode que estret que dona pas a la Sala Blanca que tot i estar força més malmesa, que quan la vaig visitar per primer cop ara fa uns vint anys, ben bé paga la pena l'esforç, aquí us deixo unes imatges per tal que pugueu donar un cop d'ull i jutgeu per vosaltres mateixos.
A nosaltres com a mínim ens ha passat el temps en un no res... De tornada a la gran sala cal pagar el peatge de l'esforç de remuntar tot ho baixat i desinstal:lar.
Recomanem respectar el cami de balises per tal d'embrutar el mínim possible i que perduri el seu encant.
