Aquest dijous vam ser-hi: Dolors Boter, Pere Cantons, Jordi Gallofré, Josè Hidalgo, Xavier M.Galiana, Pere Palau, Cristina Parra, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Situació:
Voliem anar a fer quatre fotos als avencs de la Pela i Alex Serrano, peró part dels companys van preferir fer les Serps i després el de la Pleta.
Finalment l'Alex Serrano va quedar pendent.
Avenc de la Pela
Aquest avenc tot i ja ser catalogat per en Borràs el 1974, Miñarro, Rovira i Victoria el 1976, i Miñarro el 1994, va ser re-explorat pels del Badalona el 2011 i el van rebatejar amb el nom del Fondo de la Pleta.
Axó queda pales al Catàleg d'en Jordi de Valles qui publica els dos suposats avencs amb uns topografies gairebé idèntiques i una situació amb pocs metres de diferencia.
Segons el parc és l'avenc de la Pela.
I segons l'amic que ens pinta les boques, és l'avenc del fondo de la Pleta.
Volíem fer fotos de les dues capelletes que es veuen a les topografies, però
Hom ha seguit fent feines de desobstrucció i en comptes de treure els blocs a l'exterior, ha optat per omplir les capelletes, fent-ne impossible l'accés .
El resultat de les feines de desobstrucció, encara és masa estret com per accedir-hi
La mesura de l'oxigen, un 20,9%
Avenc de les Serps
(Xavier M.Galiana)
En Jordi G, Pere Palau, Lluís i xmGaliana, ens vam quedar per fer el més proper Avenc de les Serps.
Dit i fet en un pim-pam vàrem trobar-nos a la base del bonic pou ...
i ens vàrem entaforar per la petita gatera que varen obrir membres del Gers de Sant Andreu l'any 2018....
i que va a parar a una petita sala que té una xemeneia vertical que té pinta de quedar molt propera de la cota de la boca, aquí ens trobem un parell de cordes que pujant per una més petita xemeneia lateral i que finalitzant als pocs metres amb dos xapes de parabolt, i que no tenen gaire interès, més enllà de passar l'estona.
Les mesures d'O² % han sigut de 20,9% O²
Avenc de la Pleta
(Xavier M.Galiana)
Com anàvem bé de temps i aprofitant que aquests dies ha fet força fred i la inversió tèrmica potser hauria ventilar l'avenc de la pleta, decidim provar-hi sort,
Així que prenent les precaucions necessàries, mesurador d'O² encès i a mà, pantin, puny i pedal ben col·locats per poder fer un ràpid canvi de sentit i tirem cap avall.
Utilitzem una corda de 70 m i una de 50 m en aquest ordre, està quasi tot instal·lat amb parabolts, però tot i així utilitzem 5 plaquetes de Spitz + 14 mosquetons,
En Lluïs ben embolicat.
Primera lleixa sense problema, fins a la cota -50 tot va genial nivell d'O² 20,9%.....
...Però en els escassos quatre metres que separen aquest fraccionament del següent i quan ja l'hem muntat, el canari es posa a xiular com un boig.
El miro veig un 16,5% que baixa ràpidament fins a 12,9% en pocs segons.
Desfaig la instal·lació, canvio de sentit i cap amunt que falta gent, sort que hem anat espaiant-nos en els fraccionaments en previsió d'aquest problema.
Quan pujo fins a -50 el canari em marca un còmode 20,9% O².
La resta del grup ja ha començat a pujar i a mesura que guanyo metres vaig notant altre cop la frescor de l'ambient, per què?.
o sé ben bé si ha sigut l'ensurt, la manca d'O², la velocitat amb què he volgut pujar o la suma de tot, però vaig ben xop!!!
Un cop dalt, mirem la concentració màxima 20,9% i la mínima que en algun moment ha estat del 11,9%.
Aquí us deixem la foto del mesurador com a testimoni.
Si, tot i això hi voleu fer un intent, recomanem tenir molta cura...primer sondejar i desprès baixar.
