Aquest dijous hi vam ser: Dolors Boter, Pere Cantons, Joan Chica, Floren Fadrique, Albert Gironès, Josè Hidalgo, Pere Palau, Cristina Parra, Toni Robert, Montserrat Sans, Rafel Solanas i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Les verticals estàn equipades amb parabolts i quimics, depèn del recorregut caldrà corda o no.
Topo
Situació:
La calor que fa, junt amb la preciosa vista sobre la platja de Fornells i la cala d'Aigua Blava, fan venir més ganes de deixar-ho estar tot i anar-se a banyar que de posar-se dins un forat.
L'Albert Gironès, bon coneixedor de la zona, en lloc de portar-nos per la boca número 1 i entrar-hi a peu pla, ens munta un ràpel d'uns 20 metres ben maco.
D'un en un, anem baixant per la diàclasi en una zona que, per al nostre gust, es excessivament equipada.
L'escletxa, malgrat la verticalitat, té l'amplada prou justa com per poder-se recolzar a banda i banda a l'hora de fer els canvis en els tres fraccionaments que hi ha.
La llum pràcticament arriba al fons del pou.
Malgrat que totes les escletxes tenen la mateixa direcció, el caos de blocs que hi ha ho converteix en un laberint en què de seguida perdem l'orientació.
En Floren, com no podia ser d'altra manera, aprofita la més mínima ocasió per remenar "caca" i aixecar pedres tot cercant animalons.
Puixant el pou (a) de 14 metres i que amb una corda de 30 metres no s'arriba a baix.
