Aquest dijous hi vam ser: Dolors Boter, Manolo Cano, Lina, Pere Cantons, LC, Joan Chica, Sergi Duatis, Joan Fernandez, Josè Hidalgo, Cristina Parra, Toni Robert, Montserrat Sans, Lluís TortajadaAlfonso Villa, Mari i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
1 x 60 per fer el ràpel.
Situació:
Feia unes setmanes en Benjamí ens va parlar d'aquesta passejada i es va oferir per fer-nos de guia.
L'itinerari comença per una entrada a un mina a Sant Josep, a sota de Sant Corneli, és fa un tram força senzill i és surt al cap d'uns centenars de metres al mig del bosc en una antiga escombrera.
Remuntem pel bosc uns metres i arribem al torrent de la Frau on farem un ràpel.
Seguim per un túnel artificial, que serveix per canalitzar l'aigua del torrent i que no els hi entrés a la mina.
Acabat el ràpel podíem tornar a l'entrada o seguir cap a Guardiola de Berguedà anat pel costat, a estones, del canal industrial de Berga.
Nosaltres vam fer aquest camí.
Dues fotos de les mostres trobades a l’antiga escombrera
Generalment es considera que el tipus de carbó de la conca carbonífera de Berga és lignit, tot i que segons altres classificacions entra dins del camp de les hulles sub-bituminoses.
La edats de formació d’aquest carbó es situen algun milió d’anys abans i després de fa 68 milions d'anys, al final de l'era Secundària (=Mesozoic), en el límit amb l'inici de l'era Terciària (=Paleògen+Neògen).
Es va formar a partir de la matèria orgànica acumulada en el fons de llacs continentals, intercalat entre margues i margocalcàries (és el que en termes geològics s’anomena fàcies garumniana).
L’explotació de molts nivells de carbó no era rendible perquè implicava extreure molt més material estèril (margues i margocalcàries) que no pas carbó, tal com es pot veure a les fotografies.
Foto de les impregnacions d’òxids de ferro de la galeria de derivació del torrent de la Frau
Aquestes impregnacions vermelloses deuen provenir de l’oxidació de les pirites (sulfur de ferro) que contenen les roques en les que està excavada la galeria de derivació del torrent de la Frau.
L’oxidació hauria estat facilitada a l’aflorar les pirites en superfície arran de l’excavació de la galeria.
Joan Fernandez.
I ara les imatges de la sortida.
A la primera cruïlla cal anar cap a la dreta.
Hem de creuar una paret de totxana.
I arribem a la última bifurcació on també hem de tombar a la dreta, però .....
.....no ens en podem estar d'avançar uns metres per una galeria, que ara si ja és més "minera".
Els qui hi hem entrat, tornem endarrere i atrapem als companys que ja son a l'últim tram, al fons ja és veu llum exterior.
Hem sortit a una clariana i ara seguirem per un corriol pujant cap a munt.
I ara petita baixada i ens col·loquem els arnesos.
Som tants que ens toca fer una estona de cua.
Just on acaba el ràpel ja hi tenim l'entrada del túnel artificial.
Trobem una paret enfonsada amb accés a l'exterior.
I més endavant un altra galeria, plena de rat-penats.
encara sort que no hi vàrem trobar el peu.
I tot i que és pot des-grimpar, la prudència ens va fer col·locar una corda.
Hem arribat a un pista, si la seguíssim cap a munt tornaríem a la carretera de Sant Corneli.
Nosaltres tirem avall i anem a cercar el canal.
Vet aquí el canal. Quan hi anem per la vora el camí es molt fàcil.
Però de tant en tant el canal surt d'un túnel i llavors ens cal pujar i baixar fins que el retrobem.
I vam acabar dinant a Sant Corneli al restaurant Santa Barbara.
