Aquest dijous hi vam ser: Mallu, Santi, Lluís Tortajada i Xavier M. Galiana
Topo
img src="https://espeleodijous.cat/files/2026/08/13-b/20260813_b_050.jpg" />
Situació:
Els passats dies 13 i 14 d'agost, estant a Cantàbria i acabats de sortir de la travessia Garma Ciega - Cellagua, amb un dia de descans pel mig i ja reposades, en gran part, les forces, es presenta l'oportunitat de realitzar la travessa de la Red del Silencio: Caballos - Valle.
Aquesta travessa és ubicada al Karts de Rasines i és una de les integrals més llargues del món totalitzant 10'7 km amb un desnivell de -498m i havent de recórrer més de 700 metres de gateres i laminadors.
Tenim la sort que Santi l'ha fet recentment trigant poc més de 8 hores, quin animalet, joventut un tresor.
Aquest cop som quatre els que ens decidim a acceptar el repte: El Becari...😉 Lluís Tortajada, Mallu, Santi i qui escriu xmGaliana.
El dia 13 dijous, no podia caure en millor data, perquè fos sortida d'Espeleodijous, vam quedar a les 11:00 hores al pàrquing de la Boca inferior de la travessia la "Cueva del Valle" a la població de Rasines.
Deixem els cotxes allà i el bò d'en Jordi Gallofré ens fa el favor d'apropar-nos fins a l'aparcament de la boca superior, la "Torca del Hoyón o de los Caballos".
Iniciem l'aproximació per un camí .....
....on espesos esbarzers fan la seva feina i alguns ens fan suar sang.
La temperatura és alta així que ens ho prenem amb calma.
En arribar a la cavitat mengem alguna cosa, ens equipem ...
i iniciem el descens dels pous.
de seguida arribem a l'aigua, gran part de la travessia és aquàtica, i tot i que som en estiatge i els nivells són baixos, hi ha nombrosos gourgs prou fondos com per haver de nedar.
Trobem tobogans i un bonic però llarg meandre, que ens obliga a progressar-lo, ara per dalt, ara per baix i també ens trobem algun pas força exposat i que requereix de corda que per sort la trobem instal·lada. Tota la travessa, inclosos els pous és instal·lada.
Arribem a les llargues gateres / laminadors que com a mínim a mi se'm van fer molt pesats,
Finalment arribem a la galeria còmoda, que certament després de tant arrossegar-se entenem el el seu nom.
Fem una segona mini parada un beure, recollir aigua, canvi de bateries, barreta i continuem amb la idea d'arribar "al Libro" una galeria seca, anomenada així, per tenir a la seva entrada una motxilla penjada que conté una llibreta i un llapis dins d'un tupper, per poder posar nom del grup, nombre de persones, hora de pas i boca de destinació.
La utilitat de la mateixa, segons consta escrit en ella, es facilitar la recerca en cas de Rescat per desorientació. Les possibilitats son dues: Torca de la Canal o Cueva del Valle, aquesta Segona era el nostre objectiu. Així que després de registrar i signar al llibre, bevem alguna coseta calenta, reposem forces i continuem la marxa.
Des d'aquí la progressió per la cova del Valle ha de ser fàcil i fa que l'esperança d'una sortida propera ens faci forçar el ritme, però el tram es fa llarg. Riu, gorgs, caos de blocs, grimpades, un parell de passos incomodes i sobretot algun pas exposat, sumats al cansament acumulat fa que en Lluís jo ja en comencem a estar-ne tips, ja no som tan jovenets.
Finalment desprès de 19 hores de travessa veiem el llum del Sol, el que és un alleujament. De ben segur que en Santi i la Mallu ens haurien tret una bona estona, però ens acompanyen fins la sortida, on en Jordi Gallofré ja ens està esperant a la boca amb una cantimplora d'aigua de la que tots prenem un glop.
Gràcies Jordi, però per un altra cop que sigui cervesa 🤣🤣🤣.
Acabem de fer les fotos de grup amb el Mamut de la boca, ens canviem tan ràpid com podem (ens fa mal tot) i cap a casa./p>
On una cervesa i una dutxa (en aquest ordre, tots sabem la necessitat d'hidratar-se havent acabat de fer esport), més tard, ens dirigim a Casa Tomás on després d'unes rabes i uns "Marianitos" teníem reservada taula per dinar..
Tot i que hi havia més ganes de dormir que no pas de menjar, (No em puc creure que en Lluís hagi dit això)
