Aquesta és una historia vella però caldria tornar a recordar-la.
Tot espeleòleg sap, a diferència d’alguns fabricants, que les cordes s’encongeixen i bastant.
A la primera remullada perden un 6 o un 7% de la seva longitud, però l’efecte no s’atura amb el pas del temps i després de varies rentades continuen encongint-se, i com a conseqüència guanyant diàmetre.
Això és intrínsec a les cordes semi-estàtiques i hem d’assumir-ho, però centrem-nos quan la corda és nova i encara no s’ha utilitzat.
Alguns fabricants reconeixen que les cordes s’encongeixen un 5% (COUSIN), altres, contràriament, diuen que les venen pre-encongides i que si de cas s’allarguen (?) (KORDES).
Cosa que tot espeleòleg sap és rotundament fals.
Si tot aquest tema és ben conegut, quin és el problema?
El problema és que molts fabricants no donen uns metres de més quan compres una corda, que compensi el posterior encongiment.
Per exemple, estaríem d’acord que quan anem a la carnisseria ens cobressin un quilogram de carn i ens donessin 930 grams?
Hi ha qui qüestiona que les cordes es deixin en remull 24 hores abans d’utilitzar-les, però és totalment convenient per dues raons.
En primer lloc perquè perdin part dels lubrificants que els fabricants posen als fils per facilitar la confecció de la corda (així eviten que els fils es trenquin), cosa que limita el lliscament exagerat durant els primers descensos per la corda nova.
I la segona raó és perquè, al produir-se l’encongiment, l’ànima de la corda es solidaritzi amb la camisa de la mateixa, evitant que aquesta s’escorri quan es realitza un descens repetitiu d’una certa longitud.
Tots ens hem trobat en cavitats equipades en fixe que baixant per un pou prou llarg, no hem pogut arribar a una reinstal·lació per la quantitat de camisa que s’havia acumulat abans del nus.
Per acabar, voldríem posar l’exemple de la darrera compra de corda realitzada pel nostre grup.
Es van comprar 100 metres de corda semi-estàtica de 10mm marca FIXE en una botiga especialitzada, lloc on es va fer un mesurament de la mateixa per comprovar la seva longitud.
Es va mesurar dues vegades i el resultat fou que solament hi havien 99 metres (en comptes de donar uns metres de torna per compensar l’encongiment, hi havia una sisa d’1 metre).
Posteriorment es va deixar en remull 24 hores i es va assecar a l’ombra.
Feta la nova mesura (amb la tensió adient) el resultat fou de 94 metres.
Abans d’utilitzar-la ja s’han perdut 6 metres.
Per cortesia es va enviar, el mes de juliol, un correu a la casa Fixe explicant els fets per veure quina era la seva opinió al respecte abans de publicar res, però creiem que ja ha passat prou temps per rebre una resposta que ara, acabant octubre, encara l’estem esperant. L’atenció al client de FIXE és millorable.
En resum, tot això es podria solucionar de manera fàcil limitant lleugerament la gasiveria dels fabricants, senzillament donant un 10% més de corda a les seves bobines.
No creiem que sigui un cost tant important que faci trontollar els beneficis de les seves empreses.
FOTO: Observis com queda l’aigua de color lletós, conseqüència de la dissolució dels lubricants.
Octubre 2026
