Aquest dia van ser-hi: Santi, Mallu, Natalia, Joan Chica, Lluís Tortajada i Xavier M.Galiana
Fitxa tècnica:
Topo
Situació:
Aquest passat mes d'agost en el bypass entre dues activitats, vam comentar el projecte que ja portem valorant des de fa més d'un any, que no és altre, que realitzar el descens del Pou MTDE a la Torca del Porrón, Calseca, Ruesga, Cantàbria.
El projecte s'havia anat endarrerint per falta de participants per formar equip.
Teníem el material necessari, tres bobines de 8'5 mm Ø, 60 mosquetons i les ganes, però sempre per un motiu o un altre algú es donava de baixa a última hora i el projecte queia i ens veiem obligats a ajornar-ho.
Des de sempre, hem estat tres els participants fixos en Santi i la Mallu de Cantàbria i jo mateix xmGaliana de Catalunya. Aquest cop en Joan i en Josep es van mostrar interessats i en Lluís reticent, al, principi, per fi es va decidir.
Ara ja érem prou gent per trastejar tot el material, tant en l'aproximació a la cavitat, com per pujar les pesades saques pel pou i per les incòmodes gateres que el precedeixen.
Concretem dates, buscant una finestra de bon temps i el grup es va ajustant, finalment vam tenir la baixa de José a última hora per motius laborals, però, se'ns afegeix una sisena companya, la Natalia. Una Lituana resident a Cantàbria amb la que ja hem coincidit en algun altra activitat.Finalment, quedem el dimecres dia 23 de Setembre a les set del matí a la Localitat de Bustablado, unifiquem cotxes i ens dirigim cap al pàrquing de la Torca del Porrón.
Allà repartim Càrrega, ensaquem cordes i iniciem l'aproximació.
Un pendent llarg però còmode, que en poc més d'una hora ens deixa a la boca.
Aprofitem per trucar al 112 per donar avís d'entrada,
Ens equipem, mengem i beven i cap a dins.
La boca, més incòmoda que estreta no fa justícia al volum del pou que als pocs metres s'obre als nostres peus.
Una primera corda de 20 metres ens donarà seguretat a una sèrie de ressalts i meandres descendents que donen pas a la vertical.
Arribem a la capçalera on lligarem el primer 200, fins aquí tot han estat químics, la resta seran parabolts de 8 i 10 mm Ø combinats ara uns i ara d'altres, tots ells amb xapa encara que convé portar-ne alguna per si a algun imbècil les ha tret.
Parem per fer la gairebé obligatòria foto, a l'ampla lleixa on hi ha la càpsula del temps que va deixar en Jesús Calleja.
Instal·lem la capçalera i ara si entrem en farina i ens pengem de la gran vertical. Tot i així, fins el tercer o quart fraccionament i desprès d'un canvi de paret no veurem tota la magnitud del pou.
Mentre un primer grup va instal·lant, la resta queden a la lleixa per no romandre tanta estona penjats de la corda.
Quant el primer fa peu a la base del pou, avisa amb el walkie (aconsellable a causa del ressò) perquè els que esperaven vagin per feina.
Entre una cosa i altre, triguem 5 hores a reunir-nos tots de nou a la base del pou.
Tots ens anem abrigant i mengem el que portem i fem alguna beguda calenta mentre organitzem la logística per remuntar les pesades saques.
Esmercem una mica més de 4h perquè tot el grup es reuneixi de nou, aquest cop a la lleixa de la càpsula, on tornem a fer un petit descans per agafar forces per superar els meandres i ressalts que ens queden fins la sortida, on Els Deus ens regalen una agradable temperatura i un vent del Sud que no ha permès que s'humitegin els prats, i a més tenim la Lluna plena ens faciliten el retorn als cotxes.
