Aquest dijous van ser-hi: Francesc Mas, Lluïsa Mengual, Mari Oliveras i Josu Riezu
Fitxa tècnica:
1x40 + 1x20, 4 cintes, Hi ha parabolts amb xapa i sense, i fa falta una clau de 19 per la reixa.
Topo
Situació:
Multitudinària sortida realitzada per Mari Oliveras, Francesc Mas i qui escriu, Josu Riezu.
Fitxa tècnica: Una corda de 34 mi una altra de 20 m, dues cintes per a l'entrada al primer pou i un parell més per a ancoratges naturals als pous. A la cavitat hi ha un parell de parabolts amb xapa, una sense xapa a la boca d'entrada i almenys un spit inservible. A la corda de 34 li van faltar 2 metres per arribar al fons des de l'arbre al qual vam ancorar a l'entrada per la qual cosa, esgotant els bucles, hauríem aconseguit el fons amb aquesta corda.
Nota important: la reixa que protegeix l'entrada està subjecta per un cargol de 13 i dos de 19 (i no 17 com pensava), afortunadament la distància des de l'ermita on vam aparcar fins a l'avenc és petita i vam poder tornar a buscar una clau anglesa perquè si no, s'hagués acabat la sortida.
La cavitat és una esquerda de descompressió on una paret és el mirall de l'altra, a la part mitjana s'estreny i es divideix en dos petits pous en un dels quals romanen els cranis de dos gossos que ja es trobaven a la visita del 2017 i encara que està mal equipada això es compensa amb la relativa bona conservació en què es troba ja que és evident que no és visitada amb gaire frequencia..
Tot i que l'entrada és estreta, l'existència de nombrosos suports per els peus facilita el descens i encara que l'avenc no és de grans dimensions és interessant pels coraliformes i altres espeleotemes en bon estat que alberga, a més, les pluges passades han tornat la brillantor a les parets.
Tant el descens, com l'ascens no van tenir més incidents llevat del fenomenal embús que vaig patir just a la sortida, amb un braç fora de l'avenc però incapaç de treure l'altre, les cintes que havíem col·locat a la boca semblava que m'impedien qualsevol progressió i malgrat l'ajuda de Francesc que va intentar empènyer-me no vaig tenir cap més remei que fer un canvi d'aparells per baixar i deixar que en Francesc i la Mari pugessin primer. Ells no van tenir cap problema per sortir, llavors van retirar les cintes i jo vaig poder pujar i sortir sense cap entrebanc.
Analitzant els perquès, al principi vaig pensar que el fet de portar penjada una corda i el meu petate podia haver estat la causa del problema, però en realitat no em molestaven quan estava encallat, podia moure els peus i no vaig tenir dificultats amb el canvi d'aparells, l'única cosa que no podia fer era empènyer cap amunt, alguna cosa m'ho impedia i em va deixar exhaust.
En desvestir-me, em vaig adonar que portava la càmera penjada del porta-material dret i que probablement era el que es travava, en resum, un excés de confiança.
Per acabar bé el matí, acabem dinant a la Casa Gallega de Comarruga on es va apuntar Lluïsa Mengual, a veure si la vaig convencent perquè prodigui més la seva presència.
