A continuació donem a conèixer una noticia que ha sortit publicada al Periódico de Puigcerdà, que és una pàgina de faebook amb 9000 seguidors, on relata la troballa de la presencia de neandertals a les Coves d’Olopte, on fins ara, gràcies a la campanya espeleo-arqueològica patrocinada per la Diputació de Barcelona l’any 1966, les nombroses restes de ceràmica i ossos trobats foren datats, principalment, de l’Edat del Bronze.
A l’article surt una fotografia nostra, de quan l’Espeleodijous va visitar les coves el 2011, on per cert, vàrem trobar una quantitat ingent de sacs de plàstic plens de terra i deixalles diverses, fruit dels treballs arqueològics.
Posteriorment s’han reprès les excavacions i esperem que, a més de tancar la majoria de les coves amb reixes, hagin netejat les deixalles dels seus predecessors.
L'enllaç a facebook: https://www.facebook.com/periodico.puigcerda/posts/pfbid02LwX3VZTPXJkwTRpcx7CmTGKmZxtZiZ7XQTkXmaBnUQC6VgXgmoo2JuTXzoe9QXtHl
Per qui no tingui accés a l'enllaç, aquest és l'article amb una resposta d'en lector.
Periodico Puigcerda 9 octubre a les 18:00
Revolució a la prehistòria pirinenca: la Cova d'Olopte confirma la presència de neandertals a la Cerdanya
Una recerca arqueològica recent desenterra eines lítiques a Isòvol que fan recular la presència homínida a la vall almenys 18.000 anys abans del que es creia fins ara.
La Cerdanya acaba d'escriure un nou capítol majúscul en la seva història prehistòrica. Un equip d'arqueòlegs ha confirmat una troballa excepcional al cor del municipi d'Isòvol: la presència de restes materials i eines de la cultura neandertal a la cova d'Olopte.
Aquesta revelació científica no només posa damunt la taula proves irrefutables que l'home de Neandertal va habitar i recórrer aquestes terres pirinenques, sinó que avança com a mínim en 18.000 anys la cronologia de la presència d'homínids establerta fins al moment a la vall.
Un jaciment clau que reescriu el passat de la vall
Fins a aquesta recollida i anàlisi de materials, el passat remot de la Cerdanya s'havia documentat principalment a través de jaciments d'èpoques posteriors, com el neolític o l'edat del bronze, que sovint havien utilitzat aquestes cavitats naturals com a aixoplucs o espais d'interès funerari i ramader.
De fet, el complex càrstic d'Olopte —amb les seves diferents entrades i cavitats catalogades, com la cova B— ja havia ofert anteriorment pistes sobre el pas de comunitats antigues. No obstant això, cap intervenció anterior havia aconseguit perforar la barrera del temps fins a nivells paleolítics tan antics amb tanta claredat.
La troballa d'eines tallades en pedra amb la tècnica característica d'aquests homínids demonstra que els neandertals van trobar a l'entorn d'Olopte un territori de caça i trànsit idoni.
Aquest fet sacseja el mapa arqueològic dels Pirineus catalans, posicionant la Cerdanya en un lloc de privilegi dins de les rutes de mobilitat de la fauna i els grups humans durant el Plistocè.
Per què és tan important aquesta descoberta per al Pirineu?
La recerca no només aporta peces de sílex o pedra treballada, sinó un context inestimable sobre com aquests grups s'adaptaven a la vida d'alta muntanya. Fins ara, l'alta vall cerdana semblava un territori marginal o tardà en la colonització humana per culpa de les dures condicions climàtiques de les glaciacions passades.
Amb aquest estudi, es constata que els neandertals eren perfectament capaços d'explorar, gestionar i sobreviure en paisatges pirinencs d'altitud. La cova d'Olopte es converteix així, per dret propi, en un dels jaciments clau per entendre l'ecologia humana a la prehistòria del nord de Catalunya, obrint la porta a futures campanyes d'excavació que prometen donar moltes més sorpreses sota els sediments cerdans.
Resposta de Josep M. Fullola
No estaria de més que els que heu redantat la notícia esmentéssiu que el projecte d’Olopte, actiu des de fa quasi una década, es dirigeix des des SERP de la UB i des de l’IPHES, i que els primers portem treballant des de fa més d’un quart de segle a Cerdanya, en especial a Montlleó (Prats i Sansor), amb dates de fa 22.000 anys. És el mínim que una notícia important com aquesta es mereix!!!, gràcies…
