El grup del 24 de gener de 2019 el van formar: Ricard Alsina, Dolors Boter, Lluïsa Cano, Pere Cantons, Tere Hernandez, José Hidalgo, Jaume Juliá, Miquel Nebot, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, Antoni Torra, "Víctor" , la Duna i Jordi Perera
Érem un munt de gent i això a vegades provoca problemes d'intendència, aquesta vegada l'esmorzar el varem fer a la Pobla de Claramunt i ens van atendre molt bé al restaurant Cau de l'Ais.
Aquesta cavitat, sovint visitada per membres de l’espeleodijous, constitueix un recurrent objectiu per visitar-la de nou en dies problemàtics (ex: anunci de tempesta) ja que l’aproximació és mínima i l’amplitud permet la visita d’un grup prou nombrós i sense material de verticals. Sovint també hi participa algú que hi fa la seva primera visita.
Al llarg de les diverses visites li hem dedicat apunts on podreu trobar força informació, que per no repetir-nos en excés us indiquem el seus enllaços:
https://espeleobloc.blogspot.com.es/2009/03/cova-de-la-censada-nova.html
https://espeleobloc.blogspot.com.es/2009/03/video-cova-de-la-sensada-nova.html
https://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/09/censada-nova-3.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/01/revisitant-la-cova-de-la-censada-nova-1.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/01/revisitant-la-cova-de-la-censada-nova-2.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/01/revisitant-la-cova-de-la-censada-nova-3.html
La topografia de la cavitat es suficientment complexa com per considerar adequat presentar-vos dues imatges que representen interpretacions diferents, tal vegada complementàries.
Des del mas de la Censada Nova remuntem per la pista que surt per l'esquerra i s'enfila per la muntanya de Cal Poc ( o Serra de Can Virella). Recorrem uns 450 metres per la carena en 4x4. Caldrà agafar un curt sender que surt a la dreta poc abans del lloc ample on podem deixar els vehicles sense bloquejar la pista.
No hi ha dubte que la cavitat és una sala en pendent que se'ns presenta com una gran acumulació de blocs seguint el capbussament dels estrats calcaris. Ho veiem en les imatges que els companys fotògrafs ens mostren en abundància i ho hem vist igualment en les múltiples imatges dels apunts anteriors de la cova de la Censada Nova.
Però avui volem destacar un parell d'aspectes, potser trivials, que creiem us poden interessar i animar-vos a mirar amb detall, per trobar fenomens que ens poden passar desapercebuts en una visita ràpida.
La disposició dels blocs.
Evidentment que aquest impressionant amuntegament de blocs de formes paral·lelepipèdiques amb cares rectangulars obeeixen a un esfondrament del sostre tot seguint el pendent de l'estratificació, coherent amb el que definiríem com procés graviclàstic on la força generadora és precisament la pròpia pesantor/gravetat.
En conseqüència els materials caiguts és disposen en el mateix sentit que la inclinació de la sala.>
Però aquí presentem un exemple en el que els blocs s’apilen a favor i en contra del pendent general.
És un detall que denota que el seu despreniment ha aterrat sobre un bloc subjacent, multipartint-se en forma cònica.
Aquesta hipòtesi planteja que hi ha diverses etapes de caigudes de blocs.
Els relliscaments de "falla".
Les imatges que segueixen mostren que al sostre i també als blocs caiguts, en diversos sectors de la cavitat, unes superfícies polides i estriades típiques del fregament entre materials.
Indiquen un desplaçament entre les calcàries, talment com si ens trobéssim amb el que els geòlegs anomenen pla de falla.
El moviment generatriu se’ns mostra tant paral·lel com tangencial al capbussament. És un altre element que en els seus detalls morfològics ens indiquen que en la gènesi d’aquest volum subterrani aparentment senzill, hi ha una certa complexitat tectònica.
I ens trobem ho de sempre, les parets plenes de guixades.
Detalls
El dinar de final de festa el vam fer a La Llacuna, a Ca la Maria, i vam tenir la sorpresa que la Lluïsa i en Josu van venir expressament per dinar amb nosaltres.
