Aquest dijous hi vàrem ser: Ricard Alsina, Dolors Boter, Lluïsa Cano, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert, Rafael Solanas, Toni Torra, Duna i Jordi Perera.
Ens vam trobar per esmorzar al Bar Sport de Bellcaire d'Urgell, on sempre ens han tractat molt bé i quasi sempre ens han atès quan hi hem anat fora d'hores. Però tot s'acaba i a partir del mes d'abril del 2019, i de manera permanent, tancaran a les 1700. No tenim més remei que investigar nous bars per la zona.
Havent esmorzat seguim ruta cap al Pont de Montanyana i continuem fins l'aparcament obligat a l'entrada del Congost de Mont-rebei.
L'aproximació són 2.7 Km i nosaltres vàrem esmerçar-hi 70 minuts.
Sortim de l'aparcament i després d'uns centenars de metres arribem a una cruïlla on a la dreta hi ha unes runes, nosaltres haurem d'agafar el trencall de l'esquerra, i que és senyalitzat com es veu a la fotografia.
El camí s'enfila buscant la capçalera del barranc.
Fins un giravolt on comença a baixar fent ziga-zagues. En el punt més costerut hom ha muntat uns cables on agafar-s'hi.
Creuem el barranc i remuntem per l'altra banda.
S'acaba la pujada en una cruïlla, seguim cap a la dreta i pocs metres més enllà passem pel costat de l'avenc del Camí del Barranc de Maçana
i
I al costat mateix trobem la Coveta del Camí del Barranc de Maçana.
d
Pocs metres després el camí fa un gir a l'esquerra, i ja podem buscar com enfilar-nos pel marge i anar a trobar la cova.
La boca és situada, segons pugem al marge dret, o al marge esquerra en el sentit de l'aigua, en una, podríem dir-ne, "minúscula canal". La boca no és gens evident i resta amagada entre blocs i sense cap inscripció.
Només entrar ens trobem amb una escala d'alumini i un munt de sacs de plàstic abandonats pels arqueòlegs.
El "terra" d'aquesta formació es suspesa a l'aire.
Els primers metres avancem ajupits.
Uns gravats circulars, naturals ?
I unes primeres mostres del que ens hi trobarem.
La cavitat és en gresos.
Trobem una corda fixa per superar un petit ressalt.
Aquí en Rafel està fent el seu ritual de la bandera de la Barceloneta.
És curiosa la línia del sostre que delimita les formacions.
Excèntriques.
El percentatge d'oxigen en un valor similar a l'exterior.
Bio
I aquí ja sortim.
