Aquest dia vàrem sortir: Dolors Boter, Lluïsa Cano, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert, Rafel Solanas, Antoni Torra, Víctor", Duna i Jordi Perera.
Situació:
| Balma i forat de les Penyes Roges | etrs89 | 31N | 405795 | 4573019 | 385m |
Vam fer aquesta sortida per desvetllar una incògnita i potser fer una primera.
Feia quatre anys, el 19-03-2015, vam anar a l'avenc dels Quatre Forats https://espeleobloc.blogspot.com/2015/03/avenc-dels-quatre-forats-1.html, i mentre fèiem el camí d'aproximació ens fixàvem que en una de les parets d'una balma s'endevinava una cavitat. Quan tornàvem cap als cotxes, en Josep Pastor i jo vam comentar que allò s'havia d'anar a mirar i que ja buscaríem un dia que ens anés bé per tornar-hi.
Van anant passant dies i a la fi en Josep va haver de deixar les sortides dels dijous i allò ens va quedar pendent.
El passat 04-04-2019 vam fer el mateix camí per anar a l'avenc de Can Jaques, i en Toni Robert i jo ens vam fer el propòsit de desvetllar l'enigma, i tres setmanes desprès vam tornar-hi, i aquest n'és el resultat.
La trobada per esmorzar al bar El Cim de Begues, més que res perquè obren d'hora.
El dia era rúfol i gris, amenaçava pluja, tot i que no en va caure. Era un auguri del resultat de la sortida, Vam trobar una cavitat, no era una primera i és de poca importància.
La pujada ,,,,,
Fins que arribem a la paret.
I ens trobem això ! 
"Cagundena" i en tot el que belluga.
A l'endemà vaig parlar amb en Josep Pastor, i això és el que em va explicar:
El dissabte 09 de març de 2019, (ja té collons la cosa) 
un grup format per: Joan Ramia, José Puerta i Dani Gascón van anar-hi fent-ne l'exploració sencera (son 4m de recorregut.)
L'hi vaig preguntar si l'hi havien posat nom i si havien fet la topo i la contesta fou "Feu feu", i hem "fet fet" la topo i l'hi hem posat nom.
Un cop vam acabar amb la feixuga feina de topografiar una cavitat d'aquestes mides, encara ens vam enfilar pel cingle.
Per damunt i al costat de la coveta s'endevinava un antic pou i volíem assegurar-nos que no ens deixàvem res per mirar.
Però no hi havia res més a pelar.
Vam acabar la festa dinant a Ca la Maria, un local que per enèsima vegada deuen haver canviat de propietaris i ara val molt la pena. Si matinessin una mica més, ens aniria molt bé per esmorzar.
