Campanya d'estiu 2019 Objectiu-4: Avenc de l'Infern d'en Martí.
Una altra de les cavitats que formen la Kriptonita del grup del dijous.
El tàndem Dolors-Toni tenia enfilat aquest avenc de fa anys, i han anat a buscar-lo un munt de vegades.
L'any 2014 l'Espeleodijous el va estar buscant desprès d'explorar l'avenc de Nas.
Jo també hi he anat un grapat de vegades amb la Duna, sense cap resultat.
Un altre cop, l'explicació de la situació per part dels primers exploradors hauria pogut ser més explícita.
Explicitar si és al marge esquerra o dret del torrent, o afinar més el concepte "abans d'arribar", potser era massa feina. (Ep! que no ho diem per qui ha fet el catàleg). Per cert, l'avenc tampoc és a 10 m per sobre la llera, sinó a uns 10 m del marge esquerra de la llera i a uns 2 m per sobre.
I les coordenades, que suposem antigues, tampoc es corresponen a la realitat.
Si el situem en un mapa de l'època.....
queda tot just a l'aiguabarreig dels dos barrancs. (I és clar que allà no hi és)
Tot seguint amb la nostra historia: A cada intent, la sensació de desànim anava augmentant. Cert és que la vegetació i el terreny fan molt difícil la cerca, però amb tants de cops d'anar-hi, ja ho hauríem d'haver trobat.
Arribem a l'any 2018, desprès d'un altre intent, i ja de tornada al cotxe, vam xerrar amb una veïna d'Ordèn que ens va dir que l'avenc "era al bell mig del torrent" !
Ara, aquest estiu, el dia 06-08-2019 hi vam tornar, aquesta vegada volíem ser sistemàtics i ordenats. L'Antoni Torra resseguiria el camí que va pel marge dret del torrent, en Toni Robert aniria per l'esquerra mirant de mantenir-se a 10 m per sobre la llera, i jo amb la Duna per l'aigua, tenint molt present la informació que ens havien donat.
El resultat va ser que vam trobar-hi una primera, una coveta no catalogada, però de l'avenc, res de res.
De tornada al poble, totalment frustrats i quan ja ens dèiem que allà no calia tornar-hi mai més, en Robert es va atansar a un home que trastejava el seu cotxe a prop nostre.
Era l'Enric Turet, fill del poble i bon coneixedor dels secrets que amaga la zona....
Al demanar-li si coneixia l'avenc, ens va confirmar que sí, i que no hi havia pèrdua. Havíem d'entrar al torrent en el punt on el camí el creua i que no més enllà de 50, 100 ó 200 metres el trobaríem, que era impossible no veure'l, i que a més a més era a prop d'una pomera de la seva propietat.
Vam marxar a dinar amb la sensació de ser uns negats.
La nit del dia 7 vam anar a trobar una pomera, per veure quina fila feia.
El dia 8 d'agost, que ja era l'últim dia dels que teníem previstos passar a la Cerdanya, vam tornar-hi.
Ens vam anar separant, vam fer els 50, 100, 200 metres, i coi em trobo una pomera plena de pomes, miro i miro, però l'avenc no hi és, tiro avall.... 300 m fins que el torrent s'engorja i ja em feia falta material per seguir baixant.
Tornem-hi, toca remuntar, en trobo amb en Toni Robert que anava cap avall, l'acompanyo fins a la pomera, i fins la gorja, ell desgrimpa amb facilitat i hi fa una ullada, però res de res.
Girem cua i som-hi, altre cop amunt, endavant les atxes, tornar a revisar les pedres, els cinglets, les tarteretes...ja ens ho sabem de memòria. Fotem uns renecs que s'esberlen les vidrieres de l'Infern.
Fins que ja a prop de la cruïlla del torrent amb el camí, ens trobem en Torra qui ens avisa que des del camí, la Lluïsa ha vist una altra pomera!. Ella ens guia a crits fins que ens situem a sota.
Però no, no era una pomera, era més aviat una noguera, coi! som uns pixapins, i a més totes dues tenen branques i fulles verdes.
Ni pomera, ni avenc, seguim re-mirant per allà mateix, no queden més opcions, ja som al camí i toca marxar, però llavors endevino, més que no pas veig, un racó on un morro de roca s'havia desmanegat.
No era recent, tot era cobert de molsa, fullaraca i amb vegetació alta.
Començo a bellugar pedres fins que un aire gèlid va sortir d'allà sota, era un corrent d'aire important, feia volar tot de teranyines.
A la fi havíem trobat les restes de l'avenc!, just on ens havien dit, i si no hagués estat colgat l'hauríem vist el primer dia.
És a sota un cinglet de 4 o 6 m d'alçada que és mig enrunat, i s'aguanta sobre els blocs ja caiguts, que tapen la boca i que per cert no són pas petits, treure'ls faria que tot es desmuntés.
Aquests dies hi anàrem: Lluïsa Cano, Toni Robert, Antoni Torra, Duna i Jordi Perera.
Localitzacions:
| Avenc de l'Infern d'en Martí | ETRS89 | UTM 31T | X-0398738 | Y-4694712 | Z-1401m |
| Coveta de l'Infern d'en Martí | ETRS89 | UTM 31T | X-0398718 | Y-4694708 | Z-1405m |
Esbós de la Coveta
Unes imatges de la Coveta.
I les fotos, tot i que era de dia, moltes són fetes amb flaix perquè allà sota no hi arriba gaire claror. No oblidem que som a l'Infern.
Això és el que hi ha al torrent.
En molts punts, els marges del riu i els salts d'aigua són de pedra seca, de ben segur que tots els marges havien estat conreus.
L'aiguabarreig dels 2 torrents, on el situaven erròniament.
Un orinal esmaltat, encastat per una riuada, a 1 m d'alçada.
Avançar per aquí no es gens fàcil.
Els marges de pedra seca.
Aquí ja vam girar cua.
Detalls de la vegetació.
I això és el que resta de la boca de l'avenc.
No hi havia prou espai per poder fer una panoràmica, hi havia massa vegetació.
Aquest forat feia uns 20 cm, prou gran per passar-hi tot el braç.
L'Antoni Torra mesurant amb el GPS, es pot apreciar la mida dels rocs.
I aquí vaig provar de fotografiar el cingle caigut, però amb el flaix només es veu la muralla de vegetació.
Això es el que hi ha uns 10 m per sobre la llera, on l'intentàvem trobar.
Des d'aquí vèiem un altra cova, potser només un aixopluc, i que caldria mirar, és una zona interessant a nivell arqueològic.
Vaig intentar guiar l'Antoni, però es va trobar amb una paret vertical d'uns quants metres que no va poder pujar.
I ja de tornada, amb una primera al sac, i el misteri desvetllat, però gens contents. Ens ha costat molt i molt d'esforç.
