Aquest dijous hi vàrem anar: Dolors Boter, Lluïsa Cano, Jaume Julià, Mari Oliveras, Toni Robert, Antoni Torra, Duna i Jordi Perera.
Fitxa tècnica.
A cap de les descripcions que havíem llegit no es parla de material de verticals, però en el nostre cas vam utilitzar un puny i un vuit que ens vam anar passant.
Haguéssim agraït trobar-nos alguna corda fixa, o haver llegit en alguna descripció que hi havien pasos exposats i hi hauriem anat amb més material del que portàvem.
Vam instal·lar una corda per fer un passamà, i com a mínim ens n'hauria fet falta una segona per poder baixar un pou, i no sabem si més endavant n'haguéssim necessitat cap més.
A dos llocs hi vam trobar uns cordinos de 6mm per superar pasos ascendents i que tampoc sabíem del cert on menaven.
No vam saber trobar els pasos per anar on volíem, a les descripcions no vam saber interpretar quan havíem de buscar un pas per anar a un pis superior o a un d'inferior.
En diversos punts hom ha repicat les colades per arrancar la capa exterior més lliscant i fer-les més fàcils de superar, i fins i tot hi han fet graons.
Si en algun moment hi tonem, ho farem amb un trepant, plaques i cordes.
Vam troba-nos a Tona, al restaurant Quatre Carreteres a les 0800 del mat.
No vam tenir sort, al cap de poc va arribar un autocar que va omplir el local de gom a gom, hauriem d'anat pensant amb una alternativa per esmorzar quan anem per allà.
Havent esmorzat seguim ruta cap al nord, Ripoll, Ribes de Fresser, Vilamanya, i seguim la pista fins que acaba a la Font de l'Home Mort.
Ara toca caminar, el primer impuls és de tirar pel dret, però per sort venia l'Antoni que ens va guiar fent-nos seguir un corriol que ressegueix el marge esquerra del Riu de les Clotes fins a la quarta riera i llavors fem un gir a la dreta guanyant alçada per tornar enredera fins la cova.
Vam trigar poc menys d'una hora, i la pujada va ser poc exigent.
La cova
Aquesta vegada vam deixar a la Duna guardant les motxilles, no era una cova que ella pogués fer.
Anàvem mirant la topografia intentant desxifrar per on passar.
Una corda per superar un pas vertical, però ho vam trobar massa exposat per anar sense material.
Una terrassa de sediments.
I ja de tornada vam parar a la mina Zaragoza a donar-hi un cop d'ull.