Hi vam anar: Dolors Boter, Mari Oliveras, Toni Robert, Duna i Jordi Perera.
Fitxa tècnica:
Vam portar una corda de 35 m pel pou, i un parell de retalls de 14 m, un parell de mosquetons i una cinta d'un metre.
El pou comença amb un graó que és pot baixar a pel, però nosaltres vam assegurar amb natural. Segueix amb un parabolt + placa. Per continuar fins el fons vam instal·lar amb natural.
Posteriorment hem tornat a la cova i hem deixat dos cordes fixes al llarg del recorregut de la cova.
Intendència:
Vam trobar-nos per esmorzar al bar Sport de Bellcaire d'Urgell.
El dinar vam portar-lo de casa i ens el vam menjar al costat dels cotxes. ja de tornada.
Aproximació:
Aquesta vegada no vam seguir les indicacions de l'Espeleoíndex, vam guiar-nos pel que diu Antoni Satorra en el seu llibre Excursions subterrànies pel Pirineu i les terres de Lleida.
Tot i això, el propietari del terreny, que no és altre que la "Confederación hidrográfica del Ebro" ha decidit col·locar una tanca uns centenars de metres abans del Campell que és el pàrquing que ens proposen al llibre.
Hi ha un punt al mapa, que és on vam deixar els cotxes, la resta a peu vam trigar una hora a fer-la.
El desnivell d'anada: Sortim de 860 m, baixem a 815, pugem a 1000 i baixem fins a 855.
Des dels cotxes hem de pujar fins allà d'alt i baixar el mateix per l'altra banda.
I la Duna no ho veu gaire clar 
La tanca era oberta i la temptació de passar gran ,però vam fer bondat i cas dels rètols.
Els primers 700 m son emprenyadors perquè camines per una pista perfectament transitable.
Quan arribem a "El Campell" busquem una fita que marca l'inici del corriol que ens mena cap a la Punta d'Óssos.
Nosaltres ens vam desviar una mica fins el cim a veure el paisatge.
Hem d'arribar fins l'encaix que és veu abans de la punta.
I llavors tombar noranta greus a l'esquerra, la pendent va conformant una riera, nosaltres vam baixar un bon tros pel marge dret, però de tornada vam seguir un corriol que va sempre pel marge esquerra, i que potser és una mica més fàcil.
El pendent es va accentuant.
Fins que ja arribem a la cova.
Les estretors que indiquen a la descripció, no ho són gaire.
Un cop passada "l'estretor", a l'esquerra ,hi ha un accés a una saleta i que dona pas a una galeria paral·lela.
Ens trobem un esglaó que assegurem amb natural (realment no fa falta) , i a continuació una placa + parabolt.
En aquest punt, si remuntem com fa la Mari, accedim a la mateixa galeria paral·lela que ja hem comentat.
Aquestes imatges corresponen a aquesta galeria paral·lela.
Les formes d'erosió son continues a tota la cova.
Les gotes van caient, mantenint però la bombolla.
Aquí tornem a ser a la galeria principal, baixant el pouet.
No baixem al fons del pou, ens quedem a la meitat.
Els dos retalls de corda ens van fer molt servei.
Hom a col·locat trampes per capturar espeleòlegs confiats.
I aquí havíem arribat a la sala més allunyanada de la boca.
En Toni, segueix temptant la sort.
En diversos llocs veiem cristal·litzacions en forma de geoda.
