Hi vam anar: Dolors Boter, Lluisa Cano, Floren Fadrique, José Hidalgo, Jaume Julià, Cristina Parra, Toni Robert, Antoni Torra, Duna i Jordi Perera.
Fitxa tècnica:
Vam utilitzar una corda de 50, 5 mosquetons i 3 bagues per instal·lar en natural.
L'avenc no era instal·lat, vam clavar-hi 5 parabolts amb les seves plaques.
A l'etxerior assegurem a un pi, un parabolt a la roca i fem el primer rappel.
Al arribar al replà un altre parabolt i una petita formació per fer una mica de passamà. Aquí podem anar a veure la galeria penjada.
Del natural ens assegurem fins un altre parabolt al llavi del pou, un parell de metres més abaix un altre parabolt a ma esquerra i ja baixem fins al terra d'aquest pou.
Per una finestra accedim a l'última vertical.
(▲) Per col·locar bè la corda, vam clavar un altre parabolt però sols ho podíem fer a una colada i va quedar en fals (▲), la colada és buida per dins, així doncs convé assegurar la corda en una columna natural que hi ha a pocs centímetres.
Aproximació
A continuació reproduïm la descripció de la situació que hi ha a l'espeleoìndex, tot plegat es enrevessat i sembla un joc de pistes.
Si teniu un gps podeu agafar el nostre track
Sortint de Pratdip en direcció Santa Marina, ens desviarem a la dreta per la carretera que es dirigeix al coll del Guix i Colldejou.
Després de recórrer 3,815 metres ens desviarem a la dreta per una pista que al cap 225 metres acaba en una casa. Una cinquantena de metres abans d'arribar a la casa trobem un cadenat que ens barra el pas, la casa actualment (2019) està habitada.
A la dreta del cadenat trobem un trencall que també té un cadenat, seguirem aquest camí que després de 155 metres ens durà fins un camp conreat amb d'oliveres.
Nosaltres vam deixar els vehicles en aquest tros de camí, anant en compte de no molestar gens. És un camí privat i no convé enemistar-se amb els propietaris. Penseu que hem de passar per uns camps cultivats.
Seguirem recte pel camp fins trobar una caseta d'obra, des d'aquí seguirem a l'esquerra resseguint el límit del camp amb el bosc durant 150 metres, en aquest punt a l'altre costat del camp veiem una cabana enrunada, per la nostra dreta s'inicia un camí just al costat de dos grans pins (coordenades ETRS89 323193-4548843). De seguida trobem un corriol a l'esquerra, que en pocs metres ens portarà fins una gran roca plana que fa de mirador de la Rasa del Mas de l'Estanquer,/p>
A la part dreta d'aquesta roca hi ha una cocona d'aigua bastida amb pedra seca.
Des d'aquesta roca plana, seguirem el camí de l'esquerra, de seguida passarem per davant d'una petita caseta de pedra seca situada a l'esquerra, on a l'interior hi ha un parell de rodes de carro i un malmès motocultor.
Una mica més endavant veiem un corriol que baixa per la dreta salvant les petites terrasses d'ametllers abandonades, en arribar a la quarta terrassa seguirem a la dreta i uns 20 metres més endavant baixarem a la de sota, la qual seguirem fins al final, des d'aquí cal seguir un desdibuixat corriol durant 50 metres més i en suau pujada, on trobarem la cavitat uns 3 metres a la dreta del corriol
Les explicacions son prou bones, i només hi ha el dubte a l'hora de comptar quantes terrasses s'han de baixar, però no cal patir perquè en Juli Serrano i Francesc Rubinat van anar posant-hi fites.
En Toni clavant el primer parabolt.
Aquí fixàvem el passamà a una petita columna.
I Instal·làvem la placa del llavi del segon pou.
La Cristina al replà, just a l'entrada de la galeria penjada.
La finestra que dona pas a l'últim pou.
Al fons de l'avenc la mesura del oxigen va ser totalment correcte.
A partir d'aquì ja anàvem sortint.
Osos
