Aquesta vegada hi varem anar: Dolors Boter, Lluisa Cano, Pere Cantons, Joan Cullell, Jaume Julià, Mari Oliveras, Toni Robert, Antoni Torra, "Vìctor", Manuel Vizuete, Duna i Jordi Perera.
Fitxa tècnica:
Vam utilitzar una corda de 28 i 5 mosquetons.
L'avenc tè spits parabolts i químics, nosaltres sols vam utilitzar els químics.
Cal destacar el risc de caiguda de pedres.
Manduca.
Com fem normalment quan anem per aquesta zona: L'esmorzar a Cal Doctor, a les Casetes d'en Muntaner i el dinar al restaurant del Port de l'Ordal, a la Benzinera del Lledoner.
Aproximació
Anant per la N340 en el tram que hi ha des del Lledoner cap a l'Ordal en desviarem per una pista que surt a la dreta, parant compte amb un esglaó que fa l'asfalt. La pista baixa cap a la llera de la riera i ja podem deixar el cotxe on ens vagi bé.
Vam canviar-nos al cotxe i ens vam enfilar cap a l'avenc. hom ens havia explicat que el camí era evident i estava ben marcat, amb això al cap vam anar buscant un corriol que ens hi portés. El cert és que de corriols i fites n'hi ha per tot arreu, sols falta endevinar quines son les que ens van bé. Vam anar per el que semblava més còmode i anàvem agafant trencalls seguint el GPS. Al mapa és veu a l'esquerra per on vam pujar, i a la dreta i més pel dret per on vam baixar.
No vam trigar gaire fins arribar a la boca de l'avenc.
Algunes de les pedres que fan cua, pacientment, per caure forat avall.
I mentre els primers van passant, ....
La resta s'ho mira i critica.
