Hi vam anar: Ricard Alsina, Dolors Boter, Toni Robert, Jordi Roca, Duna i Jordi Perera.
Fitxa tècnica:
Vam utilitzar una corda de 14, i ens en va sobrar un metre.
A la cavitat no hi ha cap mena d'instal·lació. Nosaltres vam lligar la corda a l'alzina més propera i vam reinstal·lar a una arrel que trobem just a sota el llavi.
Aproximació
Deixem el cotxe al pàrquing del Coll d'Estenalles... i seguim el traç d'aquest mapa.
Tot el camí és pot fer circulant per camins i corriols ja oberts, en cap moment no cal, ni val la pena, intentar anar-hi més directament. Fins i tot ja a la canal hi ha un corriol que passa a 4 metres de la boca, i més val seguir-lo perquè la boca és d'aquelles que si hi arriben per damunt, no perdonen.
L'Avenc.
L'avenc es d'aquests terrossos, on toquis el que toquis, de segur que caurà.
Rapeles el pouet de 7m i ja ets a dalt de la rampa de fang i pedres, xoca comprovar que la gatera no és tapi amb tot el material que hi cau.
La gatera va ser selectiva, En Toni es va treure tota l'impedimenta i va passar sense problemes, jo vaig voler fer com ell, però em vaig tirar enrere, la Dolors s'hi va esmunyir amb una facilitat que fa ràbia, en Jordi Roca tampoc va tenir cap problema i en Ricard va provar-ho, i a la fi, va sortir per fer-me companyia.
I Desprès de les estretors hi ha això.
La mesura del oxigen, més enllà de les estretors, va ser totalment correcta.
Fauna
A part de les aranyes, hi varem trobar un gripau.
I mentre tots anaven sortint.
Jo l'hi havia fet un jaç a la Duna, fotia molt de fred i allà no l'hi toca gens el sol.
Ja de tornada, en Jordi Roca ens va menar cap a les Casetes del Bofì, una balma Obrada en un racó força amagat.
Una cocona amb un cert grau de tecnologia, hi havia una malla metàl·lica per sobre (que hom havia apartat) i una aixeta a la part inferior.
Un ratpenat solitari.
