Aquest cop hi vam anar: Dolors Boter, Toni Robert i Jordi Perera.
Fitxa tècnica:
Hi ha un spit a la boca, si és vol re-assegurar s'ha d'anar a buscar uns arbrets a 7m de la boca.
Aquesta sortida és va fer tot just a les acaballes de la tempesta Gloria, i aquest punt és interessant com comprovareu més endavant.
La convocatòria era per anar a l'avenc Lluís Solà. Ens vam trobar a can Dídac per esmorzar, feia un xim-xim prou emprenyador, suficient per treure't les ganes de fer la passejada fins l'avenc.
Havent esmorzat vam pujar cap al pàrquing del pla de Querol, tot i que llavors encara plovia i amb més ganes. La previsió del temps per la zona on érem deia que al llarg del matí la pluja pararia i el cel s'aniria aclarint.
Vam estar-nos força estona dins el cotxe fins que a la fi va parar de caure aigua, llavors vam posar-nos les granotes, i cap a munt.
Vam deixar la carretera a l'alçada de l'avenc de la Sílvia, i vam seguir el corriol, que en molts trams era negat per l'aigua.
"Per sort" no portàvem ni mapa ni gps, i vam estar força estona deambulant pel rascler buscant el forat, fins que ens vam atipar. Vam deixar còrrer el Lluís Solà i baixar qualsevol altre dels que havíem anat trobant i que no havíem fet mai. N'hi havia un amb una boca maca i cap a dins.
Un cop abaix, en Toni s'adona que hi han ossos per terra.
Pensem que la gran quantitat d'aigua que havia caigut hauria pogut emportar-se prou fang com per deixar a la vista aquestes troballes.
Normalment quan trobem restes als avencs i coves, no ho publiquen, prenem nota i avisem a qui calgui. Aquesta vegada ho fem diferent, ensenyem el que hem salvat però no direm el nom del forat. Si més no fins que el paleontòlegs, si s'escau, no ho revisin.
Ara una mostra del que vam trobar.
Desprès de fer aquest avenc, vam tornar a passar per davant de l'avenc de la Silvia,i vam decidir de baixar-hi i fer-ne alguna foto.
Ens fa l'efecte que dels 13 m que diuen a la topo, en queden una mica menys, potser és va reomplint de pedres i argila de l'exterior.
La boca de l'avenc, al mig d'un embut d'argila, ens va fer buscar un arbre on assegurar la corda.
L'avenc és de mida petita, però te unes formes maques, fa l'efecte que hi circulava aigua a dojo.
L'inici d'un conducte paral·lel, estret i tapat per pedres i fang.
Te senyals de re-excavació.
El terra del pou, més alt que el que diu la topo, es ple d'argiles, pedres i herbes.
Les parets del pou amb restes d'herbes portades per les pluges.
Bon dia, tot i com dieu no va tindre massa acollida, aquesta sortida de Espeleodijous va tindre el al-licient de fer unes noves troballes arqueologicas, gracies per mostrar la vostra aficio per l`Espeleologia.