Aquesta vegada hi vàrem anar: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, Jaume Julià, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, "Vìctor" i Jordi Perera.
Fitxa tècnica:
La cavitat es pot fer sense material.
Al primer pou hi ha una barra de ferro on agafar-se i una corda fixa per baixar per les gatoneres verticals.
La Mari, en una visita anterior, va muntar un parell de parabolts amb les respectives plaques, per poder baixar el pou directament.
Cal advertir però, que algun espeleòleg amb necessitat de plaques i suposadament, sense diners per comprar-ne, va decidir endur-se-les.
Així que si voleu baixar el pou directe amb corda, haureu de portar les plaques amb forat de 10 mm ø i porteu també femelles per si de cas.
La teca:
L'esmorzar a Solsona, al Trabucaire, i com que vam acabar a bona hora, vam dinar a l'hostal de Cap del Pla, on els dies de diari s'hi està molt tranquil. Ara bé, si no ets carnívor, potser hauràs de menjar dos primers.
Aproximació:
Poca cosa a dir, vam deixar el cotxe a l'esplanada davant de la cruïlla del Coll de Jou, i vam anar seguint més o menys el camí del mapa. De tant anar-hi gent ja s'hi ha fet un corriol.
La Sortida:
Com que la Mari ja hi havia estat no feia pas gaire, es va posar de cap de fila i va dir: "som-hi, seguiu-me".
I ja ens veus a tots codina avall, en fila índia, seguint-la a ella i al corriol.
Fins que vam arribar a un bosquet, i el corriol es va fer fonedís, llavors només la podíem seguir a ella...
Estàvem esmaperduts. El forat no hi era! Vam deduir que uns desaprensius havien mogut el forat, o potser la Mari és una mica despistada.
Però tampoc el van posar gaire lluny, perquè amb el gps sí que el vàrem trobar.
Un cop passat el primer pou, en Víctor va tirar avall per les gatoneres.
I uns altres buscaven plaques per substituir les robades.
En Víctor anava cridant: "Baixeu per les gateres! No cal corda!"
Però ningú li fotia ni cas.
Aquest dia va morir la Sony que en José Hidalgo havia donat al grup. D.E.P.
El punt més "compromès", és el pas cap a la zona més "nova".
En Pere estava valorant si hi passava, o si ja havia fet prou fotos.
I aquí en Ricard, mirant d'apartar la paret.
Després del pas estret, hi ha dues possibles continuacions.
Fixeu-vos en el cabdell de fil que marca el camí per on no és.
Vam recollir uns ossets per en Miquel.
I en Rafel també va recollir material.
Un iconoclasta hi ha fet un pessebre.
A la sala del Pollet Escaldat, també n'hi havia més, d'ossos.
Sense problemes amb l'aire.
molt bones fotos
Estic molt content de veure espeleòlegs en aquest avenc que vam desobstruir, la gatera, per baixar més fondo, ja que pujava corrent d'aire i ens semblava que tenia que ser més fondo. També vam trobar ossets a la sala del "pollet escaldat", semblava d'un petit rosegador, per les dents i les mides. Des de aleshores no hi he tornat més.