Hi vam anar: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera.
Fitxa tècnica:
Aquesta cavitat, com tant d'altres és exageradament instal·lada al seu tram inicial i pobrament instal·lada on fa més falta.
L'avenc comença amb una rampa de fang, molt lliscant, metres avall, la rampa es de pedres i blocs i ja no caldria corda fins el pou.
Tot i això, nosaltres vam posar corda continua des de l'exterior:
Vam utilitzar dues cordes, de 35 i 30 nuades i 5 mosquetons.
El primer punt d'ancoratge es una barra d'acèr corrugat clavada a terra.
De seguida trobem un parabolt a l'esquerra que no vàrem utilitzar.
A ma dreta trobem 2 parabolts amb les seves plaques i un maillon
Altra vegada a ma dreta hi trobem 3 parabolts amb plaques i mallons, que també ens vam saltar.
I ara ja som a sobre del pou.
Primer un parell de Spits rovellats, un d'ells inutilitzat.
I A la vertical un altre spit, nou, però amb la rosca deteriorada, el cargol amb prou feines hi fa un parell de voltes.
I per acabar, un parell més de spits molt enfangats i que si s'instal·len quedes totalment en aeri, nosaltres en vam utilitzar un per desviar uns centímetres la corda i evitar un fregament, que tampoc era molt lleig.
Aproximació
Portàvem les indicacions de l'espeleoindex, però no vam encertar el camí. Hi havia molt poca visibilitat i ens vam despistar.
Sols Començar a caminar ja vam trobar unes marques de pintura groga que vam anar seguint, aquestes marques segurament menen al Puig de les Bruixes, De seguida ens vam adonar que pujàvem massa perquè érem per sobre la cota de la boca. Vam arribar a estar uns 50m per sobre el forat, però com que endevinàvem que a sota teniem pendents i verticals vam anar seguint les marques fins que vam ser al costat del forat.
El mapa indica el camí que vam fer i aquí hi ha el track.
Aquesta es la situació de la cavitat vista des del final de la pista on és comença a caminar.
Vam trobar-nos al restaurant Vilaura on alguns vam esmorzar, i d'altres van pecar de gola.
Tot just deixar el cotxe, entrem dins un bosc esplèndid.
Agafem altura ràpidament i abandonem l bosc.
El gruix de la tropa s'adona que no som on havíem de ser.
De tant en tant, les boires ens deixen entreveure el paisatge.
El corriol fa patir, perquè no veiem on posem els peus.
Un dels pecadors patint el sobre-pes de l'esmorzar.
Tornem a entrar al bosc.
La boira es retirà un instant i vam poder veure els cotxes al final de la pista.
La mesura d'oxigen.... normal.
Mentrestant la resta del equip anava avançant.
A sota la corda, restes d'osos enganxades al fang.
I un metre per sota la boca del pou, tornem a trobar una zona plena de restes.
En Rafel, fent el seu ritual...
La tornada la vam fer amb mes visibilitat. Tot i així vam tornar per on havíem vingut, sense voler explorar altres camins.
