En aquesta sortida hi varem anar: Dolors Boter, Leo Castelló, Sergi Duatis, Mari Oliveras, Toni Robert, "Vìctor" i Jordi Perera.
| Bosc esquerdat Pou 11 | ETRS89 | UTM 31T | X-0397315 | Y-4673919 | Z-1592m |
| Bosc esquerdat Pou 13 | ETRS89 | UTM 31T | X-0397313 | Y-4673946 | Z-1589m |
Historia:
El setembre de 2007 mentre en Ferran Cardona efectuava una prospecció per la zona alta dels rocs de Palomera en vistes a un futur treball de conjunt de tots els esquerdaments i avencs que s’hi troben, va trobar l'Avenc que anomenaren esquerda 1 de la Palomera.
Unes setmanes després, Ferran Cardona juntament amb Jaume Ferreres i algun altre company de l’ECG que no recordo, exploren i fan la topografia de l’avenc.
Era la primera topografia que fèiem a la zona,i es pretenia continuar la tasca amb l’objectiu d’explorar i fer les topografies de la resta de cavitats i esquerdaments de Palomera d’una manera sistemàtica.
En ser el primer avenc, es va batejar amb el nom d’avenc de Palomera Núm.-1, tot considerant que en sortirien molts més.
Però la tasca no va tenir continuïtat i tot va quedar aturat.
La topografia, a bon segur que va romandre oblidada en algun calaix i avui per avui la donem per perduda.
Tot i això tenim dues altres topografies fetes llavors amb el nom d'esquerdes 2 i 3 pendents de situar correctament al mapa.
L’any 2008, Jordi de Valles estava preparant el catàleg espeleològic del Berguedà.
A tal fi, i per tal que hi pogués sortir alguna referència de l’indret, Ferran Cardona va aportar unes breus dades, incloent-hi un croquis bàsic dels esquerdaments principals i fent saber les grans possibilitats de l’indret, que encara restava inèdit.
En ser una breu referència, no es va descriure l’avenc de manera independent.
La zona de Palomera és una curiositat geològica de primer ordre, molt poc coneguda. Es tracta d’un enorme caos de blocs i esquerdaments que ocupen una gran extensió, constituint una xarxa laberíntica de gran complexitat que inclou trams subterranis, alguns d’ells – com és el cas que ens ocupa – aïllats de la resta de la xarxa d’esquerdes. Hi ha una gran tasca a fer i, quan es faci, segur que hi surten recorreguts quilomètrics. La zona del caos de blocs, de difícil trànsit, es coneix amb el nom de els Graus. Més a llevant de l’indret hi ha una altra xarxa d’esquerdes, de menor extensió però igualment complexa.
--
Víctor
La Sortida
Amb tots aquests precedents, en Víctor tenia ganes de tornar-hi, i constant, com la gota malaia, feia anys que anava dient d'anar-hi. Nosaltres ens hi vam resistir tant com vam poder (això d'anar a fer topografies d'esquerdes potser no semblava gaire engrescador), però a la fi vam claudicar i vet-ho aquí que ja ens tens fent camí cap a la Palomera.
Tot i que el itinerari recomanat es sortint de la Pleta de la Vila, En Víctor va localitzar una pista que ens hi acostava, per damunt els cingles, i que suposadament passava a prop de les esquerdes 2 i 3. La pista és una mica delicada per fer-la amb un turisme, fins i tot vam haver de treure algun pi petit que havia caigut al mig del pas.
Aquest és el començament de la pista.
Vam arribar sense incidents al revolt que buscàvem.
I vam anar seguint el gps cap a l'esquerda 2
La zona groga és on hauriem de trobar les esquerdes 2 i 3, segons les dades que és van agafar l'any 2007, però sembla que om les ha canviat de lloc perquè per allí no hi eren pas.
Passats uns minuts i veient que amb les coordenades que teniem no faríem res de bo, Vam tornar als cotxes per revisar el mapa.
Llavors vam marcar un rumb que ens acostes de dret als cingles per mirar de trobar l'esquerda 1.
Però de seguida ja vam trobar-nos forats i esquerdes al mig del bosc. A aquest indret l'hem anomenat el "Bosc esquerdat"
Com que l'objectiu final és fer una exploració total de la zona, vam decidir començar per la primera esquerda que vam trobar.
I pel que sigui la vam anomenar Palomera-11, i la vam marcar on vam fer el primer rapel.
Mentre en Víctor i jo fèiem la topo de la Pal11, en Toni i en Sergi baixaven un altre avenc al costat mateix.
I la Leo s'esmunyia per una esquerda molt estreta sense necessitat de material.
Aquestes son les imatges de la Pal11.
En un punt ens vam trobar un pou, com que hi havia l'equip de superfície pendent de nosaltres, ens van muntar una corda des de l'exterior i la vam utilitzar per fer un pèndol i estalviar-nos baixar el pou que no era altra cosa que un cul de sac.
Seguíem progressant passant per sota o per damunt de blocs encastats.
Alguns d'ells amb posició ben curiosa.
A pocs metres del final de l'esquerda que exploràvem escoltem la veu de la Leo que ens crida. Era a pocs metres a la nostra dreta però sense poder arribar fins on érem per l'estretor del pas.
Nosaltres ja vam arribar al final de l'esquerda, un punt totalment reomplert de material. Vam girar cua i en el primer lloc que era obert, la Mari ens va tirar una corda i vam sortir a fora
A continuació en Víctor va seguir amb les topos de l'avenc-esquerda Pal12 que ja s'havien mirat la Leo, Sergi i Toni.
A pocs metres del final de la Pal11, que acabava reomplerta amb material del exterior, hi ha un morro de pedra esberlat de dalt a baix i que és prou evident que és la continuació de la mateixa esquerda
Aquest tram també s'acaba amb un altre tap de blocs.
I no ens queda cap altra solució que buscar un pas per enfilar-nos al cap de munt i buscar un lloc per fer un ràpel més enllà del tap.
Aquesta es l'esquerda des de dalt de tot.
En Sergi, a la dreta, muntant el ràpel.
Des de la corda ja veiem que ens trobarem amb més blocs i taps.
En Víctor i en Toni van poder retrocedir fins just el tap anterior.
Mentre jo em quedava a sobre un bloc per protegir la corda d'uns fregaments excessius quan ells pugessin.
Vam demanar que ens tiressin una segona corda des de el mateix pi però un parell de metres més enllà. i en Toni va baixar del bloc per la part oposada, però no hi havia pas per sota. Calia canviar el ràpel de lloc i clavar material.
Des d'on estàvem veiem a una vintena de metres com l'esquerda feia un gir de 90 graus i ens mostrava una paret ben llisa.
Vam anar sortint, i ja vam deixar-ho per un altre dia.
Des de dalt, veiem que ens quedava un centenar de metres de roca fracturada.
Aquest bloc que és veu a dalt centrada a l'imatge, es la gran roca que es veu des de la Pleta de la Vila.
Visió singular d'un conjunt de 4 plecs "chevron" (punxeguts) ..
I el Pedraforca vigilant a veure que fotíem per allà.
Tornada cap a la Boca del Pal11 on hi havíem deixat motxilles i material.
I l'hora de dinar.
Vam sortir de la pista fins el vehicle de la parella Leo-Sergi on ens van obsequiar amb un cafè i unes comoditats indignes d'uns espeleòlegs de "pro"
Un dia i un temps fantàstics, i un bosc esplèndid.
Amb ganes de tornar-hi per acabar la feina.
Continua aquí https://espeleodijous.cat/index.php?node=216
