Aquest dijous vam hi érem: Dolors Boter, Pere Cantons, José Hidalgo, Mari Oliveras, Toni Robert, Jordi Roca, "Víctor" i Jordi Perera.
Anavem a visitar 2 cavitats, la Cova Cantero i l'avenc Sabarín.
En el grup de la Cova Cantero hi eren: Pere Cantons, José Hidalgo i en "Víctor".
http://espeleobloc.blogspot.com/2013/12/visites-la-mola-de-cati-desembre-2013-1.html
Fitxa tècnica:
Realment no cal res de res, tot i això i com que no hi haviem estat vam posar una corda de 60m per ajudar a pujar el graó i la rampa.
Algunes observacions geomorfològiques a la Cova d’en
Cantero
El relleu
La cavitat es troba a la Mola de Catí dins del Parc Natural dels Ports.
Geològicament aquest extens relleu és l’extrem NE del Sistema Ibèric dintre ja de les
serralades costeres (Catalànids) és un massís de roques carbonatades mesozoiques que
el paroxisme alpí va plegar i aixecar. Son rellevants els plecs, encavalcaments i falles
sovint de direcció NE-SW.
La Mola de Catí constitueix una “taula” carstificada que culmina als 1.328m. Gairebé
encinglerada per tot el seu perímetre, el pla superior està ocupat per una densa massa
forestal de pinedes.
Les dolomies negres d’edat Juràssic-Cretaci (Dogger-Neocomià) son el substrat on es
desenvolupa la cova d’en Cantero.
La Cova d’en Cantero
Els companys Juli Serrano i Montse Roca en el seu article publicat a Espeleobloc 22.12.2013 descriuen la seva localització:
Arribats al pla de la Mola de Catí, aviat la pista és bifurca; agafarem la desviació dreta (a l’esquerra aniríem cap a la cova Cambra). Aproximadament a 1 km més endavant deixem la pista (X272531, Y4521444) i seguim a la dreta per un camí de roderes que desemboca uns 500 m més endavant a una suau torrentera, on trobem la depressió on s’obre l’avenc de la Crisi (X272733, Y4521790). Cal seguir endavant fins el cingle que s’aboca al barranc de la Paridora. Les coordenades de la boca son: UTM ED 50 X272804 X 4521976 Alt. 1260m
Descripció
Com veiem ben representat en la topografia la cavitat s’obre en una petita depressió que, per un petit pas descendent entre blocs, condueix a una galeria fortament inclinada que va augmentant les seves dimensions desembocant en una notable sala de 30x10x20 entapissada de concrecions de diversos colors.
A part de compartir la satisfacció estètica d’admirar la innegable bellesa de la sala, (objectiu principal dels companys fotògrafs), tot i la curta durada de la nostra estada, vam poder examinar amb una certa minuciositat alguns detalls morfològics dels que destacarem quatre dels més rellevants en els següents apartats:
1. Les coloracions negres de les formacions
La negror dels espeleotemes ha estat tradicionalment atribuïda al sutge, tot considerant que es devien fer fogueres a l’interior o era producte de la il·luminació amb torxes Aquest és un tema recurrent, que observem en la majoria de les cavitats de la Mola – coves i avencs-, i que ja vàrem descartar en l’article dedicat a la Cova Cambra, proposant com alternativa les infiltracions de diòxid de manganès.
En efecte, en aquestes roques dolomítiques alterades pels agents atmosfèrics i biològics (vegetació, microfauna..) s’origina una capa externa de sòl que possibilita les migracions descendents dels elements solubles cap a les fissures de la roca que conduiran finalment al concrecionament acolorit de la cavitat.
En Carlos Galán de la Sociedad de Ciencias Aranzadi ha estat tant amable d’enviar-nos el resultats dels anàlisi de laboratori del 2019 de mostres les colades negres de la cueva- sima de Urigutxi (Sierra de Urbasa) que mostren “coloraciones grises a negras que pueden atribuirse a la ocurrencia de trazas de oxi-hidróxidos de Fe y Mn que tiñen la calcita....destaca la ocurrencia localizada de coladas estalagmiticas negras, formadas por el mineral todorokita, un óxido múltiple de hidratado de varios metales (principalmente manganeso) de probable origen biogénico”
Veieu en una imatge de la Cova d’en Cantero una colada trencada que mostra com la coloració negra recobreix la calcita.
2. La tartera
La rampa que constitueix el terra de la cavitat, per la seva magnitud, ens obliga a pensar que és d’origen extern. Això ens indica que el relleu exterior ha estat molt diferent en èpoques anteriors per permetre que alguna vall o gran depressió avui inexistent, possibilités l’entrada d’aquest volum d’enderrocs.
Tarbuck 2015 apunta que el desgast medi dels relleus correspon a uns 3cm per mil·lenni. Tot i la variabilitat d’aquest indicador, el que és cert és que un centenar de milions d’anys que aquest relleu està exposat després de la terciària orogènesi alpina, permet comprendre que han pogut succeir unes importants modificacions del paisatge Si observem la rampa, constatem que inicialment està constituïda de materials fins que progressivament es tornen més grans.
Això sembla una contradicció ja que els materials més pesants es dipositen abans que els més lleugers. Probablement hi ha una successió d’aportacions, les més antigues amb una major capacitat d’arrossegament les condueixen més lluny i les més modernes de menor intensitat només aporten materials més fi que resta dipositat en el primer tram.
A més a més cal atribuir un cert paper a d’altres possibles aportacions. Lateral i zenital per l’acció de la falla que apareix a mitja rampa, i sense descartar que algun gran bloc del darrer sector correspongui amb un ensorrament d’un primitiu sostre, tot i que en l’actualitat el predomini de les formes de dissolució ocupen les voltes acampanades.
3.- Etapes de concrecionament.
Un altre element que ens indica una complexa superposició d’etapes en l’evolució mediambiental de la cavitat, la trobem ben reflectida en el recobriment litogenètic. Trencament d’estalactites per desplaçament, reexcavació de colades, bloc reconsolidats per concrecionament, etc.
4.- L’enigma foradat.
Al costat dret de la rampa en sentit descendent hi apareix una forma singular, sobre la
que també ens plau fixar l’atenció.
Es tracta d’un forat del que ara només és conserva una secció.
Talment com si primitivament es tractes d’una mena de “pilota” buida i recoberta de concrecionament que l’envoltava esferoidalment. L’erosió l’ha partit...i l’ha posat al descobert. Un cop “obert” s’ha reomplert parcialment de concrecions i derrubis. En el seu perímetre veiem un seguit de capes d’estalagmitització.
La sortida
El dia estava molt tapat.
Primer de tot vam fer cap al refugi per esmorzar.
