En aquesta sortida vàrem ser-hi: Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Toni Robert, "Vìctor" i Jordi Perera.
Situació:
Les coordenades de l'Espeleoindex son prou aproximades, i no hi ha cap problema per trobar la boca, És a pocs metres del teix, a la paret d'un marge de roca.
Just al revolt de la pista on cal aparcar hi ha una fita.
Fitxa tècnica:
Sense haver-hi anat i veient la inclinació de la rampa a la topo, vam decidir muntar una corda de 60 des de l'exterior.
Potser no calia però a nosaltres ens va fer servei i més d'un s'hi va agafar per pujar.
El punt on acaba la rampa a la capçalera del primer pou no és tan inclinat com per ser perillós si s'hi arriba sense corda.
Ancoratges:
A mitja rampa vam assegurar en natural.
A la capçalera del primer pou vam assegurar en natural i vam penjar-nos d'un spit amb la rosca molt deteriorada.
A la capçalera del segon pou hi han 2 spits que també estan molt malmesos. un metre més avall i a mà dreta hi ha un tercer spit que ens desvia per evitar d'acabar el ràpel dins l'aigua, aquest no el vam muntar i no sabem en quin estat és troba.
Caldria anar-hi amb un trepant i re-equipar.
La sortida.
A l'inici de la pista ja podíem veure que hi trobaríem boira.
La fita que hi ha al revolt de la pista.
Amb il·lusió i alegria sortíem de dins els cotxes per equipar-nos.
Estranyament hi havien molts voluntaris que és volien quedar a vigilar els vehicles.
Ens enfilem pel costat de la fita endinsant-nos dins la boira.
I desprès d'una penosa aproximació de 2 minuts, arribem a l'avenc i al teix.
La boca de l'avenc.
Més val baixar tots agrupats, perquè al arrossegar-nos és inevitable que rodolin pedres cap avall, i més val que no agafin velocitat.
Instal·lant la capçalera del primer pou.
Queden unes restes podrint-se d'una maroma amb nusos.
Sortim d'aquesta sala i avancem per la galeria cap al 2on pou.
Detall del sostre.
El ràpel de l'últim pou.
Aquesta va ser la mesura de l'oxigen, 20.7 a la saleta de sota el 2on pou.
I com que cap ningú és va voler mullar per anar a visitar l'última gatonera, vam iniciar la tornada.
A les parets d'aquesta galeria i trobem petxines i d'altres fòssils.
La galeria ens permet estar més o menys dempeus però d'ample no n'és gens.
Una altra vegada som a la sala gran a sota el 1er pou.
Ara de pujada, et vas fixant més en l'entorn i veiem que a la rampa d'accés, a més de pedres que ens cauen al damunt, també hi han ossos.
I ens anem reunint a fora.
Un altre dels moments àlgids de l'espele.
Vam anar pista avall, buscant un indret més arrecerat.
On parar la taula i dinar
A l´ultim pouet, hi ha un engolidor ple de sorra i pedres taponat, que marca el final de la cavitat i normalment sempre hi ha un pam o dos d´aigua