Els damnificats d'aquest dijous: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, "Vìctor" i Jordi Perera.
Fitxa tècnica:
No vam utilitzar cap corda.
Va ser una sortida amb un rosari de petits entrebancs.
En Pere Cantons fou qui va proposar aquesta sortida. Malauradament, a darrera hora li va ser impossible de venir, i la resta de nosaltres, d'alguna manera, ens refiàvem d'ell per l'aproximació. També va haver-hi descoordinació en l'hora de trobar-nos.
Un cop a Pontons, s'ha d'arribar a la font d'Oriola, però vam errar el camí i ens vam ficar per unes pistes molt estretes que anaven a uns camps. A la fi, vam abandonar els cotxes al marge d'un camp de cebes i vam arribar a peu fins a la font.
Una minoria ja anàvem un xic desganats i ni ens vam canviar.
La vista de les Roques Grans.
La Font d'Oriola només és un clotet, en un racó, amb un tub d'on surt un rajolí d'aigua i que va omplint una bassa.
Vet aquí on hauríem d'haver arribat amb els vehicles.
Tot seguit ja ens trobem amb la tartera.
En "Víctor" havia situat, amb les ortofotos, els punts on les esquerdes s'obrien al cingle. Vam introduir-les al gps i vam anar cap allà.....
Però els mapes i les topografies es van quedar al cotxe (un altre dels entrebancs del dia).
Un pic situats al punt, veiem que d'accés a peu pla no n'hi ha cap, potser a mitja paret, però res que ens fos fàcil d'accedir-hi.
Llavors comencem a resseguir el cingle en direcció oest, tot cercant-hi les esquerdes.
Fins que s'acaba la cinglera i desfem el camí cap a l'est.
Es llavors quan la Dolors i la Mari decideixen que ja n'han tingut prou i marxen cap als cotxes.
Passem per darrera un bloc desprès de la paret, on hi ha unes pintades.
i anem seguint un corriol que de seguida ens mena cap a la plana de dalt del cingle.
Des de dalt, ara sí que trobem les punyeteres esquerdes.
És en aquest punt on els més valents del grup, en Toni, en Víctor i en Rafel, s'endinsen a les profunditats del subsòl.
Mentrestant, els altres glossàvem els fets i les anècdotes viscudes amb els companys que ara s'estaven jugant la pell.
Pocs minuts més tard, el grup de dalt va aconsellar als exploradors que anessin sortint, que feia gana, i s'arriscaven a una pluja de pedres si no anaven fent via.
En pocs minuts ja érem als cotxes, vam donar la volta per anar a la font pel bon camí, i vam dinar.
Com que érem a Pontons, vam aprofitar per passejar-nos per la mina de les Calaveres, car alguns del grup no hi havien estat mai.
Una visita anterior a les mines:
https://espeleobloc.blogspot.com/2010/04/les-mines-de-pontons.html
Per a saber-ne més d'aquestes mines podeu visitar el web:
http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2013/11/avanc-dels-treballs-realitzats-les.html?m=1
que és d'on n'hem tret la topografia.
De color groc hi ha marcada la passejada d'aquest dia, vam entrar-hi per la boca sud i en vam sortir per la del nord.
Gairebé al punt més allunyat de l'exterior, hi havia aquest brot d'uns 20 cm d'alçada i que estranyament té les puntes de color verd.
La Mari demanant silenci, no despertéssim a l'únic ratpenat que vàrem veure-hi.
En algun punt vam mirar el nivell d'oxigen que era totalment normal.
Tot i això en els punts més allunyats de l'exterior i havien un parell de graus més de temperatura.