Aquest dijous hi anàrem: Núria, Maria, Dolors Boter, Joan Cullell, Jaume Juliá, José Hidalgo, Xavier M.Galiana, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas i Jordi Perera
Aquest dijous havíem de muntar alguna cosa prou fàcil i entretinguda per la canalla.
La Maria volia fer el seu segon ràpel, la Núria el primer, i en Rafel feia anys que ens escalfava el cap dient que "abans tot era millor i que l'elektron és més fàcil que la corda".
Nosaltres ja l'avisàvem del seu error, li dèiem que no era pas el primer en dir-ho, i que a l'espeleodijous ja havíem acabat amb aquest mite.
https://espeleobloc.blogspot.com/2013/12/lavenc-de-les-piques-mura-1.html
Aquesta és una imatge prou digne d'en Juli amb elektron aquell dia de l'any 2013. Les imatges on es veia gent plorant de cap per avall enganxada a l'escala van ser censurades pel redactor.
Però no, ell seguia amb la seva dèria.
Certament en Rafel hauria pogut fer-nos la classe magistral a qualsevol avenc, la Ferla, Font i Sagué, Esquerrà......, però el seny es va imposar i vam encadellar les necessitats de la canalla amb les del canalla.
Ningú es va perdre i ens vam trobar sense problemes a l'inici de la pista.
Però encara no havíem fet cinquanta metres que ens trobem amb això.
Això és al terme municipal de Cervelló, i si algú hi té mà els pot avisar.
De cap manera és una denúncia contra l'ajuntament, ans al contrari, se'n fan un tip de treure merda d'aquí, això és una denúncia cap als miserables que utilitzen el medi natural com a abocador.
Aparquem els vehicles i ens canviem.
A l'hora de traginar, la Maria diu que és més fàcil portar a sa germana que una motxilla.
En Rafa somrient amb la seva escala.
Arribem a la cavitat, i mentre uns es van equipant,
la llicenciada ja està fent nusos.
La pel·lícula torna a l'entrada superior.
Mentrestant en Rafel, a la boca inferior i en "petit comitè", tot fent-se el suec, comença a baixar.
Quasi s'escapoleig sense que poguem fer-li cap foto.
I mentrestant, l'equip de la boca superior va avançant cap a la foscor.
Arribem tots a la base del pou, on ens trobem amb en Rafa i el seu equip de suport.
Jo em trec el barret davant seu, no m'ho pensava pas que arribés a baix sà i estalvi.
Llàstima que enardit pel seu èxit, va decidir de desfer el camí i pujar per l'escala.
Va crear expectació.
I fins aquí va arribar.
El públic s'ho passava d'allò més bé.
I va actuar el grup de rescat, encara sort que no havia anat gaire amunt.
Tot i això, el rescat va durar força estona.
El públic ja començava a perdre l'interès.
Finalment en Rafa es va poder desfer de l'escala.
La Mari va voler comprovar qui sap el què.
I les nenes, arribant al mateix graó.
Com tantes vegades, en José no surt a la foto.
Un cop treta l'escala, vam muntar una politja i amb el sistema "Xavi (*)" la Maria i la Núria van pujar i baixar pel pou.
(*)El sistema Xavi és molt senzill, es tracta de què en Xavi estiri la corda.
Com que era molt d'hora per anar a dinar, vam acostar-nos a la creu de l'Ordal a repassar una mica d'Història.
I més tard buscant l'avenc dels ossos, avi desaparegut, vam anar a la pedrera abandonada, sota la torre del telègraf, on tampoc vam trobar l'avenc del telègraf.
Algú va comentar que el mag del grup faria una sessió al restaurant.
Com que les noies no s'ho volien perdre, van orquestrar un pla; Mentre la Núria feia moixaines als avis, la Maria els hi pispava les claus del cotxe i marxaven rabent per no fer tard a l'espectacle.
No els va sortit bé, el mag va haver de recollir els avis.