Aquest dijous hi anàrem: Dolors Boter, Estrella Broquetas, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi López, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera.
Ens acompanyava en Juli Ochoa, que és qui ens va proposar la sortida i ens va facilitar l'accès a la mina.
Hem de fer esment que l'accès a la mina no és lliure i que cal obtenir permís per a visitar-la, doncs s'ubica dins de propietats privades.
El tram que vàrem visitar té dos accessos, a peu pla per una reixa tancada amb un cadenat i que a més a més és dins un perímetre encerclat amb una malla amb la finalitat de protegir fauna, i per un pou amb una tapa de ferro tancada amb clau.
Podeu veure aquesta mateixa sortida amb més informació aquí:
https://barnasub.blogspot.com/2021/02/mina-torreblanca-1-antecedents.html
https://barnasub.blogspot.com/2021/03/la-mina-de-torreblanca-2-lacces.html
https://barnasub.blogspot.com/2021/03/la-mina-de-torreblanca-3-la-visita.html
En Juli Ochoa es un estudiós de l'història de Sant Just Desvern, veterà membre del Grup Espeleològic Rats Penats i entusiasta coneixedor del subsòl municipal.
Ha publicat nombrosos treballs actualment disponibles a la xarxa que trobareu seguint els enllaços que relacionem:
https://centreestudissantjustencs.cat/content/historia-de-les-mines-daigua-santjustenques/
https://www.raco.cat/index.php/MEST/issue/view/3527
http://espeleologiabibliografia.blogspot.com/2010/01/mines-daigua-st-just-desvern.html
Cal destacar que el grup espeleològic Rats Penats foren pioners en l’exploració moderna de les mines, especialment de les vint-i-sis del seu terme, de les que quatre superen el quilòmetre explorat. En els seus treballs cal destacar un acurat inventari, la topografia dels conductes, l'exhaustiva recerca de documentació històrica, la detallada informació dels diversos mètodes constructius i fins i tot la recopilació d’un vocabulari especialitzat.
No us perdeu el primer enllaç al web barnasub amb un capítol sencer del llibre "Les mines d'aigua a Sant Just Desvern" on s'explica com s'excavaven.
La mina d'aigua de Torreblanca, té una longitud topografiada de 2.370 metres i és un compendi del que es pot trobar en aquests conductes: mina blanca (no revestida), mina bastida o bancada, gatera (on cal anar a quatre grapes), pou de registre (per on accedim a la galeria, pous de buidatge tancats, espiralls de ventilació, aigua a l’estesa (que ocupa tot el terra), aigua en canaleta, guineus o arrels de vegetació exterior de grans dimensions, etc.
L'accès:
L'exploració.
Vam fer 3 grups, (Estrella, Jaume,Jordi L.,José i Rafel) - (Dolors, Toni, "Víctor",Jordi) i en Juli i en Jaume que és quedaven a fora.
El pou d'accès.
Deu fer uns 7 metres de profunditat, i tot i que hi han previstos forats a la paret per agafar-si, nosaltres vam utilitzar una corda i el material de verticals. nomès un va pujar per a paret sense material, però tot i així ho va fer assegurat.
A partir d'aquì les galeries son estretes i l'alçada és variable, hi han llocs on vas dempeus, en altres trams vas encorbat i fins i tot pots trobar-ta de quatre grapes amb 30 cm d'aigua. Les botes d'aigua ajuden a que l'aigua que t'entri no marxi.
El pou es just a sobre d'un afluent, que s'incorpora a la galeria principal amb un graó.
Les properes imatgescorresponen al tram d'aquest afluent que ve del sud.
L'aspecte del aigua un cop hi hem trepitjat no convida a tastar-la.
Els pous de buidatge, que anem trobant sovint, ens permeten posar-nos drets.
Desprès d'avançar uns metres calia comprovar el nivell d'oxigen.
Mes pous.
I aquestes imatges ja son de tornada.
Aquesta formació que tant ens crida l'atenció, és una arrel concrecionada.
Un cop vam retrobar el pou d'accès vam seguir a galeria principal en direcció est.
Aquest és el tram més llarg que vam poder visitar.
Un pou de secció rectangular, l'únic que vàrem trobar.
Una tram amb una bona rampa. Aquí els constructors van fer el terra d'obra amb una canal.
Aquí, en un tram més pla, el terra és totalment concrecionat.
Més endavant hi trobem un graó.
Les parets fan formes sinuoses.
Aquest tram va ser el que tenia el sostre més baix.
I tampoc no és gaire ample.
Una paret de maons totalment concrecionada.
El sostre amb formacions.
hi havien trams amb les parets de pedra natural.
Amb parets protegides amb ceràmica. Fixeu-vos amb el detall que les parets son diferents, la de la dreta facilita l'aportació d'aigua.
Aquí veiem una paret de pedra natural i l'altra de ceràmica.
En aquest tram les dues parets drenen aigua.
Un altre pou de buidatge, ple d'arrels.
Fixeu-vos en el detall d'una galeria superior, que no vam visitar.
En aquest tram hi havien més pous amb galeries com aquesta.
A vegades a sota els pous sense ceràmica les parets s'havien desmuntat i feien petites parets que acumulen més nivell d'aigua.
Aquest altre pou de buidatge només el van revestir fins la meitat.
Aquests forats gairebé tapats son els graons que deixaven per poder pujar i baixar del pou.
Unes altres parets sinuoses, sembla que ja ho van construir així, car que no hi ha cap peça trenada.
I per últim ens quedava la galeria principal direcció oest.
Aquest era el tram més llarg quan el van topografiar el grup dels "Rats Penats", però actualment hi ha un esfondrament a pocs metres del pou.
Ens trobem una bifurcació.
Que és l'accés a peu pla esmentat abans.
I tot seguit, uns deu metres més enllà ja tenim l'esfondrament.
A prop d'aquesta sortida hi vam veure aquests bestioles. i algun altra salamandra més a la paret d'algun pou.
Ja es l'hora de sortir
