El dijous hi anàrem: Dolors Boter, Estrella Broquetas, José Hidalgo, Jaume Julià, Mari Oliveras, Toni Robert, "Víctor" i Jordi Perera.
Article anterior dels jardins del Laberint: https://espeleodijous.cat/index.php?node=252
Aquest cop vam fer la topografia de la Mina del Garrofer.
La poligonal suma 250.14m.
I sobreposada al mapa
La Mina del Garrofer junt amb la mina del Ferro
Aquesta vegada vam fer dos grups. En el primer hi anàvem, "Victor", José i Jordi que anàvem a documentar i fer la topografia de la mina i en Jaume que va decidir quedar-se a fora, per tenir cura que ningú no ens deixés tancats a dins.
A l'altre grup hi havia l'Estrella, Mari, Dolors i Toni que volien fer la visita a la Mina de la font del Ferro atès que cap d'elles no hi havien entrat el dijous anterior.
Aquest grup d'imatges corresponen a la Mina del Garrofer.
Preparant-nos davant la porta d'entrada.
Només d'entrar-hi trobem unes escales que baixen a mà esquerra.
Un gir a mà dreta, quatres graons i ja som a la galeria.
A la dreta, un metre i mig més enllà, la galeria s'acaba i només segueix la petita canal que porta l'aigua.
Al llarg d'aquest primer tram de galeria hi ha un cable elèctric amb bombetes.
Tot i que en un estat un xic defectuós.
Aquest tram és força estret i no gaire alt.
A voltes s'acaba la ceràmica i som dins el granit.
Trobem un gir de 90º a l'esquerra.
Seguint el sentit que portàvem, la galeria acaba de seguida.
Aquest és el primer cul-de-sac.
Retrocedim i fem el gir de 90º.
Més endavant trobem una bifurcació i un altre cul-de-sac en el sentit que portàvem.
Si mireu la ortofoto amb la poligonal, hi ha un punt a sota una pista on hi ha dues galeries a 90ª que no es comuniquen i que són curtcircuitades per una diagonal. Aquest punt es correspon amb les següents imatges.
De segur que hi havia un pou de buidatge que van desmanegar al fer-hi la pista.
Aquí ens va fallar el sistema d'entrada de dades, per sort teníem el necessari per adobar l'interfície.
Ara entrem en un tram on hi ha uns "ponts" per aguantar les parets i amb el sostre força alt per ser una mina.
Primer pou.
i aquí en mig de les galeries hi ha grafits dels qui arranjaven o potser només visitaven la mina.
1958
1912
Segon Pou.
Això és el final actual de la mina.
Més imatges, ja tornant cap a l'exterior.
Unes restes que semblen de carbur.
Aquest és un pou que ara és tapat al nivell del sostre de la galeria
I quan ja sortíem, ens vam trobar amb el segon grup.
El segon grup a la Mina del Ferro.
En Toni adonant-se que no totes les idees són bones.
Sortint de la mina del Ferro per la porta rovellada per anar a trobar-nos a la mina dels Garrofers.
Havent sortit tots de la mina del Garrofer, ens vam aplegar per anar a cercar la Mina de la Marquesa (*), que segons aquest mapa és al Torrent de Fonadills, més al nord i a l'est d'on érem (color blau).
El mapa parla de 4 pous, un diu que és "tapat" i una presa d'aigua.
Per cert, on aquest mapa situa la Font de la Marquesa, l'ICGC hi situa la Font de la Senyora però in-situ, a la FONT, hi posa Font de Can Gras.
La mina de la Marquesa situada més o menys al mapa del ICGC (Color carabassa).
Fixeu-vos en els noms de les fonts.
Canviem de riera.
Arribem a l'antiga presa.
El primer pou és totalment tancat dins un dau d'obra sense cap porta.
I el llit de la riera és totalment colgat d'esbarzers i desemmalesar el pas ens sembla una feina titànica.
Seguim remuntant la riera pel seu marge esquerra fins la font de Can Gras, Senyora, Marquesa o com carall s'anomeni.
A l'alçada de la font, el llit de la riera és net, sense bardisses. Ens hi atansem a buscar-hi un dels pous, que segons el nostres càlculs seria el tercer.
Primer hi trobem un abeurador.
I efectivament, allà on hauria de ser-hi, hi trobem un pou.
El pou és ple de branques i merdes que alguns desgraciats hi han abocat com si fos la vall de Sant Joan.
El més voluntariós s'hi fica.
I comença a buidar.
La resta és col·loca en la posició clàssica del jubilat.
En Toni aconsegueix escolar-se cap a una galeria.
I llavors hi baixo jo. I sí, el casc és opcional. 
La galeria on ha entrat en Toni va en direcció oest, cap a la font dels mil-noms on hem estat. És un "afluent" de la galeria principal que no teníem present.
Les parets són construïdes amb pedres i morter, decorades amb arrels.
Però de seguida trobem el final d'aquesta galeria.
Tornem enrere i ens obrim pas cap al nord riera amunt, per la galeria que considerem principal.
I ens trobem la galeria que s'acaba.
És estrany perquè segons el mapa encara hi ha un quart pou i força metres més.
No podem seguir la galeria riera avall, hauriem de buidar tota la porqueria que hi han llençat.
Sortim del pou desanimats, però segons el mapa, ha d'haver-hi un quart pou tapat riera amunt.
I efectivament, el trobem una mica més amunt, i sí, és tapat.
I per ara deixem còrrer aquesta mina, com a mínim fins el proper confinament.
(*) La continuació de l'exploració la podeu seguir a: https://naturaendins.blogspot.com/2021/11/mina-del-torrent-de-fontanillas-horta-1.html
