Aquest dijous ens vam trobar: Dolors Boter, Pere Cantons, José Hidalgo, Jaume Julià, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera.
Ens vam trobar a la plaça 1 d'octubre de Bellcaire d'Urgell, allà va ser on en Jaume és va trobar amb l'anònim amenaçador al parabrisa del seu cotxe.
Amb els ànims alterats ens vam dirigir cap a munt del Montsec d'Ares per comprovar allà mateix quin temps feia.
Volíem tornar a la Grallera Mitjana del Corralot, però allà dalt feia fred, vent, i érem a dins d'una boira pixanera.
L'autoritat va aplicar una mica de democràcia orgànica i és va deixar el graller per un altre dia. És va dir d'anar a la cova de Sant Miquel, però com que passàvem a tocar prop de la Cova del Brugal vam parar i fer un 2x1. De fet això ja era una repetició de la sortida del 8 de juny del 2015.
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/07/cova-del-brugal-1.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/07/cova-del-brugal-2.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/07/cova-del-brugal-3.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/07/cova-del-brugal-4.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/07/cova-de-sant-miquel.html
Cova del Brugal
No tots hi van voler entrar, uns quants és van quedar als cotxes. (No en diem els noms per no facilitar objectius a qui ens amenaça) 
Encara no hi érem tots que la Dolors ja s'esmunyia endins.
Primer vam anar, baixant, a la dreta. A la part més lletjota de la cova.
Una mena d'arna.
De seguida arribem al final i girem cua.
Vam veure quatre rat-penats.
Darrera la Mari hi ha aquesta finestra que porta a un cul-de-sac.
Aquí en mig de les formacions trobem un altre rat-penat.
Un tercer.
La Mari arriba al punt on la galeria fa un gir a ma dreta i comença una rampa blanca.
Ara força endins de la cova, tornem a veure un altre rat-penat.
I ja arribem al petit sifó on s'embassa l'aigua. i s'acaba la galeria.
La Mari amb l'alien a put de sortir.
Aquí hi ha una galeria que s'enfila cap a munt, tot i que a l'alçat de la topografia no hi és dibuixada.
És prou inclinada i hi ha prou fang per fer-la emprenyadora de pujar.
S'acaba amb un bassal i uns degotalls.
L'aigua va fent la seva feina, qui sap si amb unes bones pluges no s'acabi engrandint prou com per poder-hi passar.
Iniciem el camí de tornada.
I de mica en mica, tots anem sortint.
Ens re-agrupem als cotxes i anem cap a la Cova de Sant Miquel.
Aquí hi han uns bolets que han crescut al sostre.
Un llimac.
El cadàver d'una arna.
La Dolors intentant forçar un pas.
En "Víctor" buscant-se problemes.
Estimant-se la pedra.
Els que s'ho miren.
I aquí veiem com ell vol deixar la relació però l'altra no vol que marxi.
Els cretins i les seves marques.
Quan vam sortir de la cova, aquest era l'aspecte del cel.
Cal explicar que la pista per on havíem baixat era molt fangosa, i jo patia per si podríem pujar.
Vam pujar de seguida abans que no plogués.
I allà mateix a l'entrada del poble vam fer el pícnic.
El cel ens va respectar.
I mentre dinàvem ens anàvem mirant aquest forat ...
