Hi vàrem anar: Dolors Boter, Estrella Broquetas, Pere Cantons, José Hidalgo, Jaume Julià, Xavier M.Galiana, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera.
Aquesta cavitat acabarà sent una clàssica del grup. Tot sovint hi ha un nou company que no la coneix i com que el forat és prou interessant ens hi avenim a repetir-lo.
Si no ho heu fet, no us perdeu aquests enllaços on en "Víctor" ens ensenya a mirar més enllà del que veiem.
https://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/10/grallera-mitjana-del-corralot-1.html
https://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/10/grallera-mitjana-del-corralot-2.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2014/07/de-nou-la-grallera-mitjana-del-corralot.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2014/07/de-nou-la-grallera-mitjana-del-corralot_6.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2014/07/de-nou-la-grallera-mitjana-del-corralot_7.html
Situació:
Montsec amunt fins Sant Alis, seguim la pista amb el cotxe cap a l'est fins on es cregui convenient i la resta a peu.
Fitxa tècnica:
Una corda de 30 i de 3 a 10 mosquetons.
Ara hi ha un munt de químics, hom ha muntat un passamà i fins i tot unes presses pels peus collades a la paret per tal de facilitar el pas del passamà. Sembla talment com si hom utilitzes la cavitat de manera habitual per a portar-hi grups organitzats.
Realment el pou no deu fer ni 8 mts. i si s'instal·la amb els antics spits amb un 15 ja n'hi hauria prou.
Però si ha plogut, la rampa rellisca molt i agraireu la corda, i si no, us fareu un tip de riure veient com els companys pugen amunt i rellisquen cap avall.
El muntatge que han fet amb els químics, de color blau les presses artificials pels peus.
TOTS els químics els han col·locat malament, I les preses de peu es mouen, però no passa res, son temps "moderns".
La sortida:
Com és costum ens vam trobar a Bellcaire d'Urgell, vam fer seguir cap a Àger i cap a dalt del Montsec.
Aquesta vegada hi va haver un accident, aquest pobre llangardaix que estava gaudint del sol del mati va suïcidar-se llançant-se contra un dels cotxes.
Un cop fetes les exèquies pel difunt, vam seguir el camí.
El sis-cents segueix on sempre.
Cal remarcar la qualitat de la pintura emprada per la Seat als anys 70.
Fent companyia al sis-cents vam deixar-hi un dels cotxes, la resta vam seguir endavant.
El camí a peu és pot fer pel dret fent les sifonades de les rieres, o mantenint l'altura resseguint el perfil de la muntanya.
Nosaltres intentem evitar les pujades i baixades i anem planejant.
A la boca ens vam trobar la desagradable sorpresa de trobar-nos un bocí de formació abandonat per un imbècil.
En Xavi, que encara esta tocat per el "puto" virus, patia per si tindria prou forces per superar la panxa que fa la roca al sortir quan s'instal·la arran de terra.
Per si de cas vam fer un muntatges deixant una corda directa sense reinstal.lar que arribés al fons del pou, per si calia posar-hi una politja, i un altra reinstal·lada com Déu mana.
Però mentre reinstal·làvem, en "Víctor" fent-se l'orni va aprofitar la corda directa per tirar avall, i en Pere que ja tenia els flaixos encesos el va seguir.
Mentre vam veure les preses de pèl, vull dir de peu i ens vam adonar de tot el muntatge que havien fet.
Pensant amb en Xavi, vam desmuntar-ho tot per utilitzar tota aquella ferralla.
I ja la resta van baixar com uns "senyorets" i "senyoretes".
En Xavi amb el seu nou Stop
I l'Estrella sempre riallera, el dia que vingui emprenyada no la coneixerem.
Uns ja anàvem sortint, mentre els fotògrafs esgotàvem els Gb de les targetes.
Hi ha vegades que s'enyoren els temps dels rodets de 36 exposicions.
El nivell d' oxigen correcte.
Tornant cap els cotxes.
Vam baixar on el sis-cents per menjar allà, i va ser un error, perquè al coll el vent bufava força més que no pas a dalt, però vam passar una estona entretinguts perseguint "allò que el vent s'endugué".
I de tornada per la pista, en Toni ens anava venent un altre avenc per una propera sortida.
