Aquest dijous vam fer una sortida de les que fan goig, hi érem: Dolors Boter, Estrella Broquetas, Lluïsa Cano, Pere Cantons, José Hildalgo, Jaume Julià, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, Antoni Torra, "Vìctor" i Jordi Perera.
Aquesta sortida era per treure'ns una antiga espina. L'any 2016, el dia 08 de febrer, ja vam voler visitar aquesta cavitat, però la vam trobar tancada i barrada.
Llavors no vam publicar-ne cap foto, ara en posem algunes per recordar-ho.
Aquell dia vam encertar la pista i la vam seguir fins trobar una cadena que ens barrava el pas.
Vam deixar els vehicles en un revolt, i vam caminar 4 km fins la cova.
Quan vam arribar-hi, ens vam trobar amb això:
I és clar, vam haver de girar cua i marxar.
Un detall del cartell:
Sembla fet pel Parc (Diputació de Barcelona), amb 5 logos més de diferents institucions.
Vam quedar-nos amb el dubte de si havien trobat el cosí català de la Lucy
Allà, qui fos, van posar-hi molt de ferro, tres cadenats i van desfigurar l'entrada de la cova.
A dia d'avui la cova és oberta, els cadenats no hi són, però tota la resta de ferro encara hi és, excepte un barrot horitzontal que hom va tallar.
La nota era signada pel Parc i hi havia una adreça de e-mail de la diba.
Si consultem el web de diba.cat al municipi de Mura:
https://patrimonicultural.diba.cat/cercador
La cova del Frontal no té cap menció de jaciment arqueològic, i fent una cerca per text, tampoc no hi surt cap memòria ni document de que s'hi hagi fet cap actuació.
Ara ens queda el dubte de si ho van mirar i no van trobar-hi res i s'han descuidat de desmuntar tots els ferros, o si van córrer a tancar-ho i encara ningú s'ho ha mirat i tampoc han actualitzat el web.
Sigui com sigui, ara és obert, no hi ha cartell i segons el web de patrimoni no hi ha cap jaciment.
La sortida.
A vegades ja ens passa que arribem al lloc i ningú s'ha mirat l'aproximació.
Com que no teníem més opcions, vam utilitzar el Google i ens va enviar a seguir una riera. Allà van quedar abandonats 2 cotxes.
Tot i que hi havia senyals que hom hi havia circulat, era evident que prendríem mal.
Aquí l'Estrella ens va dient que el Google diu que anem bé.
I en Toni maleint la tecnologia i manifestant la necessitat del mapa de paper, que per cert, ell tampoc duia.
Vam recular i agafar la primera pista que vam trobar, tot i veient que en un primer moment ens allunyava, i molt, d'on volíem anar.
Vam fer una bona passejada per un munt de pistes diferents.
En algun moment vam arribar a dalt de tot d'una carena i vam aturar-nos a gaudir les vistes i analitzar la situació. Hi havia qui deia que no s'havia acomiadat dels seus éssers estimats.
Una mica per casualitat i molt per la intuïció d'en Toni Torra, vam anar encertant les cruïlles fins que vam trobar unes indicacions i la pista que hauriem d'haver agafat de bon començament.
Pocs metres més enllà vam trobar una senyal que prohibia la circulació, i ja vam deixar els vehicles.
Aquest senyal, que no hi era l'any 2016, ens va allargar el passeig a peu 2 km més, vam fer-ne en total 12 sumant l'anada i la tornada.
Una possible surgència ?
Massa lluny per anar-hi.
Vam trobar un munt de refugis per rat-penats
La masia de Matarrodona, Segons diba.cat:
Sembla que la casa ja apareix documentada al segle XII; de fet, l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII.
Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona.
A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella.
Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups.
En aquesta casa hi ha la data 1700 en una llinda.
En època dels maquis, el 1944, s'amagaren en aquesta casa un quadrilla de maquis que van ser descoberts per la guàrdia civil (Ballbé, 1997).
El forn de calç.
I ja hem arribat a les fites que indiquen per on ens hem d'enfilar.
L'últim tros és molt costerut
Aquí és pot veure el barrot que falta.
En Pere preparant-se per fer les fotografies.
La Cova.....
Atenció! 109 fotografies per una cova que té un recorregut de 41m (estem malalts)
El nivell d'oxigen: 19.9%
Tornada a la pista.
I som-hi, només ens queden 6km.
I per fi, arribem als cotxes.
El cost ha estat una ungla d'en Torra amb pronòstic reservat, fet que, cal dir-ho, no li treu la gana.
La tornada la fem per la pista bona, anem a recuperar els cotxes a la riera i ja ens acomiadem fins la propera.
És un despropòsit que es tanquin les cavitats. Comentaris molt encertats