Hi vàrem anar: Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Toni Robert, "Víctor" i Jordi Perera.
Visites anteriors del grup al Pompeu Fabra, amb més informació.
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/05/avenc-pompeu-fabra-vallirana1.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2015/05/avenc-pompeu-fabra-vallirana-2.html
https://espeleobloc.blogspot.com/2013/04/avencs-pomar-i-pompeu-fabra.html
I aquesta mateixa sortida al nou bloc d'en "Víctor"
https://naturaendins.blogspot.com/2021/08/avenc-pompeu-fabra-agost-2021.html
Fitxa tècnica:
Aquest cop portàvem un 49, 40, 50
El 49 va anar des de la boca a les estretors, el pou de 9 fins la capçalera del pou de 23.
El 40 a la capçalera del pou de 23 fins la capçalera del pou de 13.
El 60 pel pou de 13 i el de 25
Fins la capçalera del pou de 13 tot és amb spits, i n'hi havia més d'un amb la rosca malmesa.
A partir del pou de 13 i han químics i fins i tot cadenes.
Situació:
Entrant al Pla d'Ardenya pel Mas de les Fonts, la primera a la dreta fins a trobar la cadena que ens barra el pas no ens fotéssim a la pedrera i els hi robéssim algun roc.
Girem a mà esquerra i seguim el mapa
Si no el trobeu, no passeu ànsia que un o altre podreu fer.
Això si, la vegetació és potent i alguns costen de trobar.
L'any 2015 ja vam visitar aquest avenc, però en aquella ocasió només hi van entrar els més intrèpids.
Les estretors i la manca d'oxigen va fer que uns quants féssim un objectiu més senzill.
Ara, aquest cop l'únic amb una mica de seny va ser en Pere, que va sortir de casa amb la motxilla buida per evitar temptacions, i ens va fer de camàlic.
La resta no recordaven, o no volien recordar la sortida anterior.
S'ha de prestar atenció en aquesta foto:
En Pere descarregant la motxilla, La Mari preparant-se per instal·lar, i en Toni, a punt de manipular el mesurador d'oxigen (ell diu que no) perquè marquès més del compte.
I en Víctor, amb esguard serè, pensant a veure quin en faria.
Els hi foto una "Y" ?
Ell diu que no.... però la Mari ja porta 2 spits i en Toni encara manipula.
<
A punt d'entrar a les estretors.
Passada la primera i a punt de passar la segona.
Jo aquí quasi era més mort que viu, la veritat és que tots panteixàvem.
Això es a la base del pou de 9, i aquí ja respiràvem millor.
El canari marcava 19.1. però oscil·lava força.
La primera idea era remuntar per la galeria ERE, i en Toni s'anava situant.
I mentrestant, anaven arribant en Víctor i la Dolors.
En Toni ja sembla que té clar per on hem d'anar, però l'ansiosa de la Mari ja ha tirat avall i s'ha passat la finestra.
La Dolors pensa que ja n'ha tingut prou i ens diu que allà és queda,
I en Victor decideix que ha portat el Ropeman fins aquí, i que aquest és un bon lloc on abandonar-lo.
2 spits més avall hi ha una re-instal·lació molt penjada, i evidentment l'hi hauria anat bé el ropeman..... però,ell és així. 
Hem baixat el pou de 23, però no som ben be a sota de tot, només trobem un spit massa alt perquè ens sigui d'utilitat. Instal·lem en natural i un desviador d'aquells que putegen.
I som a l'inici del pou de 13, aquí apareixen els químics i més avall fins i tot cadenes.
La Mari li fot avall.
En Toni la segueix.
I quan em toca a mi i em penjo noto que em roda el cap, amb el que m'ha costat passar per les estretors, i l'estona que fa que esbufeguem no em ve gens de gust baixar els 2 pous que queden ni provar sort amb les gatoneres.
Em fot perquè jo no hi havia estat mai en aquest avenc, però els aviso que em quedo allà esperant-los.
En Víctor de seguida diu que és queda amb mi i els de sota també diuen que ho deixen còrrer i que tornem tots junts.
Mentre els esperem, en Víctor va fent fotos.
I jo no em decidia a treure la primera farineta o quedar-me-la a dins.
Entre glopades encara vaig fer alguna foto. és movien molt i jo no estava per insistir.
I aquí la Mari és queda la maquina.
Contemplant la magnitud de la tragèdia.
Darrera la motxilla i ha en Pere!
