Aquest cop hi érem: Dolors Boter, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert, "Víctor" i Jordi Perera.
Un altre cop hem tornat a aquesta cavitat.
L'última vegada que vam ser-hi vam apuntar que calia re-equipar algunes instal·lacions, però ens ho hem estalviat perquè poc desprès de la visita del grup, la Mari va tornar-hi amb en Francesc i van fer-ho.
Aquesta vegada hi anàvem amb la voluntat de forçar, amb martell i escarpa, un punt concret del pas estret i accedir a les altres galeries.
Va ser un èxit, perquè van poder passar-hi quatre dels sis que hi anàvem.
Tot i això, encara ens caldria muntar un parell d'ancoratges al pas estret i així seria més fàcil poder passar-hi.
Podem arribar al costat mateix del forat gràcies a què tota aquesta zona és d'un particular i no pas de l'administració i s'hi pot circular lliurement sense trobar-hi les putes cadenes.
La sortida.
La Mari fa de punta de llança i baixa la primera.
I ja som al punt conflictiu.
Comprovem que la corda que vam deixar encara hi és.
En Toni s'esmunyí sense cap complicació per la part més estreta, sense necessitar la corda.
Mentre en Toni picava, els de sota anàvem dient d'anar passant cap a munt (és que és molt estret).
El següent va ser en Pere, que va passar com si ho fes cada dia.
I la Dolors que protestava dient que a ella no li calia pujar, però en un no res ja hi era.
Els tres que quedàvem a baix ja donàvem per acabat el forat, però els de dalt anaven punxant,,,, I ho va provar el tontet,
Però un cop vaig arribar a l'alçada de la corda horitzontal, ja no em vaig poder superar més. A més a més, la corda era instal·lada en natural 2 pams mes baixa que si hagués estat muntada la placa.
Un metre més amunt el pas és més ample, però jo no vaig poder pujar.
Però un cop allà entaforat, vaig veure clar que la Mari sí que podria passar-hi.
I després d'una mica de diàleg motivador, va decidir de provar-ho.
No va ser fàcil, però ja ho tenia.
Fixeu-vos on li ha quedat la corda.
I aquí s'hi pot veure on els primers exploradors van col·locar l'extrem de la corda, nosaltres la teniem més baixa.
Aquest spit esta fet malbé i si algun dia hi tornem, les anguiles hi pujaran amb el trepant, posaran la corda tan alta com puguin, i d'aquesta manera la resta dels mortals potser tindrem alguna oportunitat.
Quedava en "Víctor", i ho va provar, però els seus genolls no volien col·laborar.
El tros més bonic de la cavitat
És l'hora d'anar tornant,
