Aquest dilluns hi érem: Estrella Broquetas, Jaume Campos, Pere Cantons, Jesús, Natxo Montserrat, Juli Ochoa, "Víctor" i Jordi Perera.
Fa uns dies és va presentar a Cervelló aquest llibre:
En Víctor hi va assistir i desprès de l'acte va anar a parlar amb els autors i va organitzar una sortida per visitar la mina de la Terra Negra amb el grup de les fonts i mines:
https://naturaendins.blogspot.com/
Com sia que en Pere i jo hem donat bastants voltes per Cervelló ens va animar a que també hi anéssim.
D'esquerra a dreta: Pere, Víctor, Natxo, Jesús, Jaume, Juli i l'Estrella.
Des de que ells van començar a trepitjar per aquí fins ara, altra gent de Cervelló ha fet molta feina, arranjant les fonts i els corriols.
De seguida trobem "la Font de Flavia".
Per la riera de Cervelló hi corria un fil d'aigua força neta. Però sota terra, a la mateixa riera, hi ha un col·lector soterrat i per les torres d'accés surt molta pudor.
Abans d'arribar al objectiu principal, vam entrar en unes altres galeries que surten de la riba nord i que han batejat amb el nom de mines de la Timba, ja que a sobre d'elles hi ha un parc amb aquest nom.
El pas és en mig i per sobre de canyes, també hem d'apartar algun esbarzer. Si hom hi va, potser unes tisores de jardí l'hi faran servei.
El vestíbul actual és de terra i còdols. és veu clarament que hom va tapar l'entrada amb material de la riera, i posteriorment la paret vertical de la riera s'ha desmanegat tornant-se a obrir la galeria.
I tornem a sortir a l'exterior.
Amb calma, més val o ensopegar, que les canyes les carrega el diable.
Seguim remuntant la riera, ara pel marge esquerra segons el senti de la marxa, i arribem a la font del Purroig.
Aquesta font hi té al costat un parell de basses.
I ara si que hi hem arribat. La Mina de la Terra Negra.
Aquí ja hi han uns volums considerables.
Una escarpra de ferro que sobresurt uns 20cm, clavada a les pissarres.
Hi ha un petit pou senyalitzat.
Hi ha una galeria que porta a la base del pou, per cal arrossegar-se.
Una cria de salamandra
I un altra salamandra.
Pocs metres més endavant trobem la caseta amb l'antiga turbina de Can Gispert.
Can Gispert va ser una fabrica de cartró, i més antigament de filatura.
Per proveir moviment a la fabrica, hom va captar l'aigua de la riera, i la emmagatzemava en unes basses, d'allà hi surt aquest tub que entra a la caseta i fa girar una turbina. La turbina transmetia el moviment giratori amb un eix recte cap a un conjunt de politges planes que re-enviaven el moviment cap a la fabrica situada uns 120m de la turbina. En total més de 240 metres de corretja plana de cuir.
Ara imagineu cada vegada que és trencava la corretja, o que marxava de les politges, la feinada per tornar-la a col·locar a llloc.
Les mides del tub:
Desprès del colze s'hi veu una reducció de diàmetre.
A sota hi ha la Turbina.
Per cert, aquesta turbina s'anomena Emilia. Pel que sabem, en record d'una filla, de l'amo de la fabrica, que va morir molt jove.
L'eix que en surt per la dreta....
.....acaba amb aquesta politja plana.
A sobre mateix, un pis per damunt, hi han aquests forats a la paret per on passaven la corretja.
I que anàvem fins la fabrica, que és aquella teulada que surt en mig del verd.
aquest indret segons l'Icgc s'anomena "les Fonts", i certament hi han un parell de mines d'aigua.
En Jaume i jo vam seguir una mica més el camí i vam arribar a la fàbrica de Can Gispert.
Allà mateix vam trobar restes de corretja plana.
I fins aquí aquesta sortida de dilluns, només resta agrair a en Jaume i en Natxo que ens hagin volgut ensenyar alguns dels tresors de Cervelló.
