Vam anar-hi: Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Toni Robert, "Víctor" i Jordi Perera.
No us perdeu els articles d'en "Víctor" a Natura Endins
Fitxa tècnica:
Atenció; la rampa rellisca molt i és inestable, a més a més cauen pedres per tot arreu, del pou, les parets i la mateixa rampa..
Hi han 4 parabolts de 10mm amb les seves plaques, cal portar 4 o 5 mosquetons.
Cordes: nosaltres vam portar un 30 i un 50.
El 30 des del primer parabolt fins el tercer. No en va sobrar gens, i a dalt no vam re-assegurar enlloc.
El 50 des del tercer parabolt, passant pel quart fins on va acabar.
Hem retocat la topo per marcar un graó entre el tercer i quart parabolt, aquí la corda és imprescindible.
A partir del quart, potser no caldria corda, però a nosaltres ens va anar molt bé tenir-la. Aquesta corda és va "florir" per culpa d'un fregament a un gir que fa la galeria. Aniria bé posar-hi un cinquè parabolt just desprès del revolt.
Situació:
De l'espeleoíndex:
Des de Salàs de Pallars a l'alçada de la piscina municipal seguirem la carretera que porta a Rivert, després de recórrer 2,4 quilòmetres ens desviarem a l'esquerra en direcció Santa Engràcia, després de recórrer uns altres 4,4 quilòmetres ens desviarem a la dreta just abans d'una gran zona d'aparcament, seguirem aquesta pista amb fortes pujades i apta només per vehicles alts amb tracció integral durant 5,9 quilòmetres, poc després de passar la Font del Forn i quan ja veiem la barrera de la pista que puja cap el Pui de Lleràs, trobem una pista a l'esquerra que tot planejant recorre uns 880 metres fins enllaçar amb la pista que puja de la Collada de Castellet i que està prohibida la circulació de vehicles per ella. En aquest punt deixarem el vehicle i seguirem a peu la pista en direcció al Pui de Lleràs, de seguida passarem una barrera i als 125 metres del punt de sortida ens desviarem a l'esquerra per un ampli camí planejant que seguirem durant uns altres 125 metres, en aquest punt sortirem per l'esquerra ja sense camí i baixant pel costat de la línia d'arbres que limita la zona de repoblació forestal, després cal anar girant a l'esquerra fent una diagonal per anar a parar a la llera d'un barranc tributari del Barranc de les Canals. Caldrà passar per sobre del punt on aquest fa un ressalt i que convergeix en aquest punt amb un altre barranc tributari d'aquest, seguirem enganxats a la paret de l'esquerra fins fer cap a la base d'una canal costeruda, en aquest punt cal canviar-se ja que més amunt no hi ha lloc. Remuntarem la canal uns 10 metres i trobarem la boca de la cavitat penjada a la dreta segons la marxa uns metres més amunt. A Wikiloc hi ha un track del recorregut (a peu).
El tram de camí a peu és lleugerament diferent del que van penjar en Juli i en Kiku al wikiloc. A sobre el terreny és un "passa per on puguis".
Fa anys, vam fer una llista de cavitats que teniem interès per visitar, tothom qui va voler va posar-hi les seves preferències, i desprès, molt de tant en tant, mirem la llista i a vegades liquidem un objectiu.
Aquest graller era a la llista per que l'havia ficat en "Víctor" el novembre del 2018, de tant en tant sortia el tema d'anar-hi, la pega era que ningú no sabia on era el graller.
En "Víctor", proposava de fer el mateix que és va fer quan és va trobar per primer cop, sortir de Castellet i fotre-li muntanya amunt esperant trobar-lo.
Amb aquestes que en Kiku i en Juli, l'equip oficial de l'espeleoíndex, van agafar-lo també com a objectiu, i com que son mes decidits, és van endur la gloria i van pagar-ho amb suor. 
Gracies!
La sortida:
Vam sortir de casa amb la predicció meteorològica que no hauria de ploure excepte al sud i per la tarda a l'est.
Però els de BCN, la de Les Franqueses i els del Penedès vam sortir, tots, sota la pluja i que ens va fer companyia fins passat Balaguer, Però això no ens va desanimar, i per sort, quan vam ser a lloc, el cel va quedar tapat però no ens vam mullar.
L'accès:
Mirant el mapa, la pista té molts trencalls, però sobre el terreny, no n'hi ha tants i el camí bo és el més evident.
Per anar per aquesta pista si que cal un cotxe alt, i compte, que hi ha alguns revolts amb rampes fortes i amb el terra de còdols, més val anar amb un 4x4
Vam deixar els cotxes abans de la tanca a sota mateix deu Pui de Lleras, rebatejat, vés a saber perquè, i depenent del nivell de zoom, per la gent del ICGC amb el nom de Pic.
Potser en algun moment hauriem de demanar explicacions formals als responsables de la cartografia perquè ens ajudin a entendre aquests canvis de noms.
Pugem pista amunt sobrepassant la tanca.
A mà esquerra veiem una pista abandonada, la seguim fins que el GPS ens avisa que cal començar a baixar.
Som-hi cap a baix.
Una mica més endavant ja veiem el forat.
El terra és ple de còdols trenca turmells.
Mentre ens arrangem, en Toni ja puja amunt i ens fa arribar una corda d'ajuda.
La majoria dels còdols de la paret exterior belluguen i volen marxar, ens pengem del parabolt procurant no rumiar-hi gaire.
Mentre en Toni re-instal·la, la corda ja fa caure les primeres pedres, tot és molt precari.
Al pou hi han nius, però de gralles (vives) no en veiem cap.
Mentre no ens fan arribar la segona corda que hem utilitzat a l'exterior, ens agrupem al segon parabolt, si ens deixem anar, no parem fins abaix.
En "Víctor s'ha quedat una mica enretirat de la vertical del pou, on la pendent és més tolerable, però .... cauen pedres.
En Toni passant el graó que hem marcat a la topo.
La rampa, és una barreja de còdols que volen baixar, guano, i gralles en descomposició.
Cercant el quart parabolt.
Aquest és el graó vist de sota.
En aquest punt hi ha una mica de formació.
I el fregament on vam castigar la corda.
Un gripau, impassible, ens va ignorar totalment.
El nivell d'oxigen, perfecte.
Aquí, de tant en tant escoltàvem com espetegaven els rocs que baixaven pel pendent.
Una mica de formació.
L'holocaust de les gralles, el terra era farcit d'ossets petits d'elles.
Mireu aquesta foto.
Si resulta que és interessant, ja us direm on va quedar.
Al final de l'avenc, s'endevina com si hi hagués un altra vertical. evidentment tapada.
Mireu la mida de les pedres, i els senyals de que han rodolat i potser no fa gaire.
Enmig dels rocs, de tant en tant hi havien formacions trencades.
L'abans.....
I el desprès.
I ja anem sortint..
La tornada és fa força llarga.
I amb la por de que és fotés a ploure, vam menjar allà mateix on havíem deixat els cotxes.
A baix de tot, on comença la pista, hi ha un àrea de pícnic amb graelles, i amb aquesta font.
Laura Ingalls style.
