Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Pere Cantons, Jaume Juliá, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera
La convocatòria d'aquest dijous era per anar a la cova de les Angúnies.
Havíem quedat per esmorzar a Mieres, i cap allà hi vam anar tots, però a mesura que fèiem kilòmetres cap al nord, queia més i més aigua. Els qui van anar per l'AP7 explicaven histories esfereïdores de tempestes i krakens que és menjaven els cotxes a l'autopista.
El cert és que a Mieres plovia a bots i barrals, i a tots ens feia molta angúnia haver de buscar la cova sota la pluja. Així doncs tots ens vam reunir al bar on un quants esmorzaven i els companys més doctes van buscar una alternativa per estalviar-nos una mica de mullena. Van decidir d'anar a la cova de Rocacorba.
Quan van acabar d'endrapar gairebé havia deixat de ploure
i ens vam trobar que una roda volia la jubilació avançada, encara sort que només feia xim-xim
Fet el canvi de roda, ja som a dins els cotxes quan i comença a ploure altra vegada, i ens adonem que ningú te puta idea d'on és la cova ni com s'hi va.
Els qui, i ves a saber perquè, anem primers tirem ma del wikiloc i del google, però quan ja portem estona fent corbes, algú mira l'Espeleoíndex i veu que no anem pel lloc bo, donem mitja volta i desfem el camí cercant Pujarnol, Puigsou o la cobertura de dades i de gps. Però els mòbils no van i no hem agafat "las gafas del cerca (apm dixit)" i ja tornem a ser a Mieres.
Parem i llegim amb calma les indicacions del Espeleoíndex..... algú s'adona que hem de fer pista i que serà divertit amb l'aigua que ha caigut.......
El conclau es reuneix i surt la idea d'anar a la Bora Tuna, i qui ho proposa diu que no hi anem des de l'any 2011.
Vinga som-hi, cotxes en marxa, i cap a Banyoles. Estem creuant la ciutat quan a la Mari se li apareix l'altra Mari qui li fa memòria que a la Bora Tuna hi vam anar l'agost del 2020, que s'ha de caminar força com per anar-hi amb tempesta, i que en Ricard és va fotre de cap tot pujant-hi.
Aturem els cotxes, poca gent baixa dels vehicles, el conclau ja no és reuneix.....El mati ja l'hem perdut, a l'autopista hi ha krakens, estem atabalats, el Politburó actua.
Cap a ponent, a veure si hi plou menys, anem a la cova de Rialb, poca aproximació, dinar a Ca Vilaura i tornada per la C17 sense pops ni calamars, total només hi ha una vuitantena de kilòmetres.
Ja hi som, en "Victor" va amb retard.....
En Ricard diu que ell s'ha llevat per anar a la cova de les Angúnies , i en Jaume diu que a la cova de Rialb ja hi ha estat masses vegades.
